Gerard Sevillano: «És aviat, però tant de bo acabem jugant el 'play-off' d'ascens amb el pavelló ple»

Qui juga a Granada? Sí, sí... el meu exequip, el Marín.

La temporada passada va ser una peça clau en l'ascens del Marín. Si hagués volgut quedar-s'hi, ara estaria jugant a LEB Or.

Tots tenim les nostres prioritats i la veritat és que jo no em penedeixo de venir aquí. Tornar a jugar a LEB Or tampoc era un desig prioritari, perquè hi vaig jugar quatre anys i ja sé el que és, al final no hi ha una diferència abismal entre les dues categories, entre Or i Plata. Vaig estar un parell d'anys a Galícia, vivint molt bé allà, però també em motivava tornar a casa i, personalment, tenia clar que si tornava prop de casa era per jugar a Girona. Vam anar a fer un cafè un dia a Badalona amb l'Àlex (Formento) i ho vaig veure clar. Tenia altres propostes d'equips de LEB Or, però li vaig dir al meu representant que Girona era la prioritat. Per sort, en pocs dies ens vam posar d'acord.

Girona perquè està a menys d'una hora en cotxe de Badalona o Girona pel projecte?

El projecte de Girona és molt atractiu i sabia que l'agafava ara o potser després seria massa tard, perquè ja estaria massa amunt. Tenir en Marc Gasol al darrere és un aval molt important, el club està treballant bé i, si continuen així, crec que el Bàsquet Girona pot tenir un recorregut molt important. I també, és clar, tenir la possibilitat d'anar a Badalona qualsevol dia que ho necessiti per veure la família o els amics és un avantatge.

Abans parlava de la LEB Or. De molt jove ja hi estava jugant amb el Lleida.

Sí. Al principi tot va anar molt de pressa. Amb 19 anys vaig firmar per tres o quatre temporades amb el Lleida de LEB Or i vaig jugar, però crec que tot plegat em va agafar una mica massa inexpert. Ara canviaria coses de les que vaig fer, però després quan vaig canviar de rumb marxant a Galícia em vaig trencar el turmell i vaig estar un any parat sense jugar. Però, mirat amb perspectiva, crec que els anys jugant a LEB Or i, després, haver de superar la lesió m'han convertit en el jugador que soc ara. Si no hagués passat per tot això, penso que no podria jugar com ho faig ara.

Es lesiona jugant ja a Galícia?

Sí, estava amb el Cambados, també de LEB Plata, la temporada després de deixar el Lleida i em vaig lesionar en el segon partit que jugava amb ell, literalment em va quedar el turmell trencat. Vaig pedre tot l'any; i després vaig fitxar pel Marín, ja la temporada passada, on tot em va anar realment molt bé, jugant tots els partits sense ressentir-me de la lesió.

Un Marín que acabaria pujant a LEB Or quan tothom parlava del Múrcia, del Girona de Trias...

És cert que ningú hauria apostat per nosaltres. N'érem conscients i jugàvem aquest paper. La plantilla era curta, però els 7 o 8 jugadors que teníem minuts coneixíem les categories LEB i junts jugàvem molt bé. Vam entrar al play-off una mica de carambola i, un cop allà, sabíem que érem capaços de fer una cosa important i ens ho vam anar creient. Fins a acabar pujant.

Aquí a Girona és diferent. La paraula ascens apareix pel voltant del club des del primer dia.

És inevitable que sigui diferent. D'entrada perquè fitxes figures com l'Albert (Sàbat) del que no cal dir res perquè el seu nom ja parla per si sol; i després perquè a Girona s'ha fet un projecte ambiciós que és lògic que desperta expectatives, i més després del bon inici de temporada que hem fet.

Les expectatives es transformen en pressió?

No. A Girona hi ha molta gent que li agrada el bàsquet, molta gent que vol que aquest club vagi cap amunt i tot això crec que pot ser molt bo per a nosaltres. Hem d'anar guanyant partits, per cada cop portar més gent al pavelló i tots junts anar cap amunt.

De moment, quatre partits i quatre victòries. I jugant bé...

És una mica perillós, perquè hem començat molt bé guanyant tots els partits i amb bon joc... Però està clar que tota la temporada no serà així i que no acabarem la temporada sense perdre cap partit. El més important és saber gestionar cada moment i entendre que quan guanyem no som els Lakers i quan perdem un equip de Lliga EBA. Tots hem d'anar a una; jugadors, cos tècnic, la gent del club, els aficionats, mitjans de comunicació... Per guanyar el màxim de partits possibles i, tant de bo, acaba jugant aquí un play-off d'ascens amb el pavelló ple i aconseguint tots els objectius.

El pavelló ple és dir molt, no?

Ara mateix sembla complicat, però crec que el club està fent esforços per tenir més ambient i nosaltres també hi estem posant de la nostra part. Crec que el factor principal és guanyar partits, com més partits guanyem més s'anirà enganxant la gent. Aficionats al bàsquet a Girona n'hi ha, només falta que els acabem d'enganxar a venir a veure'ns.

Sent de Badalona, veu aquesta tradició de bàsquet aquí a Girona?

I tant que es veu, jo soc de Badalona i allà l'ambient és similar, però aquí veus molts equips de bàsquet de base que entrenen en molts pavellons, coincidim cada dia amb l'Uni que porta moltíssima gent al pavelló als seus partits... I també hi ha la història del pavelló, recordo que quan jo jugava als equips base de la Penya, aquí hi havia l'Akasvayu amb el Marc Gasol. Els recordo bé com a rivals en aquell play-off contra un equip on hi havia Ricky Rubio i Rudy Fernández.

Abans citava la importància de Sàbat, però la temporada passada el Bàsquet Girona tenia Jordi Trias i no es va arribar a jugar el play-off

Hi ha molta diferència entre tenir noms i que l'equip funcioni. L'any passat quan Girona va fitxar en Jordi Trias, la gent va pensar que pujaven segur. I això no funciona així. Per molt bo que un sigui jugador concret, i en Jordi Trias ho és, la clau són la resta de jugadors i com juga l'equip. L'Albert (Sàbat) és molt important per a nosaltres, diferencial en aquesta Lliga, i hem de saber aprofitar i treure profit de l'atenció que desperta en els rivals. Però, insisteixo que la nostra clau és que tots ens portem molt bé dins i fora de la pista i tothom té clar quin és l'objectiu. El nucli de jugadors nacionals és molt bo i els de fora s'han adaptat molt de pressa, tots són bones persones i treballadors.

Vist des de fora, Hester està sorprenent. Marca diferències arribant de lligues teòricament menors com la islandesa o la suïssa. S'ho esperava?

Des del primer dia vam veure que físicament marca la diferència, és un jugador molt fort que juga dur i aporta moltes coses a la pista que ens falta. El més important, però, és que no és jugador gens egoista i que mira molt per l'equip. Més enllà de jugadors que marquin més o menys les diferències, la clau és com ens hem trobat com a equip sent un equip molt jove on, a banda de Sàbat i Hester, tots som molt joves. Amb 25 anys soc el tercer més gran i, en una temporada, he passat de ser el jugador més jove del que llavors era el meu equip a fer de veterà aquí. Al final ser tan joves ens ha anat molt bé, perquè hi ha jugadors amb molta fam de fer-ho bé i penso que això és el que transmetem a la pista.

Un veterà que agafa gairebé 10 rebots per partit jugant d'aler i amb 1,95 d'alçada...

No sabria explicar el motiu, perquè mai he estat un jugador que diguis «quin animal físic» ni que ara estigui més capficat en agafar molts rebots. Simplement venen a mi. Tinc la sort que els intueixo, que em sé col·locar bé... No ho sé, m'hi he anat trobant en els partits.

Parlant de veterans i joves, l'Àlex Formento tampoc té molta experiència a les banquetes.

Sí que és veritat que té molt poca experiència com a entrenador, però penso que això també està jugant a favor nostre. Primer, perquè s'ho agafa amb moltes ganes i després perquè ha estat jugador i això fa que ens entengui bé i hi hagi bon feeling entre tots. El cost tècnic també té molt poca experiència, crec que per molts és el seu primer any, i entre jugadors joves i tècnics amb poca experiència fa que tots anem junts de la mà, parlem molt entre tots i la comunicació és fluida i estem tots plegats en un ambient d'aprenentatge continuat.

Guanyar a la pista del Barça demostra que aquest aprenantatge va per bon camí, oi?

Penso que la victòria contra el Barça té molt valor, pel que és per si mateix el Barça, perquè anava empatat a victòries i perquè ens vam saber sobreposar d'un primer quart que no va ser idea. Penso que va ser una mostra de maduresa, però ara ve el Canàries, que és un altre equip jove, potent físicament i amb un joc semblant al del Barça que no ens ho posarà fàcil. Encara és aviat i la temporada és molt llarga, però es tracta d'anar guanyant com més partits millor.