Laia Palau penetra cap a dins la zona i, quan moltes jugadores haurien intentar acabar anotant elles mateixes, o estavellant-se contra les pivots rivals, la base barcelonina passa la pilota sense mirar María Araújo, que, encarant sola la cistella, fa pujar el 47-38 al marcador.
- «Has vist com ha passat la pilota la Laia Palau?
- «Sí, és increïble; com sabia que l'altra jugadora estaria allà?», respon, i tot seguit repregunta la filla al pare d'una de les nombroses famílies que aquesta temporada van cada vegada més dies a Fontajau.
Partits com els d'ahir contra el Bembibre, cuer de Lliga Femenina, desposseïts de l'emoció, i també de bona part de la qualitat dels grans duels d'Eurolliga dels dijous, també deixen petits detalls com les assistències de Laia Palau als seus ja 40 anys. La passada a María Araújo del 47-38 va tancar una sèrie de tres assistències consecutives de la base barcelonina en un dels moments més compromesos del partit.
Després d'una notable posada en escena (16-5 en 6 minuts), l'Uni no va saber acabar de trencar un partit que guanyava per 10 punts al descans (33-23) i de només un pocs minuts després quan Butina posava del 36-35 des del triple. Fontajau s'anava silenciant a poc a poc. Però amb Laia Palau a l'equip, els silencis duren menys. La base barcelonina va tenir clar que era el seu moment i els següents atacs gironins van acabar amb cistelles d'Elonu, Mendy i Araújo sempre després de les respectives assistències de Palau, només interrompudes per un triple de Quirante des de vuit metres.
Amb el 47-38 en el marcador, i Laia Palau anant a descansar a la banqueta pensant en el partit de dijous contra el Fenerbahçe, semblava que el públic de Fontajau es podria dedicar a gaudir amb calma del final del partit amb una nova aparició de Sonja Vasic, que abans del descans havia fet els seus primers 8 punts amb la samarreta gironina, i amb el joc alegre de Rosó Buch i Helena Oma. Però quan ningú s'ho esperava, el Bembibre va tornar a ressuscitar.
Sense cap referència interior potent, els tirs de Llorente, la belga Nauwelaers o Quirante van servir per mantenir l'equip del Bierzo dins del partit fins a gairebé el final. Un bàsquet de la jove María Gascón va tornar a posar les visitants a només dos punts, però, amb Laia Palau a la banqueta, Surís no la va voler tornar a treure i va apostar que sense ella també es guanyaria. I així es va fer. Rosó Buch, Sykes i Mendy van mantenir la calma per buscar bons tirs (l'escorta de Mataró va fer un triple clau just després d'un de Nauwelaers) i, sobretot, van saber trobar Coulibaly dins la zona, on físicament el Bembibre només la podia aturar amb falta, per acabar guanyant per 14 punts (62-48).
