05 de desembre de 2019
05.12.2019
Diari de Girona

Sandrine Gruda apareix en el camí de l'Uni cap a la primera victòria a fora

La veterana pivot francesa continua marcant diferències amb 14 punts i 7 rebots per partit en un Schio que al seu pavelló ha estat capaç de guanyar contra Montpeller, Lió i Gydnia

05.12.2019 | 00:31
Sandrine Gruda, 32 anys i 1,93 d'alçada.

Al nord d'Itàlia, a mig camí entre Venècia i Verona, Schio és una ciutat d'encara no 40.000 habitants que s'ha convertit en un clàssic del bàsquet femení italià i europeu. L'ara base de l'Spar Citylift Girona Núria Martínez va jugar dues temporades amb un Famila Schio que ha guanyat sis de les últimes set lligues a Itàlia, totes les Copes des del 2013 i ha competit a bon nivell a Europa alternant l'Eurolliga amb una Eurocup on s'ha emportat tres cops el títol. Un club i una ciutat de bàsquet on avui, a partir de dos quarts de nou, l'Spar Citylift Girona intentarà aconseguir la primera victòria de la seva història com a visitant en l'Eurolliga contra un equip on, entrenat per l'exseleccionador francès Pierre Vincent, destaquen entre d'altres l'anotadora nord-americana Diamond De Shields, l'aler pivot Jillian Harmon i, sobretot, la compatriota de Vincent Sandrine Gruda.

«Sandrine Gruda és la pivot titular de la selecció francesa i una jugadora molt dominant i dura dins de la zona; té molts recursos i, sobretot, un tir de quatre metres molt efectiu», explica David Muñoz, segon entrenador de l'Spar Citylift Girona, sobre una altra de les grans estrelles del bàsquet mundial amb què es trobarà l'Uni en aquesta seva segona experiència a l'Eurolliga.

Si en la seva primera aparició de l'Uni a la màxima competició europea, ara fa quatre anys, les gironines es van trobar al davant amb grans noms com Diana Taurasi, Brittney Griner, Anne Wauters, Cèline Dumerc o les mateixes Laia Palau i Sonja Petrovic; i, ja aquesta temporada, la setmana passada DeWanna Bonner i Marta Xargay van passar, i van perdre a Fontajau, avui toca el torn de Sandrine Gruda.

Als seus 32 anys, Gruda i els seus 193 centímetres d'alçada tenen l'experiència d'una llarga carrera, tant a Europa com a la WNBA, adornada amb medalles amb la selecció francesa, com la plata als Jocs Olímpics de Londres del 2012 o l'or en l'Europeu del 2009, en què va ser l'MVP del campionat. Als Estats Units, a banda d'un pas per Connecticut de més jove, el seu principal equip van ser Los Angeles Sparks, amb qui va ser campiona de la WNBA el 2016; mentre que a Europa va jugar molts anys al potent Ekaterinburg, amb qui va guanyar dos cops l'Eurolliga.

Un cop fora de Rússia, i després de dues experiències a Turquia amb el Fernerbaçe i el Yakin Dogu, Sandrine Gruda va arribar al curs passat a Schio per retrobar-se amb Pierre Vincent. Amb 15 punts i 7 rebots per partit en l'Eurolliga, el talent, i sobretot el coneixement del joc de la pivot francesa, són clau en un Familia que aquest estiu va fitxar una de les millors anotadores del darrer estiu a la WNBA, Diamond DeShields, per compensar la marxa d'Allie Quigley a l'Ekaterinburg i arrodonir un bloc on també hi ha interiors com l'anglesa Jillian Harmon o l'eslovena Eva Lisec, a banda del bloc italià amb Francesca Dotto, Sabrina Cinilli, Martina Crippa o la jove Martina Fassina. «Schio no destaca pels seus noms, encara que en tinguin, ho fa perquè és un bloc ben consolidat i moltes de les jugadores jugaven juntes l'any passat amb el mateix entrenador», assegura Èric Surís, que defineix les italianes com «un equip molt compacte i molt dur en defensa i no pas una suma d'individualitats».

De moment, Schio ha aconseguit tres victòries en l'Eurolliga per dues de l'Uni, però, de fet, les trajectòries són molt semblants perquè les italianes han guanyat els seus tres partits com a locals -Gydnia (51-47), Lió (69-49) i Montpeller (65-60)- i ha perdut els dos com a visitant contra el Kursk (70-65) i el Fenerbahçe (58-43).

L'Uni també ho ha guanyat tot a casa, però el calendari de l'Eurolliga ha fet que comptant amb el d'avui a Schio les gironines només hagin jugat dos partits a Fontajau en sis jornades. «No haver guanyat fora de casa no ens posa més pressió, ens fa tenir més ganes de guanyar com a visitants», explicava ahir Brittney Sykes abans de marxar cap a Itàlia en un desplaçament on les gironines empalmaran els partits d'avui contra l'Schio i el diumenge al migdia a Tenerife, contra el Ciudad de la Laguna, sense passar per Girona. Demà, l'expedició de l'Spar Citylift anirà per carretera des de Schio fins a Treviso, des d'on volarà a Tenerife.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


Buscador de deportes