12 de febrer de 2020
12.02.2020
Albert Carbó. Entrenador del Peralada

«Vull fer carrera en el futbol i el Peralada és el millor lloc»

12.02.2020 | 00:02
Albert Carbó donant instruccions als seus jugadors.

El Peralada és el millor gironí de Tercera. Què li diu això?

Lluitem per ser un referent a la província de Girona. Quan Nitus Santos em va firmar a l'estiu ja em va transmetre que ell sempre ha estat en equips guanyadors, amb plantilles per pujar. En Nitus pensa en gran, com jo, i ell vol veure'm créixer a Peralada i jo vull créixer amb el Peralada. Aquest és el millor lloc per seguir la meva carrera.

Ho veia negre, després de fer d'inici un punt de quinze, sense comptar els del Reus?

Sí, és veritat que vam tenir un inici molt complicat. Les expectatives eren alten i comencem amb un 0 de 9 a la jornada 3. Després sumem els punts del Reus, vam arreglar algunes coses, i l'equip va anar creixent. A la jornada 7 vam guanyar el primer partit, a Igualada. Crec que des d'aleshores només hem encaixat tres derrotes més, i hem fet mèrits per sumar més punts. Ara a la segona volta l'objectiu és fer millors registres que en la primera i, de moment, ho estem aconseguint: ja portem un 9 de 12 en els quatre primers partits.

A què juga el Peralada?

Nosaltres volem ser un equip atrevit amb la pilota, que vulgui ser protagonista, intens, valent, que pressioni a camp contrari però que també sàpiga defensar i contraatacar. Volem tenir els partits controlats. Som un equip que competeix molt bé. Tothom corre i s'ajuden els uns amb els altres. Intentem buscar futbolistes de la zona, però és complicat, perquè el mercat és el que és.

Per a què li han servit aquests primers set mesos a Peralada?

Per fer un aprenentatge continu. Soc un altre entrenador diferent al que va començar fa quatre anys. I entre la jornada 1 i la 22 d'aquesta temporada he seguit creixent, tot s'ha de dir, perquè els futbolistes hi posen tot de la seva part. Ells són els protagonistes i els haig d'agrair que hagi pogut firmar la renovació. Venim amb un cos tècnic creat des de zero a l'estiu. Jo vaig ser el primer que va aterrar al projecte i haig d'agrair la confiança que m'han fet, tenint 28 anys i venint de dirigir el juvenil B del Figueres i ser-ne el coordinador de futbol-11.

On ha de portar el club en aquests dos anys i mig que té per davant?

A l'estiu tot va ser molt ràpid. Vaig fitxar a primers de juny, i vam tenir un mes per fer la plantilla sencera, treballant moltíssim, a correcuita. Ara, en canvi, podrem planificar les coses molt millor i donar continuïtat al bloc que hem format, esperem que la majoria de jugadors vulguin seguir. Amb temps les coses aniran molt millor.

Va ser un estiu de bojos?

Sí. Amb el trencament de l'acord amb el Girona el Peralada havia caigut en una situació d'incertesa. Tenia un interrogant i això va crear dubtes als jugadors. Ara estem contents amb la plantilla que va quedar. Pensem en la temporada que ve, però també en la present, on encara tenim reptes per assolir. Volem intentar quedar al més amunt possible. Tenim plantilla per fer-ho, i no es pot desaprofitar. I el curs que ve ja veurem on ens trobem, el que sí que volem és crèixer amb un projecte que té Nitus Santos començant pel futbol base. Volem ser un referent futbolístic de la província de Girona. Si el Peralada pogués tornar a estar a Segona B estic segur que ho faríem i que el club buscaria els recursos que fes falta. Vull que el futbol gironí vagi bé. Que el Banyoles i el Figueres se salvin, que el Girona B pugi a Tercera, i tant de bo també pogués fer-ho el Palamós. Quants més equips gironins a la categoria, molt millor.

Trencada la filiació amb el Girona, ha millorat l'escalfor del club amb el poble?

Sí. Jo soc fill de Peralada i es respira un altre ambient. Abans el poble no sentia seu el Peralada. De mica en mica s'està engrescant un altre cop la gent, volem que l'afició es vagi animant. En els partits a casa es respira caliu a la grada i això ajuda el jugador.

El Peralada li ha de servir com a plataforma cap al futbol professional?

Jo sempre he viscut el futbol de manera diferent. Em vaig trobar Rodri pel camí, quan jugava a la base del Peralada, i ell em va inculcar els valors que impulsen l'esport i el futbol. Ho visc amb passió, primer com a futbolista, i més tard seguint-lo com a entrenador. Rodri m'ho ha ensenyat tot. Vull seguir fent carrera com a entrenador, segueixo millorant dia a dia i la renovació amb el Peralada és un pas endavant, no em quedo estancat. Durant aquests dos anys i mig seguiré creixent. Soc ambiciós, vull tirar cap amunt. Vull fer carrera en el futbol. Per fortuna he conegut molt bons entrenadors, perquè a banda de Rodri també he après molt de gent com Raül Agné, Nacho Castro, Eduardo Vílchez o Chicho.

Ara que parla de Chicho, vostè, com ell, es va retirar molt jove per ser entrenador. Són vides paral·leles?

Com a jugador de futbol base vaig jugar amb el Peralada menys un any al Girona juvenil. Després com a amateur vaig estar-ne quatre més al Peralada fins que vaig marxar a estudiar a l'estranger, a Dinamarca. Quan vaig tornar em vaig incorporar al Roses però per pocs partits. Vaig plegar com a futbolista amb 23 anys. Tinc molta amistat amb Chicho, parlem molt de futbol. Segurament el camí que hem anat fent ha sigut bastant similar. Em sento un privilegiat fent el que faig i havent pogut aprendre de tots els tècnics que he tingut, i que el meu pare futbolístic sigui Rodri des que el vaig tenir de tècnic en l'infantil i el cadet.

Dedica moltes hores al futbol?

Sí. Ara mateix estic en plena dedicació al futbol, és moment de treballar matí i tarda. Al matí per preparar els vídeos i posar en ordre la meva manera de treballar. A les tardes, són els entrenaments. Soc una mica un malalt de futbol, hi dedico moltes hores.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.