El temporal i les seves conseqüències sobre les carreteres i la mobilitat són l'únic motiu vàlid perquè un aficionat de l'Uni, dels que han disfrutat de grans dijous a Fontajau, tingui dubtes a l'hora de decidir si aquest vespre s'acosta a veure l'Spar Citylift Girona - Arka Gydnia d'Eurolliga (20.15). La resta no valen. Ni les quatre derrotes consecutives, ni el mal partit contra el Guipúscoa en l'última aparició de l'equip gironí a Fontajau, ni el desencís de part dels aficionats per la sortida de Rosó Buch, ni les gairebé utòpiques opcions de classificar-ser per als quarts de final de la competició. El club engegava ahir una campanya a les xarxes socials amb el lema «Motius per creure» recordant èxits d'aquesta mateixa temporada com el títol de la Supercopa o les victòries europees davant Kursk o Montpeller. I, segurament el principal motiu per «creure» i anar avui a Fontajau és que l'equip necessita la victòria sí o sí. «Seria una putada», admetia Laia Palau sobre la possibilitat de quedar fora ja no de l'Eurolliga, sinó de l'Eurocup, i acabar la temporada només jugant la Lliga, i la fase final de la Copa, amb una plantilla, ara sí, definitivament farcida de grans noms després de les incorporacions de Sonja Vasic, Marta Xargay i Abby Bishop. I per no quedar fora d'Europa, l'Uni ha de guanyar avui el Gydnia polonès a Fontajau. Una derrota seria gairebé fatal.

«Hem parlat i treballat molt aquesta setmana, però més que treballar hem parlat per saber que aquests moments són moment d'equip per tenir aquest punt de creure amb nosaltres i reconstruir l'equip per tornar a estar aviat en el nostre moment òptim», analitzava ahir Èric Surís sobre el moment del seu equip que, en paraules del mateix tècnic, «ens ha deixat clar que això no és el PC Basket i si fitxem aquesta i aquesta ja serem campiones del món». Reconstruir l'equip «amb el tren en marxa i amb parades tan difícils com les que hem tingut o les que ens venen amb el Gydnia, l'Araski en només 48 hores i després, quan tot just hagin passat 10 hores més, el viatge a Rússia per jugar contra el Kursk» són els objectius que té al davant un Surís que, però, anant pas a pas, tot començarà avui davant el Gydnia en un partit on ja s'estrenarà l'australiana Abby Bishop. L'aler pivot va arribar ahir al matí des del seu país, però aquest vespre ja pot tenir alguns minuts: «Si ens pots ajudar serà benvinguda, però hem de ser conscients que acaba d'aterrar d'un viatge de 24 hores i aquest no pot ser encara un examen on se li hagi de posar cap nota».

El partit no serà avaluable per a Bishop, tot i que Surís ja recorrerà avui al seu ofici en el joc interior, però sí que per a la resta d'un Uni que, després de la derrota en la primera volta a Polònia, és conscient del perill del Gydnia. «Són molt dinàmiques, juguen molt obertes i tenen bones tiradores a més de gent amb experiència a Europa com la base Balintova o l'aler pivot Papova», deia ahir Surís sobre un Gydnia que, després de donar la sorpresa en la fase prèvia deixant fora el Botas turc, ha competit bé en aquesta fase de grups de l'Eurolliga amb un grup de jugadores que fa temps que juguen juntes i amb la compatriota de Bishop, Bec Allen, com a màxima anotadora amb gairebé 14 punts per partit. Precisament, Allen va fer 23 punts en el partit de la primera volta amb 23 partits en una victòria local que Magali Mendy va estar a prop d'evitar amb un triple final (71-69). A diferència de l'Uni, el Gydnia ha guanyat un partit com a visitant en aquesta Eurolliga. I va ser de prestigi: 71-87 a la pista del Lió amb 29 punts de Maria Papova. Esclar que va ser el 5 de desembre i, des de llavors, les poloneses no han tornat a guanyar a Europa. A la seva lliga, on van líders invictes, el Gydnia va guanyar en la darrera jornada 61-65 Polkowice de María Conde i Artemis Spanou amb 20 punts de Papova i 17 de Balintova.