Jugant amb una samarreta i uns pantalons diferents dels de les seves companyes, i amb el número quatre fet amb esparadrap a l'esquena, la francesa Joyce Cousseins semblava formar part d'un bàsquet menys professional que el d'estrelles com Xargay, Vasic, Mendy, Palau o Coulibaly però ahir es va acabar convertint-se en el botxí de l'Spar Citylift Girona. Un bàsquet sobre la botzina de Coussesins va donar una inesperada victòria a l'IDK Gipuzkoa que, davant clarament més de 3.000 espectadors, va assaltar Fontajau castigant les baixes prestacions de l'Uni (53-55) que, amb paraules del seu entrenador «no l'hem ficat ni en una piscina», i ara veu com el Perfumerías Avenida l'ha atrapat al capdavant de classificació.

A mig minut per acabar la primera meitat, Marta Xargay tira un triple i no toca cistella. La seva imatge baixant a defensar amb el capcot és el millor resum dels dos primers quarts de l'Uni. Per a desgràcia dels més de 3.000 espectadors de Fontajau el partit estava sent molt diferent dels que solen veure els dijous en Eurolliga. El retorn de Coulibaly, jugant amb ulleres, era l'única nota de tensió en un Uni que va marxar al descans perdent de 8 punts (21-29, després d'un bàsquet de Mendy) tot i haver millorat una mica respecte a uns primers 10 minuts molt i molt pobres (6-15, amb les locals veient la cistella quadrada: 2/14 en tirs de dos i 0/6 en triples). Veritablement massa pobres i poc agraïts per a la multitud que s'havia aplegat ahir a Fontajau.

Minut 4 de la segona meitat. Coulibaly clava un tap espectacular a Toch Sarr, l'Uni surt volant al contracop i la pilota passa per les mans de les altres quatre jugadores fins a trobar el millor tir possible: triple de Sonja Vasic. 31-29, en tres minuts i mig l'Uni havia donat la volta al marcador amb un parcial de 10-0, l'entrenadora visitant va d'haver d'aturar el ruixat demanant temps mort i el públic saltava en els seus seients feliços de retrobar-se amb el seu equip. El que l'enamora els dijous en els partits d'Eurolliga. Encara que només sigui per tres minuts i mig.

Els dos paràgrafs anteriors expliquen dues històries i dos trams de partit molt diferents d'un Spar Citylift Girona- IDK Gipuzkoa que, per a desgràcia local, durant molts minuts va ser molt més semblant al primer que no pas a un segon que es va acabar convertint en una mena de flashback de tres minuts recordant com pot jugar aquest equip. Amb Coulibaly a la banqueta, Surís sembla haver perdut la paciència amb Andusic (només tres minuts ahir), el Gipuzkoa va acabar el tercer quart guanyant per vuit punts després de dos bàsquets prop de cistella d'Edwards i Sarr (36-44). Els habituals de Fontajau s'havien tornat a quedar sense el seu equip dels «dijous europeus».

Els guionistes sabien que havien d'introduir de nou un flashback a la trama i, per sort seva, el desgast d'un Gipuzkoa, amb una rotació curta i on el pas del temps ha convertit Erika de Souza en una jugadora molt diferent de la que feia tremolar el Fontajau amb la samarreta del Perfumerías Avenida, ho va fer possible.

Quatre punts seguits d'Elonu varen empatar el partit a 48, Mendy va arribar a posar l'Uni per davant en el següent atac gironí, però Saarr i Cousseins van aguantar el Gipuzkoa, i quan semblava que Sonja Vasic enviava el partit a la pròrroga, l'agònic bàsquet de la base francesa del conjunt visitant Joucey Cousseins va deixar l'Uni sense la victòria i sense el lideratge en solitari de la Lliga.