L'Open Day no deixa de ser una primera jornada de Lliga on, més enllà de la decepció dels clubs que actuen de locals es queden sense una jornada a casa, en el cas de l'Uni amb l'agreujant que aquesta era contra el motivant València, a les jugadores els hi agrada perquè els dona la possibilitat de retrobar-se amb rivals, antigues companyes de vestidors, amigues... Com la gent de l'Uni va poder fer ahir amb Julia Reisingerova. Oberta, alegre i bona gent, la txeca va deixar un bon record a Fontajau, més enllà d'un MVP en la final de Lliga que la confirmava com una de les grans pivots europees del futur immediat, i, més enllà de saludar-la, a Girona tothom és conscient que, Queralt Casas i Letica Romero a banda, el que pugui fer Reisingerova serà clau per determinar si finalment el València és una alternativa real a l'Spar Citylift i el Perfumerías Avenida.

De moment, però, el genoll i el físic encara no li aguanten prou. Els contundents cinc minuts de la txeca, quan va entrar en pista en el primer quart, no van ser suficients per acabar de complicar la vida a un Uni Girona que, amb les conegudes baixes de Petrovic, Sykes i Núria Martínez, va clavar ahir un cop sobre la taula a la Lliga derrotant el València (67-52). L'alegria jugant de Rosó Buch i la feina constant d'una autèntica màquina de produir com Elonu (ahir 29 de valoració sense gairebé aixecar la veu) varen mantenir l'Uni sempre per davant fins que la inesgotable Laia Palau va aparèixer per recordar que, amb 40 anys acabats de fer, aquí encara mana ella. Va ser l'encarregada de posar el llaç al primer triomf a la Lliga.

Embalat encara per les bones sensacions de la pretemporada, culminades amb la victòria contra el Perfumerías Avenida en la Supercopa, l'Uni va anar per feina amb un bàsquet ràpid al qual, tot i el protagonisme inicial de l'enèrgica Queralt Casas, el València no va poder respondre d'entrada. Un triple de Magali Mendy va obligar el tècnic de les valencianes, Rubén Burgos, a demanar temps mort quan encara no s'havia arribat al minut 5 (13-5). La reacció valenciana va arribar de la mà de Julia Reisingerova. La pivot txeca va ser clau perquè l'Spar Citylift Girona guanyés la Lliga la temporada passada (després l'Uni no la va aconseguir retenir davant la ràpida i potent oferta valenciana) i, ahir migdia, tot i encara no estar al cent per cent després de recuperar-se d'una lesió de genoll durant l'estiu, va tornar a demostrar que és molt difícil d'aturar a prop de cistella. El València va carregar descaradament el seu joc sobre Reisingerova per igualar el partit abans del final del primer quart (19-7) i, encara que Burgos li ha de dosificar molt els minuts, el tècnic va tenir clar que el joc interior era el millor camí per complicar el partit a l'Spar Citylift Girona. Coulibaly i Andusic (Tijana Adjukovic s'ha inscrit a la FEB amb el seu nom de casada) es varen posar amb dues faltes abans del descans. El València va anar al descans havent agafat 10 rebots més que l'Uni (28 a 11), però, no obstant això, les gironines no van deixar mai d'anar per davant en el marcador. La raó? Mendy, Buch... i les inesgotables maneres de generar bàsquet d'un equip que va sobrat de talent. Buch va fer 8 dels 15 punts de l'Uni en el segon quart, inclosos els dos últims (34-29).

El tercer quart va començar amb la notícia que més temia el tècnic de l'Uni, Èric Surís: la tercera falta de Coulibaly quan només s'havien jugat 12 segons. Va ser el moment més crític del partit. El València, però, no va arribar a saber posar-se mai per davant en el marcador (el màxim va ser el 37-37, després d'un tir lliure de Tirera), però la tornada a escena de Rosó Buch i el molt menor impacte de la segona aparició en el partit de Reisingerova, va mantenir les gironines sempre davant (48-41 al final del tercer quart, ja amb Buch com a màxima anotadora amb 16 punts).

L'últim període va començar de la mateixa manera que el tercer. Amb una falta de Coulibaly, en aquest cas la quarta, quan s'havien jugat encara no 30 segons. Surís va apostar fort i no va canviar la pivot. El tècnic i l'Uni varen encarar amb valentia el partit i va sortir bé. El València es va oblidar de buscar el joc interior i Laia Palau, fins a aquell moment en un segon terme davant del gran partit de Buch, va recordar en el moment clau que ella també mana i va fer un recital de com es juguen els minuts calents dels partits. Mendy, Elonu i la mateixa base varen encadenar tres triples en cinc atacs gironins: 61-49 i partit resolt a manca de tres minuts llarg. El València haurà de seguir esperant per convertir-se en alternativa als dos grans.