Carles Coto podria escriure un llibre. Només té 31 anys, però la seva carrera futbolística dona per a un grapat de capítols. Això del one man club no li escau gens. El figuerenc és més propens a les aventures. A provar sort aquí i allà. A veure món i fer el que més li agrada. Ha viatjat arreu, ha viscut en uns quants països i ha tastat les cultures i el futbol d'un grapat d'indrets. Ha sigut ara, quan tornava a casa, fent un petit parèntesi per tornar a enlairar-se ben aviat, que li ha tocat viure un capítol ben amarg. El que cap jugador desitja. Coto, amb mercat a l'estranger i propostes per anar-se'n a un munt de llocs, va decidir tornar a casa. Quedar-se amb els seus i vestir la samarreta de la Unió. Encara que fos a Tercera. La il·lusió podia amb tot. Massa aviat s'ha esmicolat. La culpa, una esfereïdora lesió que el deixarà uns quants mesos fora de combat. La patia el dia del seu debut, als quinze minuts de partit i de manera fortuïta. A l'Olímpic de Terrassa, amb la seva família a la graderia, el peu se li va quedar clavat en una jugada. No hi va ajudar el terreny de joc, i molt menys que David Corominas, jugador egarenc, li caigués a sobre. Els crits, les cares dels futbolistes que hi havia al voltant; l'escena explicava que la cosa no anava gens bé. El joc va estar aturat durant uns vint minuts, temps perquè vingués una ambulància que se'l va endur a la Mútua de Terrassa. Coto pateix una luxació de la tíbia i una fractura del peroné. Ahir se li van fer les últimes proves i avui a la tarda serà intervingut a càrrec del doctor Roig. Ara li toca fer front a una llarga recuperació.

«El que sentim tots és una frustració molt gran. Estem parlant d'un futbolista amb una gran qualitat humana, que es fa estimar. Perdem un efectiu que va renunciar a moltes coses per defensar l'equip del seu cor. El que li ha passat és força injust», valora el gerent de la Unió, Javi Salamero. El mateix qui diu que al club també hi ha un sentiment d'«il·lusió» perquè Carles Coto «es recuperi amb més força que mai perquè el dia de demà estigui a disposició i pugui jugar al futbol. Esperem que els professionals el cuidin de la millor manera possible».

El cop és i va ser dur. Dolorós. Malgrat tot, el figuerenc va canviar les llàgrimes del diumenge per l'optimisme d'ahir. Els qui el coneixen, expliquen que estava molt més animat i que, fins i tot, amb la zona ben embenada, s'atrevia a fer alguns exercicis. No és la primera lesió greu que li toca afrontar. Fa pocs anys va trencar-se el lligament creuat anterior del genoll. Es va recuperar i va poder jugar de nou. Coto, a la gespa, ho veia tot negre. En «calent», fins i tot augurava que la carrera se li podia haver acabat. Salamero hi posa fre. «Crec que es quedarà en una lesió de llarga durada i prou. Té 31 anys, encara li queda molt futbol per davant. Que estigui tranquil, que se'n sortirà».

La culpa, una acció «fortuïta» que pot patir «qualsevol futbolista» que, jugant, està «exposat al contacte». Coro, del Terrassa, va ser el rival que li va caure a sobre en la jugada desafortunada. Va acabar el partit bastant afectat i fins i tot va demanar el número de telèfon de Carles Coto per posar-s'hi en contacte i seguir-ne l'evolució. El 2-1, amb remuntada inclosa, va ser el mal menor. Això sí, res que no confirmi que l'arrencada del Figueres, pel que fa als resultats, no sigui gens positiva. «Vam competir a molt bon nivell i no hi ha cap mena de preocupació. La victòria amb l'Europa de l'altre dia va reafirmar el que fem bé. Ara esperem guanyar de nou ben aviat per encadenar bons resultats», deia Salamero. I Coto que se n'alegrarà.