En els primers anys de la dècada dels 2000, Cristina Pujol era una més dels molts nens i nenes de famílies barcelonines, en el seu cas de Sant Cugat, que passaven els estius a Platja d'Aro. «La meva família hi estiueja des de molts anys, el meu avi navegava i tenia un vaixell de vela, i amb aquell clàssic de què fem amb els nens tot l'estiu?, em varen apuntar a fer classes de vela al Port d'Aro», explica Pujol que ara, amb vint-i-sis anys, té molt a prop complir un somni que, ni de lluny, li havia passat pel cap en aquells estius a la Costa Brava: ser olímpica en els Jocs de Tòquio d'aquest 2020. Campiona d'Espanya a La Manga del mar Menor a l'octubre i millor espanyola, única classificada en el Grup Or, en el Mundial del passat estiu al Japó, Cristina Pujol, que continua competint pel Club Nàutic Port d'Aro, té molts números de ser la representant estatal a la cita olímpica si, com sembla, Espanya s'assegura una plaça per als Jocs de Tòquio en Laser Radial femenina a la Copa del Món que es farà el mes d'abril a Gènova.

«Les possibilitats de classificar-nos com a país per als Jocs en Laser Radial són molt altes, de fet que encara no ens hàgim assegurat la plaça no és gaire normal, perquè en les dues oportunitats que hem tingut ens hem quedat com les primeres reserves; en la majoria dels campionats estem dins però quan arriba el classificatori ens quedem fora per una posició», explica Pujol sobre la primera meitat (l'obtenció de la plaça per a Espanya) de la doble cursa cap als Jocs Olímpics de Tòquio que està fent des que fa tres anys va entrar a l'equip preolímpic estatal de Laser Radial. Primer cal que Espanya tingui plaça (es va quedar a un pas en el Mundial i se la jugarà a la Copa del Món de Gènova); i després que ella mateixa sigui l'escollida entre les quatre noies amb qui lluita, i conviu en el dia a dia, per ser la que finalment representi Espanya al Japó. És l'anomenada «classificació interna» a dins de la Federació Espa­nyola, on «hi ha un període d'observació que va començar l'abril del 2019 i acabarà l'abril del 2020 dins del qual totes les regates que fem compten per decidir qui anirà als Jocs si finalment Espanya té la plaça».

La victòria en el Campionat d'Espanya, i el seu bon paper en el Mundial, converteixen Cristina Pujol en la principal candidata a la plaça, però, com recordava ella mateixa, «fins a l'abril totes les regates compten», i la seva compa­nya Fátima Reyes va guanyar la recent Christmas Race de Palamós, on Pujol, després de bolcar en una de les jornades marcades pel fort vent, va acabar en la quarta posició final. El Trofeu Princesa Sofía de Palma de Mallorca i, sobretot, la Copa del Món de Gènova acabaran de resoldre la lluita dins de l'equip preolímpic espanyol entre unes regatistes que «hem aconseguit tenir un bon ambient entre nosaltres, perquè al final passem 250 dies a l'any juntes, i si hi hagués problemes entre nosaltres, seria mentalment molt dur».

El salt a l'olímpica Laser Radial

Els seus grans resultats de més jove en les classes Optimist i, sobretot, Europa que va conèixer al Port d'Aro van obrir la porta perquè Cristina Pujol es plantegés el pas a una classe olímpica per poder aspirar a treure el cap en la competició en la qual, veritablement, els regatistes passsen de ser esportistes gairebé anònims fora del seu cercle a convertir-se en noms que tothom ha sentit anomenar en els estius olímpics: els Doreste, Zabell, Via-Dufresne... «Vaig començar fent classe Europa i, com que tenia bons resultats, vaig voler provar-ho amb el 470, que és una classe doble... i al final em vaig adonar que preferia navegar sola», explica la regatista del Nàutic Port d'Aro, que després es va llançar de cap a l'opció del Laser Radial. Un vaixell individual que és classe olímpica però que l'ha obligat a fer una important transformació del seu cos: «el Laser requereix una molt bona condició física i jo vaig començar molt baixa de pes, he guanyat 13 quilos en els tres o quatre últims anys, perquè aquesta embarcació requereix entre 65 i 70 quilos i jo vaig començar que en pesava 50».

L'equip preolímpic espanyol de Laser Radial té, sobre el paper, el seu lloc de concentració al Centre d'Alt Rendiment de Santander. Però, en la realitat, «som especialistes a fer les maletes i entrenem en funció de les competicions que tenim, sigui a Santander, a Palma, a València, a La Manga, a Gènova, Porto, al Japó, on hem estat tres cops aquest any», o, fins i tot, uns dies a Palamós abans de Nadal per disputar la Christmas Race que van permetre a Cristina Pujol el luxe de deixar l'hotel i «dormir a casa a Platja d'Aro».

Les rutines són clares. «Entrenem el físic sis dies a la setmana: gimnàs, bici, rem... tot és important; mentre que en setmanes d'alta intensitat sortim a navegar sis dies a la setmana i quatre en setmanes de baixa intensitat», explica Cristina Pujol, que ha vist com la seva implicació en el món de la vela ha passat de les classes d'estiu del Port d'Aro -«vaig començar amb 9 nou anys i els tres primers només hi anava els estius i després ja també els cap de setmana de la resta de l'any quan em van proposar entrar a l'equip de regates» -, a compaginar-ho amb els estudis de màrqueting, a després compaginar-ho amb estudis i feina i, finalment, a dedicar-hi tot el seu temps. «Fins als quinze anys competia amb Optimist, després vaig fer el salt a la classe Europa i és quan comences a guanyar coses -sempre vaig estar entre en el top ten en les diferents competicions internacionals-, quan et proposes el repte d'intentar anar a uns Jocs Olímpics». I tot plegat començant per unes classes d'estiu al Port d'Aro: «De fet era com un casal per passar l'estiu, però vaig fer-hi amics i m'hi vaig enganxar; soc molt competitiva i de seguida vaig tenir clar que jo volia fer regates, guanyar, i no pas navegar per passejar o fer sortides a l'estiu».