Hi ha partits i victòries que es recorden durant temps. I la d'ahir serà una d'aquestes. Fontajau té un ambient màgic en els dies d'Eurolliga i veure la imatge de les jugadores de l'Spar Citylift Girona donant la volta a la pista mentre 3.000 espectadors les aplaudeixen sense deixar de fregar-se els ulls pel que acabaven de veure, i viure, és la millor demostració que parlar de «l'efecte Fontajau» no és una frase feta. Anit, en una segona meitat que va començar amb Laia Palau rebent fregues perquè s'havia quedat clavada de l'esquena, i Brittney Sykes barallada amb el món perquè no li entraven els tirs, l'Uni va poder remuntar 17 punts de desavantatge contra un Montpeller que li estava passant per sobre amb el seu físic exhuberant. I tot això sense que Sonja Vasic anotés ni un sol punt en el dia del seu debut (23 minuts). La remuntada va arribar amb el cor immens de Coulibaly per barallar-se sota els cèrcols contra les atlètiques pivots franceses, l'encert anotador d'una espectacular Magali Mendy (23 punts) i una defensa de llibre: el Montpeller, que havia anotat 27 punts en el primer quart, només en va poder fer 5 en el tercer i 9 en el darrer. Tot per, amb un Fontajau cada cop més bolcat amb l'equip, arribar a un cara o creu final en què una assistència de Laia Palau va permetre a Mendy anotar el 56-53 a 30 segons per acabar de respirar, i saltar d'alegria, quan amb el 56-55, ni Williams ni Mavunga van anotar els seus dos tirs en el darrer atac del Montpeller.
Unes autèntiques màquines de jugar a bàsquet. Això varen demostrat ser les jugadores del Montpeller en un primer quart que va començar amb sis punts d'una vella coneguda de Fontajau (0-6 amb un triple i un 2+1 de Gabby Williams) i va acabar amb un triple de Mavunga (16-27). Entremig un recital del Montpeller contra un Uni que no va poder aturar el ruixat ni amb l'esperat debut de Sonja Vasic en els últims tres minuts.
Era el primer partit de l'estrella sèrbia des de l'Europeu de l'estiu, amb una operació de genoll pel mig, i això s'havia de notar per força. Vasic va jugar molts minuts, 23, però sense gens de confiança ni a l'hora d'encarar els 1x1 ni en el tir (l'únic que va anotar, un triple, li van anul·lar per una falta en atac en el bloqueig anterior). Així, l'Uni veia com la millora de les seves prestacions defensives no servia per retallar l'avantatge d'un Montpeller que es va arribar a posar 17 punts per davant després d'un triple de Bankole (21-38).
Amb un arbitratge sovint complicat d'entendre, ni les jugadores gironines ni el públic de Fontajau es varen aconseguir centrar abans del descans (29-41). Però, de tornada dels vestidors, el guió de la pel·lícula va ser diferent. Molt diferent. Gabby Williams es va esborrar del partit només de començar el tercer quart, tercera i quarta personal (tècnica), en la mateixa jugada i ni l'ensurt de veure Laia Palau estirada al terra amb l'esquena clavada han provocat que l'Uni deixés de creure en la remuntada. La defensa donava vida a un Uni Girona que només va pemetre a les franceses fer tres punts en els vuits primers minuts del tercer quart. Un triple de Rosó va fer saltar els 3.000 espectadors dels seus seients. 42-44: hi havia partit.
El primer avantatge de l'Uni en tot el partit no va arribar fins a poc menys de tres minuts.Coulibaly feia el 54-53 i Fontajau va botar com mai i, davant un Montpeller cada cop més nerviós veient com el partit se li escapolia de les mans, una assistència de Palau va deixar Mendy sola per anotar el seu vint-i-tresè punt: 56-53 i 38 segons per jugar-se. Temps mort del tècnic francès i Gabby Williams va agafar la responsabilitat per anotar amb encara no cinc segons: 56-55 i mig minuts encara pendent. Coulibaly no va poder anotar en el següent atac deixant el Montpeller la possibilitat de guanyar en un darrer intent a la desesperada. Però ni Williams ni Mavunga varen anotar els seus dos tirs i Fontajau va acabar saltant i cridant com mai.
