La irrupció d'Ansu Fati causa sensació. Ha passat, en tres setmanes, de la pintoresca novetat de ser el segon blaugrana més jove de la història en jugar a la Lliga a convertir-se en una de les principals armes atacants de l'equip, tenint en compte les baixes actuals. Amb Messi i Dembélé absents, tot i que sembla que tornaran aviat, ja que ahir es van entrenar amb el grup, el guineà ha obert el compte golejador de l'equip de Valverde en els dos darrers partits, un quan l'equip perdia i l'altre amb el 0-0 inicial. A més, ha repartit una assistència i, sobretot, en el partit de dissabte contra el València, va provocar el caos en la defensa contrària. I, tot, amb setze anys.

De jugadors que s'estrenin amb aquesta edat n'hi ha força a totes les lligues del món, però no tants a les grans competicions europees. De tota manera, en els últims quaranta anys hi ha hagut uns quants exemples de futbolistes que van iniciar la seva carrera professional amb una edat tan curta, sense arribar als disset anys, i han teixit grans trajectòries. Observant els seus inicis, però, cap d'ells no havia tingut un impacte tan immediat pel que fa a minuts de joc i rendiment.

Un gol i una assistència

Partint d'una informació publicada pel diari Sport el 28 d'agost passat i ampliada ara per Diari de Girona, Ansu Fati es pot unir a un grup de deu jugadors que van començar la seva carrera amb setze anys i que, després, van tenir molt èxit. En aquesta llista trobem guanyadors de la Champions, de les millors lligues d'Europa i, fins i tot, quatre campions del món.

L'entrada més important que trobem en un equip és la primera, ara fa just quaranta anys. A l'holandès Ruud Gullit li faltava poc menys d'un mes per fer disset anys quan va debutar amb el modest Haarlem, amb qui va jugar els tres primers partits de titular i els noranta minuts. Gullit va fer una gran carrera, sobretot al Milan, amb el qual va guanyar dues Copes d'Europa, i a la selecció oranje que va aconseguir l'Eurocopa de l'any 1988.

De tota manera, quant a rendiment numèric, en els tres primers partits de tots els jugadors que apareixen aquest article només trobem un gol i una assistència. El gol el va aconseguir el díscol Nicolas Anelka en el seu tercer partit amb el París Saint-Germain. Quan el va marcar, però, ja tenia disset anys. Havia debutat la temporada anterior amb setze anys i només onze minuts al camp.

L'assistència la va repartir un altre francès, Kylian Mbappé, en un Tottenham-Mònaco de la Lliga Europa que el seu equip va perdre de golejada. En cap dels tres primers partits amb el conjunt del principat, Mbappé no va ser pas titular. Els altres dos campions del món que van debutar amb setze anys són els italians Francesco Totti i Andrea Pirlo. En el primer cas, amb la Roma, també ho va fer en dues temporades diferents i en el segon, amb el Brescia, el segon i el tercer partits van ser de la segona categoria, la Serie B, i dues temporades després del partit del debut. A la llista hi ha un parell de davanters més, Robben i Rooney, un mitja punta com Hazard, un centrecampista, Seedorf i un defensa, Paolo Maldini. Alguns d'ells van recol·lectar alguna titularitat, però alguns, com l'italià, quan ja tenien disset anys.

Ansu Fati va jugar dimarts a Dortmund en partit de la Champions convertinr-se en el sisè més jugadors més jove en estrenar-se en aquesta competició amb setze anys, darrere de Celestine Babayaro (Anderlecht), Alen Halilovic (ex del Barça, llavors al Dinamo de Zagreb), Youri Tielemans (Anderlecht), Charis Mavrias (Panathinaikos) i Kenneth Zohoré (Copenhaguen). El nigerià Peter Ofori-Quaye, als disset anys i 195 dies, vas ser el més jove en marcar.