«Les jugadores passen i el seu llegat ens fa més grans». Així acabava el director esportiu de l'Spar Citylift Girona, Pere Puig, una reflexió a les xarxes socials davant el desencís que entre bona part de l'afició havia provocat l'anunci de la sortida del club de la fins ahir capitana de l'Uni, Rosó Buch. Continuant amb els canvis de les últimes setmanes a la plantilla, el club de Fontajau va anunciar ahir al matí la desvinculació de la seva fins ara capitana Rosó Buch que després de les arribades de Sonja Vasic i Marta Xargay havia demanat marxar perquè entenia que a l'Uni tindria complicat jugar els minuts que desitjava. «Girona és i serà sempre com estar a casa, ha estat una decisió molt complicada i meditada, però com a jugadora necessito fer aquest pas. El cap i el cor em demanen un canvi», va explicar Buch en la seva carta de comiat mentre l'Uni, tot i saber que el destí de la mataronina seria el València (tercer classificat de la Lliga), va continuar amb la seva política de no mantenir dins del vestidor a ningú que no hi vulgui ser i la va alliberar sense rebre cap compensació econòmica a canvi. Al València, on pal·liarà baixes com les de la lesionada Letícia Romero, Rosó Buch es retrobarà amb la seva excompanya a l'Uni Julia Reisingerova i amb la bescanonina Queralt Casas, que ahir al matí va ser de les primeres a mostrar públicament la seva alegria per l'arribada de l'escorta a La Fonteta.

El canvi de Girona per València de Rosó Buch va provocar que Marina Lizarazu, fins ahir segona base de les valencianes (Anna Gómez és la titular), marxés al Cadí; i que Èric Surís es quedi amb només vuit jugadores professionals a l'espera de la recuperació de Núria Martínez i del possible fitxatge d'una interior nord-americana per ocupar la plaça d'extracomunitària que va deixar lliure fa pocs dies Brittney Sykes. «No ha estat una sortida volguda per nosaltres, però després d'un període de reflexió la jugadora ha decidit efectuar la seva sortida. Des de la junta i l'àrea esportiva hem volgut facilitar al màxim la seva sortida sense posar-li impediments», va explicar Pere Puig sobre la decisió de Rosó Buch que havia demanat sortir feia dies, però, tot i la seva predisposició a deixar-la marxar, el club va voler esperar que passés el viatge a Sopron abans d'alliberar-la.

«Noe Jordana, Chelsea Gray, Mari Moreno, Toch Sarr, Eva Bou, Laura Antoja, Jael, Feaster, Anna Carbó, Ify, Rosó... A algunes molts no les coneixereu, pero són moltes les jugadores que han deixat empremta a l'Uni Girona», escrivia més tard Puig a les xarxes recordant que, amb una dècada a l'elit, un munt de jugadores han deixat empremta entre els aficionats del club de Fontajau. Una d'aquestes, sens dubte, ha estat Rosó Buch que amb un joc molt vistós i el seu permanent somriure es va posar el públic a la butxaca només d'arribar al club l'estiu del 2016.

«Fa gairebé quatre anys que vaig arribar a Girona. He compartit vestidor amb jugadores que mai hagués pogut imaginar, he viscut el que és competir per Europa i, a més, fer-ho sense por i gaudint com mai lluitant per tots els títols. Gràcies per fer-me créixer i ensenyar-me que soc capaç de superar els meus somnis. Ha estat un honor ser la capitana d'aquest equip», escrivia Rosó Buch, que va arribar procedent del Conquero l'estiu del 2016, amb qui havia guanyat la Copa al costat d'Elonu, Haley Peters o Maria Pina, i un any més tard ja assumiria la capitania de l'equip succeint en el càrrec la veterana Noe Jordana. Ara, dues altres grans veteranes del bàsquet català, Núria Martínez i Laia Palau, seran les dues capitanes d'un Uni amb el qual Rosó Buch ha guanyat una Lliga, una Supercopa i dos títols de Lliga Catalana però on, sobretot, ha estat protagonista del creixement d'un club que ara competeix al màxim nivell europeu. «Una de les coses més emocionants ha estat sentir l'estima de tanta gent aquí a Girona. Vull donar les gràcies a l'afició per fer-me sentir tan especial. Em fa molta pena no poder-vos agrair personalment a cadascun de vosaltres. Acabar el partit i veure l'emoció dels més petits, la felicitat dels pares, la forma en què cada persona s'aprovava a mi amb un missatge, amb una abraçada... mai tindré temps ni paraules suficients», escrivia ahir Buch.