19 de novembre de 2019
19.11.2019
FUTBOL. Segona Divisió B

El Llagostera permet a Dalmau escriure un punt i a part

Sense equip després de sortir de males maneres del Lleida, fa mesos que s'entrena amb el conjunt blaugrana i aquest passat diumenge va estrenar-se com a titular i va guanyar, precisament, els de la Terra Ferma

19.11.2019 | 00:29
El Llagostera permet a Dalmau escriure un punt i a part

Albert Dalmau té una màxima que intenta seguir sempre que pot. «El més important és estar a gust, sentir-se valorat i que et tractin bé. És la meva prioritat», explica. «Almenys així ho veig», decideix afegir. Cert és que, com a futbolista professional que és, no li faria res signar un contracte milionari o defensar l'escut d'algun dels grans clubs del món. Però posats a triar, i després d'alguns cops que ha rebut al llarg de la seva carrera, ha sabut escollir i té clar què és el que vol. Superada una dura experiència a Lleida, ha trobat la pau i l'estabilitat que tant li agraden a Llagostera, on l'han rebut amb els braços oberts. Fa temps que s'entrena sota les ordres d'Oriol Alsina, però no ha sigut fins ara que se li ha tramitat la fitxa. Debutava el diumenge i ho feia com a titular. Una estrena somiada. Pels minuts a la gespa, el resultat final i també per la víctima.

Lluny queda ja la seva etapa al Barça o els dos partits que, amb només 18 anys, va jugar amb la selecció espanyola sub-19. Eren altres temps. Per somiar, per imaginar un futur amb majúscules. No li ha anat pas malament al silenc, qui tot i no haver debutat encara a la Primera Divisió estatal sí que ha estrenat el seu comptador tant a Segona A com a la Segona Divisió B. A tot això, s'hi ha de sumar una experiència a l'estranger. El Sepsi li va obrir les portes de la màxima categoria de Romania. Un any aquí, un altre allà. Fins que va aterrar a Lleida, on va jugar 32 partits la temporada passada fins que tot es va tòrcer. «Va arribar un punt en què el club em va deixar de pagar. Em van apartar. Fins i tot em canviava al vestidor visitant. Va ser denigrant. La situació va ser complicada», recorda. El sotrac l'ha acabat «superant com vaig poder» i, tot i que encara hi ha un procediment judicial obert, ha decidit passar pàgina. Aquí hi ha jugat un paper fonamental el Llagostera. «Dos dies després que m'acomiadés el Lleida em va trucar l'Oriol (Alsina) i em va obrir les portes a entrenar amb ells. Vaig acceptar». Fa setmanes que treballa com a blaugrana, però la greu lesió que va patir David Bigas li va acabar d'obrir les portes. «Naixia llavors la possibilitat i la vam decidir aprofitar. Tot ha passt molt ràpid».

Tant, que diumenge mateix, en la seva primera presència convocatòria, va ser titular. Curiosament, contra el Lleida (1-0). «Estic molt content. La victòria em reforça a mi i també al col·lectiu. Em va encantar guanyar per tot el que he patit allà. És una situació que no li desitjo a cap futbolista». A Llagostera ha trobat un grup «molt bo en el pla humà» i també «molt competitiu en l'aspecte futbolístic». Ara el que vol és viure el moment i no pensar en el futur a curt termini. «La meva intenció és fer un bon any. El temps dirà on he d'anar. No penso més enllà del dia a dia. Si estic a gust a Llagostera i el club també es troba a gust amb mi, em voldré quedar. Vull estar aquí, fer-ho de la millor manera possible i que tothom se senti a gust».

De moment, la relació és positiva. I el projecte rutlla. Són 21 punts després de 13 jornades i l'equip, que ve de Tercera, és setè a tocar de les posicions de play-off d'ascens. «Al principi la bona inèrcia semblava pura casualitat, però a mesura que ha anat passant el temps ja no t'ho pots plantejar així. Aquest és un equip que treballa cada minut de tots els partits. Fins i tot, veient-ho des de fora, m'ha semblat que mereixíem algun punt més dels que tenim. Hem d'intentar no perdre la humilitat».

Ell, el primer. Demana tenir la mateixa «continuïtat» que l'ha acompanyat durant moltes temporades, exceptuant un any irregular a Còrdova. «Vull ajudar el Llagostera al màxim. Si haig de jugar només tres partits en comptes de vint, els jugaré donant-ho tot. L'important és l'equip».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Quan sentim junts, sentim més gran

Un grup de WhatsApp entre aficionats d'equips rivals? L'experiment sonor 42 passions va fer bategar els seus cors a l'uníson seguint el ritme de la identitat sonora d'LaLiga


Buscador de deportes

L'últim El més llegit