Faltava un sospir perquè s'acabés la primera part i el marcador era de 14-15. La pilota anava dirigida cap a David Masmiquel. Infalible fins al moment, era el millor recurs per intentar empatar i marxar així cap a vestidors amb les forces ben igualades contra tot un Asobal com és el BM Benidorm. Masmiquel va posar la mà i va ser més ràpid i intel·ligent que el seu defensor, Carlos Grau. El revers, vist i no vist. L'execució, buscant el costat dret del porter, que tot i llançar-se a tapar sense saber molt bé cap a on aniria el xut, va poder rebutjar el perill. S'esfumava la possibilitat del 15-15. Era el principi del fi. L'última gran oportunitat d'acostar-se per a un Bordils que havia ofert un primer acte excel·lent. El que va passar després del descans va ser, precisament, tot el contrari. Suficient per dir adeu a la Copa del Rei. Com sol ser habitual, a la segona eliminatòria, el seu sostre històric.

Seria injust culpar l'ocasió perduda per Masmiquel com l'origen de la davallada. El veterà pivot va ser un dels millors. Pels 5 gols i pel repertori que va oferir, sobretot als primers 30 minuts. Temps en què el Bordils va haver de ser pacient per superar la bona defensa del Benidorm. I si calia córrer, llavors apareixia Ignasi Moreno, l'encarregat d'obrir la llauna en uns instants inicials en què el marcador, fins i tot, somreia als de casa: 4-3. Llavors, Masmiquel ja havia vist porteria tres vegades. Cada cop que entrava era un perill. Ell mateix es va encarregar de liderar la reacció quan les coses es van començar a tòrcer amb el momentani 5-7, que ben aviat es transformaria en el 9-8. D'alternatives n'hi va haver un munt. L'igualtat era màxima i les diferències s'eixugaven tan ràpid com es generaven. El descans trucava a la porta amb un 14-15 a l'electrònic.

El daltabaix va venir després. Perquè el Benidorm va decidir sortir en tromba i la seva efectivitat es va multiplicar. Alhora, l'encert del Bordils, tant en defensa com en atac, va desaparèixer. «Hem sortit una mica esverats», lamentava Lluís Ferrer, segon d'un Pau Camps que ahir no hi era per motius personals. El resultat, un parcial negatiu d'1 a 7 en només nou minuts. Ni una exclusió d'un rival ni tampoc un temps mort. Res va funcionar per aturar la sagnia, i el marcador reflectia un dolorós 15-22. Del que hauria pogut ser al que era. Es podia pensar en una hipotètica remuntada o, almenys, intentar retallar la distància, perquè de temps n'hi havia i de sobres. No va ser així, perquè els visitants van mantenir la inèrcia positiva i, fins i tot, van eixamplar les diferències fins a arribar als deu gols de renda. Al final, un 24-32 que deixa el Bordils fora de la Copa i centrat en la seva supervivència a la Lliga.