Fer esport i dur una vida saludable cada cop més està arrelat en el dia a dia de la nostra societat. De fet, és molt fàcil fer-ho. Només cal posar-se un calçat adequat i sortir a córrer. I és que cada cop és més conegut el running, o el que es coneixia antany com a trotar. Si no que li ho diguin a l'Oriol Prats (Girona, 1992), que practica assíduament aquesta modalitat esportiva i que a més a més ha sigut una de les imatges promocionals de la Marató d'Amsterdam d'enguany.

«Vaig córrer la marató sencera l'any passat i com a tots els atletes que acaben la cursa em van fer una fotografia», explica l'Oriol, que resideix a la capital holandesa des del gener de 2018, on treballa al departament financer d'una marca de sabatilles de running. La famosa instantània es va anar escampant arreu, però com tot en aquest món, aquesta difusió té un principi. «Em va trucar una companya de la feina que treballa a França per dir-me que apareixia en la imatge principal de l' aftermovie de l'edició de l'any passat», comenta el gironí. Allò només era l'inici. Posteriorment, el comte oficial d'Instagram de la organització la va publicar quan restaven, tan sols, dues setmanes per a l'edició d'aquest any. I a més a més, a la fira que es realitza els dies previs a la cursa la seva imatge es trobava per allà on miressis. «Em vaig fer una fotografia amb mi mateix per fer broma. Amb els companys de feina vam comentar que a partir d'ara tothom qui acabés una cursa havia de celebrar-ho d'aquesta manera». Però aquí no va acabar la cosa, sinó que la cirereta del pastís va ser quan un dels diaris més importants dels Països Baixos, el De Telegraaf, la va utilitzar per anunciar el certamen. «Rebia missatges de moltíssima gent. Pel que fa al diari, encara no el tinc, però me'l faran arribar», diu.

Lluny del ressò mediàtic, el jove gironí assegura que li va fer més il·lusió acabar la cursa que no pas aparèixer en diversos llocs. «Era la meva primera marató. La cara i el gest que faig a la fotografia són de pur patiment». I afegeix: «En certs moments del recorregut ho vaig passar summament malament. Crec que hauria d'haver entrenat més, com em van dir, abans de llençar-m'hi de caps». Concretament la part on no ho va passar com ell hagués desitjat va arribar a partir del famós mur. «És ben cert allò que diuen que a partir del quilòmetre trenta les cames et flaquegen: em venien rampes, però gràcies al suport i als ànims del públic i dels mateixos atletes vaig poder creuar la línia de meta d'una marató per primer cop», recorda. No obstant aquesta anècdota, l'Oriol aquest any no ha corregut els quaranta-dos quilòmetres i escaig que conformen una marató, sinó que ho ha fet a la mitja. «Aquest any vaig decidir córrer vint-i-un quilòmetres. A la foto d'enguany no mostro un deix de tant patiment», explica l'Oriol, que apareix somrient, amb els braços oberts i amb una senyera com a capa.