S'entrenen tant com un esportista professional, assumeixen la mateixa pressió i competeixen a l'elit del seu esport, però el reclamat reconeixement pel patinatge continua sense arribar. No es pot viure d'aquest esport encara que hi guanyis Mundials i col·leccionis medalles, i això provoca que massa vegades moltes de les seves practicants hagin d'acabar retirant-se abans d'hora. És el cas de Dèlia Valentí, que després de penjar-se 20 medalles amb el CPA Girona, amb 24 anys, per incompatibilitat amb la seva feina d'infermera.
«M'he vist obligada a plegar», assegura, en no poder-s'ho compaginar amb els entrenaments. «Jo hauria seguit fins que el cos m'hagués dit prou, per mi, hauria patinat tota la vida», també afegeix, tot i que ha aconseguit mantenir el vincle amb l'equip col·laborant amb la directora tècnica Nuri Soler i assumint el paper de reserva si ha sigut necessari.
El cas exemplificat per Dèlia Valentí, la primera ambaixadora desvetllada de la VIII Jornada de l'Esport Femení, que se celebrarà a Girona el 8 de març, no és nou, ni en l'esport femení, ni en el patinatge. Precisament aquest 2020 tant el seu equip, el CPA Girona, com l'altre gran referent de la província, el CPA Olot, l'enceten amb les plantilles molt renovades. A Girona, respecte a l'equip que va guanyar el Mundial al Palau Sant Jordi, han plegat 12 patinadores. A la Garrotxa s'han produït, per la seva banda, vuit baixes. Diumenge, a Granollers, arrenca la nova temporada amb la disputa del campionat territorial que es va haver d'ajornar, i canviar d'emplaçament, per la inundació de Fontajau. Serà el primer cop que Dèlia Valentí ho haurà de viure des de l'altre costat després de 20 anys patinant.
Des que el CPA Girona va encetar el seu palmarès a Saragossa, el 2015, amb un bronze al Campionat d'Espanya, Valentí ha celebrat tots els èxits que ha col·leccionat l'equip, amb el clímax l'estiu passat als Roller Games de Barcelona i el títol Mundial. Aquell 14 de juliol, en un Palau Sant Jordi replet, «sabia que allò era el meu comiat. Va ser dur decidir que ho havia de deixar. Al principi pensava plegar del tot, però després de l'estiu ja li vaig dir a la Nuri que volia mantenir el vincle d'alguna manera». Durant els assajos de la nova coreografia, Ella, que estrenaran diumenge al provincial, Valentí en alguns moments ha agafat el rol d'alguna patinadora lesionada. També ha ajudat col·laborant des del punt de vista tècnic.
Patinant des dels 4 anys, l'afecte per aquest esport és total; «soc qui soc gràcies al patinatge. Des de ben petita la gent de l'equip ha sigut la meva família. I ara amb els grups de xou has de sacrificar moltes coses de la teva vida fora del patinatge, però ho fas perquè vols. Amb el patinatge m'he educat en valors i com a persona», assegura.
Recordar el dia del comiat, amb un Mundial, a casa, en un Sant Jordi ple «encara em fa posar la pell de gallina avui, va ser brutal, i més sabent que era la darrera vegada que ho experimentava». Valentí es va poder acomiadar de la millor manera, això sí: «Sempre havia somiat que si ho deixava volia haver assolit els meus objectius. I es va complir».
Diumenge, a Granollers, s'escriurà el primer capítol d'una nova pugna, en grups grans, entre el CPA Girona i el CPA Olot (estrenant Trampa mortal) que hauria de culminar a la tardor amb el Mundial de Paraguai. Dèlia Valentí ja no hi serà, a la pista, però ha seguit perfectament l'evolució del nou disc creat per Nuri Soler. «La sensacio és estranya perquè Fontajau és una pista que les patinadores ja es coneixen, i ara debutaran en un escenari inèdit». Sobre Ella assegura que «és una coreografia bastant potent, i de la rivalitat amb l'Olot assenyala que «el fet de trobar-nos ja al campionat provincial fa que ni elles ni nosaltres ens puguem relaxar».
Agraïda per haver sigut nomenada ambaixadora de la VIII Jornada de l'Esport Femení, Dèlia Valentí denuncia que «cada vegada hi ha més nenes que practiquen patinatge, els campionats són seguits per més gent, i tot i que soc campiona del món no em puc guanyar la vida només patinant, com ho pot fer un esportista d'elit masculí que faci futbol o bàsquet. Nosaltres no tenim la possibilitat ni de guanyar un mínim, i a més hem de buscar espònsors i patrocinadors per posar el nostre granet de sorra». Aprofita l'avinentesa i, advertint que el Mundial d'aquest any és a Paraguai, «necessitarem molta ajuda» per poder fer front al viatge amb l'esperança que la tardor vinent les seves companyes puguin estar defensant el títol a 10.000 quilòmetres de casa.
