Professora d'Educació Física en un institut, la capitana del Citylift GEiEG Uni, Vane González , compagina la feina amb exercir, amb només 25 anys, el rol de veterana d'un equip que s'ha estrenat a Lliga Femenina-2 guanyant contra pronòstic dos dels tres primers partits. «Nosaltres mateixes érem les primeres pessimistes; anàvem mentalitzades que ens costaria molt guanyar partits a Lliga Femenina-2», reconeix l'aler pivot de Caldes de Malavella, que té clar que les victòries davant el Picken Claret valencià al Lluís Bachs i a la pista del Boet Mataró han arribat «amb treball, equip i, sobretot, fent molt grup».

A l'estiu molts pronosticaven que els costaria guanyar algun partit a Lliga Femenina-2. Què els diria ara?

És que nosaltres mateixes érem les primeres pessimistes... Anàvem mentalitzades que ens costaria molt guanyar partits a Lliga Femenina-2 venint de Copa Catalunya sense haver fet pràcticament cap canvi a l'equip. Però amb treball, equip i, sobretot, fent molt grup ho estem aconseguint. Potser ningú s'ho esperava, però a vegades el treball dona bons resultats...

Com veu la Lliga? Tan dura com els havien dit o a l'hora de la veritat no n'hi ha per a tant?

Només hem jugat tres partits i és aviat per fer una anàlisi. La lliga és com me l'esperava, molt dura sobretot des del punt de vista físic, que és on es nota més el canvi respecte a Copa Catalunya, però sí que ara ens veig molt capaces de poder competir en aquesta Lliga. A l'estiu em costava veure-ho, crec que no sabia ben bé on ens ficàvem, però ara tinc clar que podem competir-hi bé.

Parla del físic, però l'experiència també és un obstacle a superar. En el primer dia contra l'Ardoi es varen trobar amb jugadores amb passat a LF-1 com Amaya Gastaminza o Cecilia Liñeira?

Sí, sí... En el primer partit la inexperiència va ser el que ens va acabar provocant la derrota després d'un partit on vam anar sempre per davant. La inexperiència es nota, però també hem vist que sabem tenir el cap fred perquè en els dos últims partits hem tingut alguns moments molt dolents, com l'inici de dissabte contra el Mataró o el tercer quart davant el Claret, i ho vam saber superar defensant encara que no estiguéssim encertades en atac.

Dues victòries en tres jornades. Ara la salvació ja no es veu tan complicada com a l'estiu?

Realment és molt aviat, només són tres partits. Anem mirants els resultats que fan els equips contra els que ja hem jugat per tenir més referències de la Lliga. És aviat, però sí que realment ens veig més capaces ara de salvar-nos del que podia pensar a l'estiu.

L'aposta del club va ser molt valenta: el bloc de l'ascens sense invertir en cap fitxatge.

És que som un mateix projecte, però amb dos clubs diferents. Un, el GEiEG, que aposta més per la gent de casa i l'altre, l'Uni, que volia algun fitxatge per poder competir més. Al final, el fitxatge no es va arribar a fer i tampoc sé exactament els motius... Suposo que per diners.

I així han acabat competint amb un joc interior on és l'única que no és extremadament jove. Què els diu a Moya, Cisse, Condom...

És que amb 25 anys soc la veterana en el joc interior i en tot l'equip. Totes són més petites que jo, però treballen molt i molt en cada entrenament. Ser la veterana no és un problema en un equip on totes les jugadores estan molt implicades.

A l'equip hi ha un grup de jugadores molt joves, habituals dels entrenaments del primer equip de l'Uni, i un altre de jugadores una mica més grans i amb més experiència a Copa Catalunya. Com va la barreja?

Bé, va bé. Sobretot es nota que venim de situacions diferents, perquè l'any passat nosaltres érem un equip molt igualat on tothom era important i un dia destacava una o altra, sense jugadores estrella; en canvi, les júniors venen d'un equip on elles eren molt bones i tenien un gran protagonisme. Amb només dos mesos de treball no pots esperar que això ja sigui un bloc absolutament homogeni, però crec que tothom està treballant bé i estem en el bon camí. Hem de pensar que tot just estem en el mes d'octubre.

Júlia Soler, Laia Moya, Fatou Cisse, Laura Méndez... Són molt joves, però les veu arribant a l'elit o consolidant-se al primer equip de l'Uni?

Tenen molt talent i s'esforcen a cada entrenament, amb l'Uni de Lliga Femenina-1 no les veig entrenar però segur que allà també ho donen tot; encara són molt joves i per mi tenen un futur excel·lent però després hem de veure com els va. No és fàcil.

I el seu cas? A Copa Catalunya destacava molt i ara, amb 25 anys, es veu jugant molts minuts en una categoria com la Lliga Femenina-2. S'ho esperava?

No, és clar que no m'esperava jugar a Lliga Femenina-2. Crec que ser aquí és un premi per com va treballar l'equip la temporada passada i, en àmbit individual, m'ho prenc com un repte important i des del primer dia m'ho he agafat amb moltes ganes. Evidentment costa més, sobretot en la meva posició on el físic és important, però ho estic gaudint molt i em veig capaç de fer la meva feina a la pista.

Un repte d'un any?

No, no, estic convençuda que podria aguantar més anys jugant a Lliga Femenina-2.

Viatges fora de Catalunya, més entrenaments. Es fa complicat combinar la Lliga Femenina-2 amb la feina.

No, de moment no se'm fa gens pesat perquè la meva feina m'agrada molt i jugar a bàsquet m'encanta. Entrenem gairebé cada dia i treballo cada dia, però no m'és cap molèstia anar a treballar o anar a entrenar.