Quin és el motiu de la seva retirada?

Les lesions. Porto un any i mig patint-ne de diferents. Primer va ser a l'espatlla, després al canell dret i la darrera ha estat la que vaig patir al genoll.

Aquesta lesió al genoll ha sigut el desencadenant de tot plegat?

Bé, porto molt de temps donant voltes al tema de retirar-me. Però podria dir que sí. En el moment de la lesió ho vaig pensar immediatament. En aquell moment creia que m'havia trencat els lligaments.

Però al final no va ser així.

No, i de fet em van dir que podria arribar als propers Mundials, que se celebren a la ciutat alemanya de Stuttgart a l'octubre. Però el període de recuperació es va allargar dels dos als sis mesos i va fer impossible la meva participació allà, al campionat del Món.

Com valora la seva retirada?

De la millor manera. En l'àmbit personal estic molt contenta de poder-la fer pública. Portava molt de temps fent-hi voltes. La veritat és que m'he tret un pes de sobre.

Uns Mundials on no podrà participar. On no ha anat mai és a uns Jocs Olímpics. Té l'espineta clavada?

De cap de les maneres. Considero que la meva carrera esportiva ha sigut molt bona. He fet moltes coses com participar a diversos Europeus o Mundials. A més, classificar-se per a uns Jocs Olímpics és una fita gairebé impossible. Només hi van dues gimnastes comptades.

Tothom sap que la gimnàstica artística és un esport molt sacrificat. Què ha deixat de fer per dedicar-s'hi?

Moltes coses. Per exemple, l'esport m'ha tret de poder estar amb les meves amigues. Però no me'n penedeixo. Al cap i a la fi són certes coses que pots fer més tard. En comptes de fer-les amb quinze anys les faré amb vint.

Per tant, s'ha esforçat molt?

Sí, i ha valgut la pena. Per exemple, vaig anar-me'n de casa amb quinze anys per entrar a viure al CAR de Madrid.

Ho va passar malament apartada de la seva família?

No, sempre he sigut una persona molt independent. No ho vaig passar malament perquè em vaig adaptar molt bé al dia a dia. A més en el centre ho tenim tot: tenim l'escola allà mateix, entrenem allà...

Parla de ser una persona independent. Aquest tret l'ha rebut de la gimnàstica artística?

Sí. Aquest esport m'ha fet sortir de l'anomenada zona de confort. A més, crec que he madurat molt. També t'ensenya a obrir-te més amb la gent. En definitiva, a ser més social, perquè si necessites alguna cosa no tens la família allà, sinó que vius al costat d'altres esportistes que al final acaben convertint-se en els teus amics pel temps que passes amb ells.

Ara que podem dir que ja no és gimnasta, quin futur li espera?

De moment estic estudiant un curs d'auxiliar de llar d'infància. Tot el que estigui relacionat amb l'educació i el magisteri m'agrada. Quan l'acabi, tinc pensat de fer un grau d'educació infantil.

Això vol dir que el seu vincle amb aquest esport s'ha acabat?

En absolut. Tinc els dos cursos per ser jutgessa en aquest esport. A més, el mes que ve començaré el primer dels tres cursos per ser entrenadora en el meu club, el Salt. En un futur m'agradaria poder compaginar la feina de professora amb la d'entrenadora i jutgessa.

Quina valoració global fa de la seva carrera?

La valoro de manera molt positiva. He tingut entrebancs, com tothom, com per exemple els darrer anys i mig, que he encadenat lesió rere lesió. Però aquest esport m'ha donat moltes coses bones, com poder participar en Mundials o Europeus i ser membre del combinat nacional. Ha valgut la pena.