Futbol sota mínims en un clàssic que va omplir pàgines i hores de televisió en les setmanes prèvies, però que no va respondre a les expectatives entre un Barça, que genera molts dubtes en el seu futbol, i un Reial Madrid que no és capaç de generar ocasions, tot i el control del joc. L'empat sense gols escenifica el que es va veure al Camp Nou, un punt per a cada un per deixar la classificació com estava, amb el Barça líder per millor diferència de gols. L'espectacle futbolístic va ser de sèrie B.
Poques vegades el Barça s'ha vist inferior al Madrid últimament, però els de Zidane van pecar de manca de gol, perquè el seu futbol va ser de fogueig, sense ocasions clares. El Barça va jugar al que pot, a buscar el desequilibri davant en alguna acció d'algun seu trident ofensiu, i el Madrid va mastegar el partit amb Fede Valverde i Casemiro com a principals referents.
El Madrid va jugar al que va voler des de l'inici. Amb una mitjana més contundent, els de Zidane van controlar la situació, van pressionar molt a dalt, es van endur pràcticament tots els rebots davant d'un Barça que ho va fiar tot a la qualitat dels seus davanters. Els blancs tenien més futbol, van oferir un ventall d'opcions, dominaven la situació, però la sensació que feia el partit és que els de Valverde, en qualsevol transició, podien sorprendre a la contra amb la qualitat dels seus davanters. El futbol era del Madrid, però tot apuntava que li falta gol en aquesta etapa post-Cristiano. El Barça ho fiava a Messi
El centre de camp blaugrana estava orfe, la seva defensa moltes vegades enfonsada, cosa que permetia als madridistes situar-se un cop i un altre en situació d'atac.
Amb Rakitic per Busquets al mig centre, sense connexions d'atac i amb un desdibuixat Griezmann, el Barça va estar molts minuts a mercè del rival des de la primera aproximació de Madrid, en una rematada de Benzema.
El Madrid va arraconar el Barça fins al minut 25 i va tenir la millor opció per mitjà de Casemiro, que va rematar de cap a la sortida d'un córner (m. 17), i que va salvar Piqué sota els pals amb Ter Stegen ja batut. Quatre córners van treure els de Zidane en mitja hora, ho va tornar a intentar des de lluny Casemiro i en la primera transició, la primera vegada que Sergi Roberto es va decidir a sortir, el Barça va estar a punt de marcar.
L'ahir migcampista no va arribar a un centre d'Alba, Cortuois va rebutjar, va caçar el rebuig Messi i Ramos va salvar el primer gol al minut 31. Fede Valverde va lluir físic i qualitat en el quart d'hora final del primer episodi i va tenir un parell de bones arribades, però la millor opció va ser una connexió entre Messi i Alba que el carriler no va poder resoldre en una gran situació (m.41).
El primer assalt va ser per al Madrid. El pla del Barça, sense sortida de pilota ni possessió, estava desmuntat. Valverde necessitava un pla B o que Messi estigués més fi, Zidane que el seu equip acabés alguna acció en atac. Al final ni una cosa ni una altra.
El xilè Arturo Vidal va donar un altre aire quan va entrar al camp en el minut 55. Ernesto Valverde va prescindir de Semedo, Sergi Roberto va passar a lateral dret i a poc a poc el Barça es va anar estirant. En la primera acció de mèrit de Griezmann va estar a punt d'estrenar el marcador. Va deixar la pilota a Messi, però l'argentí no va encertar de primeres i en la jugada posterior Ramos va frustrar la rematada de Luis Suárez (m.60).
El partit va poder estar en una acció al minut 73. Bale va marcar després d'una assistència de Mendy, però el carriler va partir de fora de joc tal com va assenyalar el jutge de línia i va confirmar el VAR, però també en dues rematades de De Jong i de Suárez.
I en els minuts finals, Valverde i Zidane ho van fiar tot al talent de dos juvenils. Van posar en joc Ansu Fati i Rodrygo; també havia entrat Modric per Fede Valverde. Al final, un empat decebedor i gens habitual en aquest tipus de partits. De fet, des de 2002, amb Louis van Gaal i Vicente del Bosque a les banquetes, no es produïa aquest resultat que permet que tot segueixi igual a la Lliga.
