«Espero que hi siguem tots, necessitem un pavelló bastant ple perquè l'ambient de Fontajau ens ajuda molt i en moments de dificultats fa que notem menys el dolor». La reflexió és de Laia Palau i serveix per explicar que, fins i tot per a una jugadora com la barcelonina que als seus 40 anys les ha vist de tots colors, el partit d'aquest vespre contra el Montpeller (20.15) és especial. A punt de tancar la primera volta de l'Eurolliga les gironines no es poden permetre fallar a casa si volen agafar-se a l'ambiciosa visió de Sonja Vasic que, dimarts, en la seva presentació va deixar que d'entrada no renunciava a arribar a la Final Four amb l'Uni com ha fet amb la resta d'equips que ha jugat al llarg de la seva carrera. Ahir, Laia Palau posava l'exemple de la visita del mateix a Montpeller a Fontajau la temporada, unes semifinals de l'Eurocup que van reunir més de 4.000 persones al pavelló, com a mirall de l'ambient que hi hauria d'haver al pavelló per ajudar l'Spar Citylift Girona a repetir el que va aconseguir contra el Sopron hongarès i el Dinamo de Kursk rus: derrotar un rival amb més pressupost i, sobretot, hores de vol en l'Eurolliga.

De motius per no perdre's el partit d'avui a Fontajau n'hi ha molts. Però, per començar, el probable debut de Sonja Vasic que, des del primer entrenament de dimarts al matí, va demostrar que la seva lesió està més que oblidada i, per molt que faci cinc mesos que no hagi jugat cap partit, la seva sola presència a la banqueta o en alguns minuts a la pista pot generar dubtes al rival i, de passada, als àrbitres en unes competicions FIBA on el nom i el prestigi de jugadores sempre pesen. «Ho decidirem sobre la marxa, ella se sent bé entrenant, però la realitat és que per ella això encara és la pretemporada; evidentment que jugui és una possibilitat real», assegurava ahir Surís sobre la probable participació de la millor jugadora d'Europa en un partit que, per si sol, té condicionants que el fan molt atractiu per als espectadors. Un d'aquests és el joc del Montpeller, que va començar la jornada com a líder del grup, i que segurament és l'equip amb el bàsquet més físic del continent. La temporada passada, l'Uni va sortir amb la cua entre les cames del seu pavelló en la tornada de les semifinals de l'Eurocup. Un contundent 98-69 amb les franceses passant per sobre físicament de les gironines.

Respecte a aquell dia, el Montpeller ha perdut jugadores com Ciak, Davovic o Miyeme, però s'ha reforçat bé amb dues peces que encara els donen més talent físic. Una és Gabby Williams, que en els seus tres mesos a Girona ja va demostrar un potencial enorme, i l'altra: Stephanie Mavunga. Una pivot diferencial que la temporada passada va ser l'MVP de l'Eurocup amb l'Enisey rus i que ara està fent números espectaculars a l'Eurolliga amb 17 punts i 10 rebots per partit. Al seu costat, les dues bases de la selecció francesa, Bernies i Duchet; l'atlètica Bankole, que va ser un malson per a l'Uni en el parit de l'any passat; Tchatchouang; i, sobretot, una tiradora de primer nivell mundial com l'australiana Sami Whitcomb.