Mentre que al Camp Nou el Barça s'ha convertit en un equip inexpugnable, les seves sortides s'han anat comptant per fracassos des de fa mesos, fins que aquest passat dissabte va aconseguir el que semblava una empresa impossible: guanyar a camp aliè, perquè ho va assolir en vèncer el Getafe (0-2). Això li ha permès reduir la diferència amb els seus màxims rivals, Reial Madrid i Atlètic, que van empatar en el derbi (0-0). Aquestes són algunes de les claus i conclusions que es desprenen del Getafe-Barça:

El Barcelona, que defensa per segon any el títol com a campió, ha arribat a sumar vuit ensopegades consecutives com a visitant. Totes elles amb diferents característiques i conseqüències. Fins que va aconseguir la victòria a Getafe. Tot arrenca amb el 2-0 encaixat la temporada passada al camp del Celta, i el desastre d'Anfield (4-0), a més d'un empat al camp de l'Eibar (2-2), per finalitzar amb la derrota a la final de Copa disputada a Sevilla davant el València (2-1). Després arriben els quatre mals resultats aquest curs: a San Mamés davant l'Athletic Club (1-0), Osasuna (2-2), Dortmund (0-0) i a casa d'un recent ascendit com ho és el Granada (2-0).

Malgrat la victòria, és difícil concloure que el Barça va jugar un bon partit a Getafe, perquè no va ser així. Més que millores, ara el Barça persegueix resultats per dues qüestions que li són primordials: no perdre pistonada amb els de dalt i evitar que una ratxa d'ensopegades el deixi a banda de la lluita pel títol ja en l'arrencada de temporada. I segona, tirar endavant els partits encara que sigui sense brillantor per la idea que té que l'equip encara se sent com si estigués en pretemporada.

No es pot discutir que el mig del camp del Barça és un dels de la Lliga i del propi equip en les últimes temporades, pel que resulta desconcertant que tenint com a base el domini del joc l'equip arribi a patir tant, no només en la mateixa línia, sinó en el joc defensiu i que de vegades sigui tan improductiu al davant. Una vegada més, el rival de torn de dissabte el va tenir contra les cordes durant alguns moments, mentre que davant la producció defensiva va tornar a estar sota mínims. En aquesta zona, comença a ser preocupant que Valverde no sàpiga treure el màxim de rendiment d'un Griezmann que es passa molts minuts del partit desconnectat del partit i dels seus companys.

Que l'absència de Messi està sent un llast per al Barça ningú ho nega, com que en la seva absència l'equip de Valverde, com a mínim al Camp Nou, ha sigut capaç de quallar els millors minuts de la temporada. Fora, això no obstant, sense Messi, la producció ofensiva cau en picat. En aquesta ocasió, després de les molèsties en el partit contra el Vila-real, el Barça el va treure de la convocatòria per a Getafe, de la qual també va caure a l'últim moment Dembélé, qui suma ja la seva vuitena baixa. Tot i això, sembla més que Valverde hagi volgut tenir Dembélé amb l'equip, que s'hagi quedat a Barcelona el jugador després d'haver-se ressentit en l'últim instant d'una molèstia apareguda poc abans del partit a Getafe.

Si hi ha un jugador que està aguantant l'equip en aquest inici de temporada no hi ha cap dubte que per sobre dels gols apareix Marc Andre Ter Stegen. El porter alemany, reculat en la seva selecció, és la vertadera ànima del Barcelona i és el que està mantenint amb el seu esperit el seu equip. A Getafe no va ser menys, i no només per les seves parades prodigioses, sinó que va estar incommensurable en l'acció del primer gol blaugrana, en què va avortar una del seu rival i, després d'ella, va llançar una passada amb deteniment a Suárez, qui de vaselina va obrir el marcador (0-1).