30 de desembre de 2019
30.12.2019
Diari de Girona
· OPINIÓ

Recordant Romà Cuyàs

31.12.2019 | 09:38
Recordant Romà Cuyàs

Aquests dies ens ha deixat Roma Cuyàs, que va ser secretari d'Estat per a l'Esport del primer Govern socialista encapçalat per Felipe González l'any 1982. En aquella victòria, el PSC hi va tenir un paper destacat tant en els vots obtinguts com després en la participació en òrgans de poder de l'Estat per superar l'etapa franquista i consolidar la dèbil democràcia naixent.

En el Govern, els ministres Narcís Serra a Defensa i Ernest Lluch a Sanitat van estar acompanyats per desenes de socialistes catalans que van ocupar càrrecs de responsabilitat en totes les institucions de l'Estat. El pont aeri anava ple de polítics i tècnics catalans il·lusionats per transformar i modernitzar Espanya i Catalunya. Generalment eren molt respectats i valorats per la seva capacitat, esforç i perseverança.

No era fàcil. Però els socialistes catalans tenim clara aquella dita del president Tarradellas que «a la taula d'en Bernat, qui no hi és no és comptat». Des de la fundació del PSC (PSC-PSOE) a l'any 1978, una bona colla de militants del PSC vam participar en les reunions del partit federal amb altres companys dels diversos ter­ritoris de l'Estat. Vam poder gua­nyar-nos confiança i teixir bones relacions que van facilitar l'èxit del futur Govern que ja es palpava.

A l'any 1980 el grup Socialista al Parlament de Catalunya em va encomanar els temes específics de l'esport, a part dels territorials de les comarques de Girona. A les reunions del grup federal d'esports del PSOE hi participava activament i vam preparar el programa del futur govern socialista. Entre altres qüestions, vaig intentar teixir complicitats de companys de tot Espanya per defensar la candidatura olímpica de Barcelona que impulsava l'alcalde Narcís Serra. Reunions a la Casa Gran i a la seu del PSOE al carrer Ferraz (més o menys discretes) van possibilitar que al congrés del PSOE de l'any 1981, fos aprovada una moció que vaig defensar al ple, ja de matinada, de suport a la candidatura de Barcelona per als JO del 1992. No va ser fàcil! Ho explica bé el periodista Jordi Mercader al llibre La realidad de un sueño del qual Pasqual Maragall em va dedicar el primer exemplar l'any 1987.

Romà Cuyàs, com a secretari d'Estat per l'Esport, se les va veure de tots colors per impulsar la democratització de l'esport espanyol fortament atrapat pels sectors franquistes (recordar el decret Porta per impedir perpetuar les presidències a les federacions esportives espanyoles) i també per fer prosperar el mandat congressual d'aconseguir els JO per a casa nostra. Les pressions dels socialistes andalusos per fer-los a Sevilla va ser molt forta.

Amb en Romà ens feia gràcia recordar que al «grupo federal de deportes» durant els debats «de seguiment» que feia el partit a la gestió del govern, representants d'altres territoris més d'una vegada em recriminaven que fes de «mamá de Cuyàs» Anava sovint del carrer Nicaragua (PSC) i Ferraz (PSOE) al Consejo Superior de Deportes (Govern) a comentar i defensar els temes amb transparència i lleialtat. No era fàcil! Però creia i crec que aquest era i és el camí més fructífer per aconseguir les fites que convenen al nostre país. Fer-nos entendre, encara que signifiqui un esforç complementari, és indispensable per arribar a acords. La feina feta per Roma Cuyàs en l'esport, als JO Barcelona 92 i a Catalunya, és impagable!

Que descansi en pau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook