«Vivim del Teletext. Anàvem primers en Lliga, classificats a la Champions, superant rondes a la Copa... Manteníem intactes les opcions. I aquest ha estat el principal problema. Quan vam voler reaccionar, va ser tard», va comentar llavors Begiristain per analitzar la caiguda del Barça de Rijkaard, Ronaldinho o Deco. Ara el Barça també és líder en La Lliga i en la Champions, però el seu futbol no convida a alegries. El tècnic, Ernesto Valverde, després del 0-0 contra l'Slavia a casa va pronunciar unes frases en la roda de premsa que recordaven un discurs del passat: «Escoltant les preguntes sembla que hi ha motius de preocupació, però seguirem primers de grup passi el que passi, així que preocuem-nos una miqueta, però tampoc tant». A més, com si es tractés d'un personatge amb desdoblament de la personalitat, un doctor Jeckyll i un senyor Hyde, o de dos elements complementaris, com el ying i el yang, l'actual Barça ofereix cares molt diferents els tres primers mesos de el curs.
Dels vuit partits disputats a casa, el Barça de Valverde n'ha guanyat 7 i empatat un, amb 27 gols a favor i vuit en contra. Només l'Slavia de Praga ha pogut dur-se alguna cosa positiva. En la Lliga, excepte el 2-1 contra el Vila-real, ha sumat golejades contra el Betis, València, Sevilla, Valladolid i Celta. Una altra cosa és el joc. Lluny del Camp Nou, als blaugrana se'ls veuen totes les costures. Ha perdut tants partits com ha guanyat i ha aconseguit dos empats, comptant Lliga i Champions. El balanç de gols és simptomàtic i les seves sensacions recorden les destil·lades en el passat, quan era inexpugnable a casa i molt feble fora. La present és la pitjor temporada pel que fa a lesions. Amb la d'ahir a la nit de Nélson Semedo són disset les acumulades enguany.
