Nuri Soler: «Som campiones del món però costa molt trobar patrocinadors»

(Riu) La veritat és que va ser una mare de l'escola, que és dentista, la que va anar a fer la xerrada, i els va donar un díptic sobre com rentar-se les dents. N'hem parlat diverses vegades, ella sap que va ser això el que va acabar sent la font d'inspiració del disc. No se sap mai d'on pots treure les idees.

Quina nota posa al 2019?

Per resultats, un 10. No pot ser millor després d'haver guanyat els campionats de Girona, Catalunya, Espanya, Europa i el Mundial. Com a treball, sempre hi ha coses per millorar. Un 10 seria la perfecció... però un 9 segur que ens el mereixem.

En què han innovat?

Hem treballat, per exemple, amb un vestuari innovador, inflable, que ens ha dut moltes dificultats i moltes llàgrimes. No el vam tenir fins al dia abans de l'estrena al campionat provincial! Era un vestuari que ha necessitat reparacions fins la darrera competició, portàvem tant d'atrezzo que es va convertir en una dificultat. I el que hem après aquest any és a superar-les. Ens hem fet molt fortes en aquest sentit. Aguantar tot això, més la pressió d'afrontar cada campionat sabent que venien de ser campiones, d'un Mundial que era a Barcelona, i de sortir allà després d'un CPA Olot que acabava de brillar, ha enfortit molt psicològicament totes les noies.

Quina inversió necessita un vestuari com el d'aquest any?

Molts diners! El nostre, i tots els vestuaris de xou. Mínim es mouen per uns 400 euros per patinadora, i això un vestuari normal. I els equips grans tenim 24-25 patinadores, o sigui que vagi fent números.

Qui ho paga?

Les nenes, les famílies. Som campiones, però costa molt trobar patrocinadors perquè al final competeixes poques vegades a l'any. Costa molt. Et poden patrocinar més indirectament les empreses del món del patinatge, regalant-te alguna cosa d'equipació, però allò de rebre milers d'euros d'un espònsor és molt difícil. Hi ha subvencions de la Generalitat, l'Ajuntament, la Diputació, però un cop està repartit entre totes, no et cobreix ni molt menys les despeses. Pensi que aquest any la sort ha sigut que el Mundial es feia a Barcelona.

Les campiones del món hi perden diners?

Mare meva! Moltíssims!

Què va canviar al club des del bronze a l'estatal de 2015?

Va ser un click, totalment. Des d'aquell moment vam tenir l'oportunitat de sortir a competir internacionalment i vam fer un bronze al Mundial, i abans havíem sigut quartes a l'Europeu. Des d'aquell moment vam fer un salt qualitatiu.

Ho veia a venir, que amb el treball que feien s'havia de produir aquest «click»?

Tampoc em plantejava més enllà. Vam començar quedant setenes d'Espanya i ja estàvem molt contentes. I l'any següent, sisenes, i pensàvem que havíem millorat. Després cinquenes, un parell de vegades, quartes... vèiem que cada cop ho fèiem millor. És clar que pensava «ostres, potser algun dia pugem al podi», però mai m'hauria imaginat quedar terceres d'Espanya i del Mundial el mateix any.

Ara que han passat mesos des dels Roller Games, quin és el primer pensament que li ve al cap?

Que va ser espectacular. Un somni fet realitat. Tu veus la dificultat que hi ha, els clubs de gran trajectòria amb qui t'enfrontes, i ens hem hagut d'anar fent un nom. Teníem claríssim que podia passar qualsevol cosa competint contra l'Olot i els italians. Vam intentar fer un treball psicològic i físic fort per arribar a la competició el millor possible. Tot el que havíem aconseguit fins aquell moment ja era un èxit. Haver quedat segones tampoc hagués volgut dir que érem pitjors.

Els cinc ors de 2019 els posen pressió per a l'any que ve?

Haurem de fer més treball psicològic perquè em canvia la meitat de l'equip. Tindrem noies més joves, que entren a un equip campió del món, i saben que hauran de donar la talla. Els haurem de donar tranquil·litat perquè al final la pressió et va en contra. Començarem de zero i hem d'anar a la nostra, fent balls per al públic i no per als jutges. Que agradin a la gent que paga per veure l'espectacle. Si jo veig que el públic ha gaudit, em quedo molt satisfeta. Els anys que hem quedat segones del món ni molt menys m'ho vaig agafar com una derrota.

Els èxits esportius han fet que el CPA Girona cresqués en número de patinadores?

Fa uns anys que hi ha més interés pel patinatge. Però més enllà dels resultats és pel ressò als mitjans, que està creixent, i això fa que els pavellons s'omplin a vessar. Quan venen nenes a Fontajau a veure l'espectacle queden entusiasmades i volen provar-ho. És un creixement no només del CPA Girona, sinó de tots els clubs.

Per què els grups de xou són la disciplina més mediàtica?

Per l'espectacle. En el patinatge individual, la gent que no hi entén, ho veu sempre igual, i si no t'agrada molt, potser t'avorreix més. En canvi els grups de xou són com veure un musical, un autèntic espectacle.

Com té el ball de 2020?

La coreografia és una idea que havia de fer aquest any però la cosa no va evolucionar com volia i, tard, vaig canviar amb Bacterium. Encara estem en procés de saber si acaba de funcionar...

Quin és el procés de treball?

El primer és la idea, i després buscar músiques que s'adequïn a aquesta idea. Hi ha una noia del club amb qui fa molts anys que treballem que se n'encarrega. Jo li dic que em busqui una determinada música, i ella ja sap el que vull. Després potser me'n selecciona 200 i jo les vaig descartant i buscant. A casa, al cotxe, o ara que em puc dedicar només a això, molts matins vaig a caminar o a córrer i m'enduc les músiques. És un gran moment d'inspiració.

Pot viure del patinatge?

Aquest any visc plenament del patinatge, com el passat, mentre estiguem a aquest nivell no ho puc combinar amb la feina (és mestra). Fa anys era un dels meus somnis, poder viure d'això, perquè és la meva passió. Aquest és el segon curs que estic centrada en el patinatge, després d'haver decidit agafar una excedència.