Carles Grau, porter del Liceo, es va aficionar a l'hoquei de petit gràcies a l'amistat amb Marc Gómez i tots dos van iniciar-se a l'escoleta del Lloret, l'equip de la seva ciutat. Ara, amb 29 anys, suma prop d'una quarantena d'internacionalitats i ha jugat en clubs d'alt nivell com el Barça, el Vic i el Porto. Dissabte (20.30) torna a casa, al pavelló on es va formar, però per si això no fos prou especial, el duel entre els gallecs i els selvatans també servirà per lliurar una inèdita batalla amb els seus altres tres germans. Aquells qui veient com a casa ell hi feia entrar l'hoquei van voler seguir l'exemple i es van calçar els patins i van agafar l'estic. Amb el Lloret hi jugaran Lluís i Àlex, mentre que al Liceo Carles Grau hi té de company l'altre germà, Marc, que és bessó de l'Àlex. Amb els locals també hi serà Marc Gómez.

Mai fins dissabte hauran coincidit a la pista els quatre germans Grau. Era una assignatura pendent, com també ho seria el somni de jugar algun dia tots plegats amb el Lloret. Marc, Àlex i Lluís sí que hi han coincidit amb l'equip selvatà. Però el davanter se'n va anar el curs passat al Noia i aquest estiu ha arribat al Liceo, líder imbatut de l'OK Lliga. Tant ell com en Carles són professionals, mentre que Lluís i Àlex, al Lloret, combinen l'esport amb una feina: el primer és fisioterapeuta i ortopeda, mentre que el segon és dentista. «Per fi la mare ens podrà veure a la pista als quatre germans, però no sabrà amb qui anar», explicava Marc Grau ahir. Fins ara els duels que s'havien produït entre la família havien sigut, el curs passat, entre en Lluís i l'Àlex (Lloret) i en Marc (Noia), i més enrere, entre uns joves Marc i Àlex, amb els selvatans, i el porter quan aquest era al Vic abans de fer el salt a Portugal. La mare, habitual a la grada en els partits del Lloret, no s'ho perdrà. Els avis, tampoc.

L'hoquei forma part indestriable de les seves vides. I, és clar, quan es troben en àpats familiars no es parla d'altra cosa. Aquesta setmana, de moment, segons explica Lluís Grau, «encara no hem tocat gaire el tema del partit, però segur que nosaltres des de Lloret li farem broma a en Carles i li direm que li marcarem molts gols». Tots coincideixen a dir, com apunta l'Àlex, que compartir vestidor amb germans és molt pràctic «perquè et tens més confiança i et poden ajudar a millorar i a superar els mals moments».

A priori el Lloret-Liceo fa pinta de ser un partit desigual. Els selvatans no han començat bé la temporada i tot just el cap de setmana passat van sumar el primer triomf a la pista del Voltregà. Lluís Grau admet que «hem de ser realistes, nosaltres no hem estat bé i ells arriben com a líders amb tots els set partits disputats fins ara guanyats. Això sí, nosaltres sortirem a competir i a intentar guanyar». Pel bàndol gallec Carles també ho té clar: «La nostra obligació és anar a Lloret a guanyar. Segurament intentaran jugar tancats per mirar d'aprofitar alguna contra». Tots quatre germans han estat sempre molt units, i ja preparen un sopar per a quan acabi el partit, però els dos bessons, Àlex i Marc, encara més, estudiant fins i tot el mateix, Odontologia, i compartint vestidor a Lloret fins fa dues temporades.