L'aler del Gran Canària Xavi Rabaseda (Ripoll, 1989) es va convertir diumenge en el primer jugador gironí de bàsquet a guanyar la medalla d'or en Mundial, i ha ingressat en un reduït grup on només hi havia Pep Cargol, Marta Xargay i Queralt Casas. El selecte club dels gironins que han pujat al podi en alguna de les tres grans competicions internacionals de seleccions: Jocs Olímpics, Mundial i Europeu. Xargay (Girona, 1990) encapçala la llista amb set medalles (una plata olímpica, una plata i un bronze mundial, tres ors i un bronze europeus); Queralt Casas (Bescanó) ha acompanyat Xargay en tres d'aquests èxits i té (un bronze mundial i dues medalles d'or en Campionats d'Europa); mentre que Pep Cargol (Sant Joan les Fonts, 1968) va obrir la via amb la medalla de bronze en el Campionat d'Europa del 1991 a Itàlia. Diumenge, a Pequín, Rabaseda va fer un pas més guanyant una medalla d'or que, des de la FEB, s'esforcen a recordar que també «pertany» a la resta de jugadors que, com l'aler de Ripoll, van jugar les denominades «finestres FIBA» de classificació per al Mundial però que, a diferència de Rabaseda, no van acabar entrant a la llista definitiva de 12 escollits. Entre aquests hi havia el també gironí del Gran Canària Oriol Paulí (8 cops internacional absolut).

Grans noms propis del bàsquet gironí, com les empordaneses Anna Junyer i Roser Llop, no van aconseguir mai una medalla en un campionat absolut, tot i que la reconeguda base de La Casera, Sabor d'Abans o Dorna Godella va arribar a ser 140 cops internacional (3 menys que Marta Xargay, que l'ha superat en aquest Mundial). Tampoc jugadors com Jordi Trias o el pivot de l'Estartit Joan Pagès, que, tot i arribar a la selecció absoluta, no van disputar mai una gran cita, com sí que va fer Pep Cargol.

L'actual director esportiu del Saragossa de l'ACB va ser un dels primers «tres alts» del bàsquet espanyol en les seves vuit temporades al Madrid, on va arribar provinent del Santa Coloma de Primera B i en va marxar direcció al Valvi Girona el 1995, i va ser 47 cops internacional. El 1991, Cargol va guanyar la medalla de bronze a l'Europeu d'Itàlia en una selecció on destacaven Jordi Villacampa, Antonio Martín i un ja veterà Epi. Cargol va jugar 11 minuts en la victòria contra França en el partit pel tercer i quart lloc. Tres anys després, l'aler de Sant Joan les Fonts va jugar el Mundial del Canadà (desena posició).

El bàsquet gironí no va tornar a trepitjar un gran podi internacional fins a l'explosió de l'actual generació de jugadores que, amb Marta Xargay sempre en el nucli dur, ha col·leccionat medalles tant en l'àmbit europeu com mundial o en Jocs Olímpics, dues cites, però, on l'or està reservat per a la selecció nord-americana (aquesta sí, a diferència de la masculina, sempre amb les millors jugadores de la WNBA).

El primer títol va ser el Campionat d'Europa del 2013 a França, on Xargay i Queralt Casas compartien equip amb les encara «clàssiques» Laia Palau, Alba Torrens, Sílvia Domínguez i les ara ja retirada Amaya Valdemoro o Cindy Lima. Amb Lucas Mondelo a la banqueta, Xargay ja va jugar molts minuts en aquell campionat de fa sis anys (28 de mitja) i ha estat clau en un grup que des de llavors no ha baixat del podi en cap estiu: 2014 (Plata Mundial), 2015 (Bronze Europeu), 2016 (Plata Jocs Olímpics), 2017 (Or Europeu), 2018 (Bronze Mundial) i 2019 (Or Europeu). El cas de Queralt Casas és més curiós. La bescanonina va jugar en aquell Or Europeu del 2013 a França, però després ha estat uns anys sense entrar en el grup, fins que l'any passat va tornar al grup per al Mundial de Tenerife (Plata) i hi ha continuat aquest estiu amb la seva segona medalla d'or en un Campionat d'Europa.