L'empat de dissabte a casa contra el Ciudad Real va permetre al Sarrià tancar la primera volta de la Divisió d'Honor Plata sisè, amb 16 punts. Un balanç inimaginable per a un equip que debuta aquesta temporada a la segona divisió de l'handbol espanyol i que, si ara s'acabés la lliga, disputaria la promoció d'ascens a l'Asobal perquè el Barça B n'estaria exclòs. No és extrany, per tant, que el director esportiu del club, Josep Espar, asseguri que aquest Sarrià «està fent coses extraordinàries i inèdites» a l'hora de valorar un rendiment que els ha convertit per mèrits propis en l'equip revelació del campionat.

Espar combina la direcció esportiva del Sarrià amb la feina de tècnic assistent de Xavi Sabaté al Wis?a Plock des de la temporada passada. Amb la tecnologia de gran aliat, pot seguir els entrenaments que li enregistren de tots els equips del club, i manté reunions periòdiques amb els coordinadors i entrenadors sempre que es requereix. «La gran sort és que tenim una gran confiança amb tots els entrenadors, i jo l'únic que puc fer és aportar solucions si surten problemes o intentar buscar com cada tècnic pot aportar el millor d'ell mateix», explicava ahir poc abans de marxar de nou cap a Polònia. El pes del dia a dia l'assumeixen els coordinadors Guillem Torres i Víctor Espeso «i jo m'ocupo de marcar els criteris tècnics, tot i que donant la màxima llibertat als diferents entrenadors».

Acabar la primera volta en sisè lloc ha sigut una grata sorpresa per al Sarrià, que va viure un 2019 històric, amb l'ascens, el debut a Plata i el bon paper a la Copa del Rei, i vol seguir allargant el moment al 2020. Josep Espar no amaga que «estic sorprès del rendiment que en Salva (Puig) li està traient a l'equip, no perquè no hi confiés, sinó que perquè en una categoria nova i desconeguda calia veure com respondríem». La resposta és senzilla: «Hem competit en gairebé tots els partits i la plantilla ha demostrat que té gana i que gaudeix autoexigint-se sempre el màxim nivell».

La gana és un dels factors que pot explicar aquest bon rendiment de l'equip. Tant per a jugadors que mai havien jugat a Plata, com per a un tècnic, Salva Puig, que venia avalat pels seus èxits com a jugador internacional, però que tot just ara s'obre camí a les banquetes. Espar, el seu avalador a Sarrià, recorda que Puig «venia amb moltes ganes» i subratlla que «amb els seus coneixements i experiència hi havia poques probabilitats d'errar el tret». Després fa aquesta reflexió sobre els jugadors: «A Primera Nacional habitualment érem superiors a la resta d'equips i no calia donar-ho tot. Ara, en canvi, sí que fa falta. Tenim una plantilla competitiva i això els motiva molt. Haver-se de superar en cada entrenament i partit fa que estiguin gaudint molt de l'autoexigència que tenen».

Ha tocat sostre el Sarrià? Espar s'agafa en aquest cas al «partit a partit». «Jo miro els punts, i veig que tot està molt igualat tant per dalt com per baix. Amb quatre punts més estaríem a l'Asobal, com aquell qui diu, però amb quatre menys ens en tornaríem a Primera Nacional. Ens queden 16 finals i quan s'acabi la lliga veurem on som». El Sarrià ha tancat la primera volta en promoció d'ascens (el primer puja directe i aquesta la juguen el segon, tercer, quart i cinquè, però un d'aquests és el Barça B i queda exclòs). Ara bé, el Bordils, en descens, tot just està quatre punts per sota, en una lliga que és un mocador, i que afegeix aquesta temporada l'emoció que el quart per la cua, per salvar-se, ha de superar una promoció amb els tres millors que no pugin de Nacional.

«Estem fent coses extraordinàries i inèdites. Tant de bo no haguem tocat sostre. Nosaltres volem estar el més amunt que puguem sense oblidar la filosofia del club per la base. Creiem que estem on ens toca, ara no tenim prou nivell per pensar en l'Asobal, però podríem treballar per ser-hi perquè els jugadors poden anar creixent i veurem fins on ens porta el nostre treball», afegia ahir Josep Espar, que seguirà exercint a partir d'avui un altre cop des de Polònia.