«Avui hem fet un mal partit». No és gaire habitual que un entrenador comenci així la roda de premsa posterior a un partit que el seu equip acaba de guanyar. Però ahir Èric Surís ho va fer. Pura sinceritat del tècnic de l'Spar Citylift Girona, que també tenia clar que «tenim prou crèdit perquè el nostre públic ens perdoni els 40 minuts de mastegar sorra d'avui». El debut a l'Eurolliga està molt a prop, potser massa per a la concentració de les jugadores, i si aquí s'hi suma l'excés de confiança que donen les clares victòries d'aquest principi de temporada, el Lugo va estar a punt de recordar ahir que a Lliga Femenina 1 molts rivals poden donar algun ensurt al campió. Encara que aquest Spar Citylift Girona tingui encara més estrelles que la temporada passada i jugui a Fontajau davant gairebé 3.000 espectadors. L'Uni es manté invicte aquesta temporada, però no sense abans suar per derrotar un Ensino Lugo que va arribar a guanyar per 15 punts en el segon quart (13-28) i que, a menys d'un minut del final encara mantenia les seves opcions amb un 63-58 que Mendy es va encarregar d'esvair amb el triple definitiu (66-58).

El triple d'Ainhoa López amb l'habitual dedicació a la família, que els àrbitres varen donar de dos perquè la barcelonina devia estar trepitjant, és la millor imatge del que va ser el primer quart. Un Ensino Lugo passant-s'ho jugant sense res a perdre davant els prop de 3.000 espectadors que hi havia a Fontajau; i un Spar Citylift Girona endormiscat, molt erràtic i on en els primers minuts només la nova de la classe, Brittney Sykes, semblava que tenia prou fam per alegrar la tarda als aficionats abans que arribin els grans partits de la temporada. Èric Surís es va desesperar més d'un cop per les facilitats amb què Richaards o Miller varen anotar prop de cistella o veient com, per primer cop aquesta temporada, el seu equip no s'estava imposant en la lluita pel rebot. A començaments del segon quart, en què l'Uni encara li va costar començar a jugar les gallegues es varen arribar a posar 15 punts per sobre en el marcador (13-28). Surís va demanar temps mort per recordar a tothom que el partit que s'estava jugant era aquí i ara, contra el Lugo, i no a Istanbul contra el Fenerbahçe. Aquest serà dimecres.

Se'n va sortir a mitges. I, per això, al descans (31-38), el tècnic ho va haver de tornar a repetir amb el to una mica més alt. En només, un minut del tercer quart, l'Uni ja havia capgirat el marcador i era el tècnic del Lugo el que havia de demanar temps mort (39-38). Les gironines va semblar que començaven a fer el que més els hi agrada: defensar i córrer. El Lugo va necessitar gairebé cinc minuts per fer el seu primer bàsquet de la segona meitat, però, ni així les gironines varen acabar d'agafar la velocitat de creuer per a mala sort del nombrós públic que havia anat a Fontajau desitjós de veure deixat anar el que, sobre el paper, és el millor equip que ha tingut mai l'Uni. Al final del tercer quart, 50-50 després que O'Dwyer anotés un bàsquet final que compensava el triple segons abans d'Elonu.

Tothom sabia, presumia o, com a mínim esperava, que en un moment o altre l'Uni faria una estrebada definitiva a la qual el Lugo no podria respondre. Però aquesta va trigar a arribar. A poc més de sis minuts del final, Stanacev encara va tornar a empatar el marcador (54-54) i per molt que l'Uni intentés clavar la ganivetada definitiva (61-56 amb un triple de Mendy després que Sykes anés pel terra a recuperar una pilota) va costar molt que l'Uni acabés posant el llacet fins al partit. A un minut i mig al final, Surís va demanar temps mort. El seu equip només guanyava per cinc punts, 63-58, i les seves jugadores li van acabar d'alegrar la tarda perdent la pilota en els dos atacs següents. És clar que l'Ensino Lugo tampoc va ser capaç d'anotar en cap de les seves dues possessions i el triple de Mendy a 13 segons del final sí que va servir per tancar definitivament el partit.