El mateix director esportiu de l'Spar Citylift Girona, Pere Puig, ho explicava bé en la transmissió del partit de Televisió de Girona: «A l'Eurolliga no pots jugar igual que a la Lliga perquè aquí totes les jugadores tenen molta qualitat». Si fa una setmana, en la seva estrena a la competició a la pista del Fenerbahçe, l'Uni va poder igualar el potencial ofensiu de les turques gràcies a la seva innegable qualitat per acabar perdent de només quatre punts (86-82), ahir no va poder repetir la història contra un Lió que ja li havia fet 50 punts al descans: 50-33. El talent de Johannès, la increïble mobilitat d'una pivot gairebé dos metres com Ciak, els triples des de casa seva de Tanqueray... Massa armes perquè l'Spar Citylift Girona tingués opcions de guanyar el partit sense unes bones prestacions defensives. Guanyar partits d'Eurolliga lluny de Fontajau jugant per sobre dels 80 punts serà molt complicat. I ahir no era el dia per aconseguir-ho (89-67, al final).
La posada en escena va ser molt semblant a la de la setmana passada a la pista del Fenerbahçe un equip, el Lió, que va començar el partit anotant amb molta facilitat. Primer amb Johannnès amb la seva gran mà de fora i, després, de manera molt més dolorosa per a l'Uni, a a sota cistella quan Helena Ciak va aparèixer a la pista. Però, a sobre, hi havia Plouffe, Tanqueray, Allemand... Les jugadores del Lió amb capacitat d'agafar la responsabilitat en atac no semblava que s'acabessin mai. El 26-17 del final del primer quart no feia preveure res bo i, de fet, el partit estava gairebé sentenciat al descans amb les franceses dominant per 17 punts (50-33). En el tecer quart, les gironines varen millorar però davant d'un rival amb dues bases amb les hores de vol d'Allemand i Tanqueray acompanyant les permanentment decisives Marine Johannès i Helena Ciak, 20 i 18 punts respectivament, era impossible que l'Uni pogués aixecar el partit al segon temps. I no el va aixecar.
