El Peralada agafa velocitat de creuer, gràcies a les dues victòries consecutives que suma. La segona, al límit, gràcies a una aparició magistral de Cunill en el primer minut del temps de descompte. Els locals van saber patir quan tocava contra un Vilafranca millor (1-0) però que no va traduir el seu domini en gols. De fet, minuts abans del gol definitiu, els alt-empordanesos van disposar d'una ocasió magnífica a càrrec de Pimentel, que la fusta va escopir.

Qui va entrar millor al partit va ser el Vilafranca, amb un xut de Sergi Masqué que Aroca, que va estar sensacional i porta dues jornades sense encaixar cap gol, va aturar sense problemes. Immediatament després, però, el Peralada va agafar la iniciativa: Sergi Romero, aprofitant un rebuig, i Ritxi, des de fora de l'àrea, van signar els primers avisos.

El travesser va evitar que els visitants s'avancessin al voltant de la mitja hora de partit, en una acció en què Aroca va fregar la pilota amb els dits. L'exhibició del porter, però, no es va quedar aquí; perquè va ser fonamental desviant una acció de Cunill cap a la seva pròpia porteria. Aquests van ser els pitjors moments d'un Peralada que a la segona part no va perdre l'ordre.

Perquè de motius per marcar, els visitants ja en van tenir. El més clar, una rematada d'Illescas que va sortir fregant el pal. Ja podia anar fent, el Vilafranca, que qui va acabar somrient van ser els homes d'Albert Carbó. Pime va fer el primer ensurt, amb un xut al pal quan faltaven cinc minuts. I l'èxtasi arribaria quan ningú s'ho esperava, amb un miracle anomenat Cunill. Un gol que demostra que mai s'ha de perdre la fe, encara que sembli que no sigui el dia.