Antonio Hester (Miami, 1990) riu quan se li recorda que, sent de la capital de Florida i dient-se «Antonio», hauria de parlar castellà. I no és així. «Tothom m'ho diu, però no l'entenc gens...», bromeja aquest atlètic pivot de menys de dos metres que està cridat a posar-se el públic de Fontajau a la butxaca al Bàsquet Girona després de jugar en diferents lligues europees; Finlàndia, Tarragona a LEB Plata, Islàndia o Suïssa. «Em veuràs cridar molt durant el partit, m'agrada connectar amb el públic i parlar a l'afició», diu aquest pivot religiós -«sempre reso i penso en Déu abans de fer qualsevol cosa» i molt familiar: «Baso la meva vida en la dona i el meu fill, saber que estan amb mi em fa ser millor. Si tot està bé amb ells, puc aconseguir-ho tot».

Primer partit de la temporada, nerviós?

No, no tinc nervis. Hem treballat massa com per estar nerviosos. Tinc ganes de jugar, més que nerviós, estic entusiasmat.

Va arribar a Girona fa ja tres setmanes, com ha anat la pretemporada?

Bé. M'he sentit bé. Crec que no havia fet mai una pretemporada així amb tot l'equip. Potser quan vaig estar a Tarragona... però no va ser tan llarga com aquesta. Per a mi ha estat una experiència diferent, però ha estat profitosa.

Parlant de Tarragona. Va jugar-hi a LEB Plata fa cinc anys, tenia ganes de tornar a la categoria?

Quan vaig jugar a Tarragona vaig gaudir molt i ara he tornat. Estic molt content. El bàsquet que es juga aquí és molt diferent i sempre provo d'explicar a tothom que la Lliga espanyola és molt atractiva, els jugadors tenen força física però també qualitat. Aquí et sents realment jugador de bàsquet.

Després de Tarragona ha jugat a Islàndia i a Suïssa. El va sorprendre rebre l'oferta de Girona?

No. En Pete Mickeal, que és amic meu i seu, em va dir que en Marc Gasol em volia. Després vaig parlar molt amb en Marc a través d'Instagram, i em va dir que m'havia estat seguint i veient com jugava. Em vaig posar molt content. En Marc Gasol em volia al seu club!

Un president diferent.

Sí. Va ser molt emocionant parlar amb ell. Jo l'havia estat seguint en les Finals de la NBA i ara també en el Mundial de la FIBA. Que estigui aquí i vingui a veure el nostre partit és increïble. Personalment encara no ens coneixem, però hem parlat per telèfon i tinc ganes de conèxer-lo i jugar pel seu club.

Per Antonio Hester no hi ha dubte possible. El millor jugador del Mundial ha estat Gasol...

Sí, sí... He estat seguint els seus partits. Ell va ser el millor (riu). De la selecció espanyola també em va agradar molt Rudy, juga amb molta energia i és molt bon tirador.

Després de parlar amb Gasol va tenir clar que vindria?

Quan vaig rebre l'oferta formal del Bàsquet Girona, jo ja estava convençut. Ja he dit que em crida molt aquesta Lliga. No sabia res de la ciutat, però vaig veure que era molt bonica. No havia sentit a parlar mai de Girona, però sí que havia estat a Barcelona. Vaig parlar amb la meva dona i vam veure clar que havia de venir.

Ha vingut amb la família?

No. Ells encara estan als Estats Units. La meva dona i el meu fill, però, segurament a l'octubre ja vindran cap aquí. La meva família és molt important per a mi, abans de prendre qualsevol decisió vaig parlar amb la meva dona i ella em va ajudar molt. Estic convençut que ella s'enamorarà molt i molt ràpidament de Girona.

Parlem d'Antonio Hester. Quina mena de jugador veuran els aficionats que s'acostin a Fontajau?

Soc un jugador que proposa, que vol tenir incidència en el joc tant en atac com en defensa. Tinc molta energia i m'agrada arribar a tot arreu en defensa, l'Àlex (Formento) em va dir que havia de ser un jugador agressiu, que dominés dins la pista i això és el que faré. Sé que ho puc fer.

Amb aquesta intensitat connectarà molt bé amb la gent de Fontajau.

Em veuràs cridar molt durant el partit, m'agrada connectar amb el públic i parlar a l'afició. Vull connexió amb tothom, no només amb l'equip sinó també amb els aficionats.

Quines sensacions té amb l'equip i amb els companys?

Crec que serà una temporada especial i farem història aquest any. Estic convençut que puc ajudar que aquesta aventura, amb els meus companys a Girona, sigui profitosa. La pretemporada ha sigut una mica d'adaptació. Molts venim de llocs diferents i havíem de posar-ho tot en comú per ser una pinya. Però, ara, crec que ja hem fet el clic i hem crescut com a equip.

Veterans com Albert Sàbat i jugadors joves, sobretot els seus companys en el joc interior, com veu la barreja?

L'Albert és un gran jugador. El meu entrenador a Islàndia, Israel Marín, havia estat amb ell a Canàries i me'n va parlar molt. És un molt bon jugador amb una gran experiència; i els jugadors interiors sí que són joves, però també tenen la seva experiència, com jo mateix també en tinc, però crec que faran una molta bona feina i tots donarem el millor de nosaltres mateixos.

L'objectiu del club és l'ascens a LEB Or. Com ho veu?

Hem parlat molt al vestidor sobre l'ascens. Si guanyem, podem obtenir l'ascens. Però hem de guanyar partits. Estic convençut que serà una temporada especial. Som un dels equips favorits a la Lliga i hem d'aprofitar l'ocasió per assolir grans objectius. És molt fàcil connectar amb aquests nois. He tingut una gran rebuda aquí, m'encanten aquests nois. Crec que podem passar bons moments junts, la Lliga ja comença i estic realment impacient.

A Islàndia o a Suïssa, Antonio Hester tenia estadístiques molt espectaculars. Punts, rebots... Aqui també o és molt complicat?

Tot i ser lligues diferents, anotar sempre és el mateix. És com la química. A Islàndia vaig jugar-hi durant dos anys i la plantilla era extremadament jove, però vam tenir bons resultats. Crec que seré molt feliç aquí, sé què he de fer. Puc oferir més de mi i sé que tinc el suport de l'equip. Ells m'ajudaran i jo a ells. Baso la meva vida en la dona i el meu fill, saber que estan amb mi em fa ser millor. Si tot està bé amb ells, puc aconseguir-ho tot.

I fora de la pista amb què es queda amb Islàndia, amb Suïssa, amb Girona...

Soc un rodamon i he estat a molts llocs. Em quedo amb Espanya. M'encanta, però Islàndia també és molt maca i la vida allà és molt bona. Entre les dues, però, em quedo amb Espanya perquè allà mai veus el sol.

Què ha vist de Girona? Més enllà del pavelló...

Gairebé encara no he tingut temps per visitar Girona. Tot just fa un parell de dies, vam afluixar una mica el ritme i ho vaig poder aprofitar. Fins llavors havíem tingut entrenament cada dia... Vaig posar-me a caminar ciutat avall pels carrers de Girona i em va agradar. Vaig visitar la Catedral, que havia vist a Joc de trons, pel Barril Vell i també vam anar un dia amb els companys a la platja. Més endavant, m'agradaria tenir l'oportunitat de visitar-ho tot més bé. Segur que, a mesura que vagi avançant la temporada, podré fer-ho.