«No em poso fites ni límits. Tampoc em vull posar grans objectius, però si ara digués que no vull pujar a l'ACB estaria mentint. Ara, però, el que vull és gaudir de partits en aquestes categories i agafar experiència». El març del 2018, just després d'haver estat notícia per haver xiulat la final de la Copa femenina entre l'Spar Citylift Girona i el Perfumerías Avenida a Saragossa, Yasmina Alcaraz deia a aquest diari que arribar a dirigir partits de la màxima categoria masculina podria acabar sent un pas natural en la seva carrera.

I ara, un any i mig més tard, Alcaraz (Castelló d'Empúries, 1989) s'ha estrenat aquest cap de setmana a l'ACB dirigint dissabte un UCAM Múrcia-Casademont Saragossa. És, tot just, la quarta àrbitra que ha arribat a la màxima categoria masculina del bàsquet espanyol després de la històrica Pilar Landeira (va debutar el 1992), la també catalana Anna Cardús (2002) i la més recent, i encara en actiu a l'ACB, Esperanza Mendoza (2017). Un nou pas endavant en una carrera a les banquetes que, per influència del seu pare i la germana que també arbitraven, Yasmina Alcaraz va començar a dirigir partits amb 14 anys combinan-t'ho llavors amb jugar a l'Esplais de Castelló.

«El meu pare havia estat àrbitre de bàsquet, després ho va provar la meva germana i més endavant jo, primer mentre encara jugava, fins que m'hi vaig dedicar de ple», recordava Alcaraz, que, llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, havia treballat de docent en un col·legi de Barcelona abans de centrar-se més de ple en el món de l'arbitratge on, en els dos últims anys, ha fet moltes passes endavant per demostrar que, per dirigir partits, siguin masculins o femenins, el gènere de l'àrbitre no té importància. De moment, ha aconseguit fites com la seva segona final de Copa de Lliga Femenina a Vitòria (també entre l'Uni i el Perfumerías) formant amb Asunción Langa i Sara Peláez una tripleta exclusivament femenina o ara amb el seu salt a l'ACB. I és que, de moment, a la màxima categoria masculina hi ha 38 àrbitres: 36 homes i dues dones. Una d'aquestes, de Castelló d'Empúries.