Mayte Calamita va començar a jugar a bàsquet al col·legi Dominiques Pare Coll quan tenia 14 anys. «En aquella època, als anys 60, hi havia poques noies tan altes com jo», recorda, i això li va obrir les portes a descobrir un esport al qual ha acabat dedicant tota una vida. Després de 40 anys d'entrega, com a jugadora, entrenadora, coordinadora i directiva, divendres passat va ser premiada a la Nit del dirigent de l'Esport, que organitza l'Associació Catalana, en la categoria de dirigent de club, per la seva incansable tasca al CE Pare Coll. Calamita, amb 73 anys, encara és directiva de la delegació federativa territorial catalana (hi va entrar el 2000), forma part d'una comissió per potenciar el bàsquet femení, i a més és Patrona i secretària de la Fundació del Bàsquet Català des de 2012. «En el bàsquet he fet pràcticament tots els papers», recorda amb un somriure, per afegir que l'únic que li ha faltat fer ha sigut d'àrbitre.

Com a jugadora va destacar amb l'Educación y descanso de Girona, rival d'un altre equip històric i pioner a la ciutat com el CREFF, per on van passar Lolita Iglesias i les germanes Vilagran, entre d'altres. L'any 1971 van aconseguir accedir a la lliga nacional de Primera divisió. Jugaven de locals a l'antic pavelló de la Devesa i feien la preparació física a l'estadi del GEiEG que hi havia al Camp de Mart. «El bàsquet m'ha donat, més que cap altra cosa, amistats. Durant tots aquests anys de dedicació he trobat molta gent que m'aprecia i això és una gran satisfacció», assegurava ahir aquesta escorta d'1,73 metres que jugava allunyada de la cistella, a pesar de la seva alçada «perquè tenia un molt bon tir exterior».

Calamita també havia jugat amb el CE Pare Coll, on va estudiar, i on va tenir l'oportunitat de rellevar en la coordinació esportiva l'històric Ramon Sitjà. L'exjugadora subratlla amb orgull que «vaig aprendre dels millors» perquè també va tenir d'entrenador un altre pioner del bàsquet a Girona com Mateo Pell. A l'escola hi va fer tots els papers de l'auca, també, i encara amb 65 anys estava a peu de pista fent d'entrenadora. En aquest sentit és una gran defensora dels beneficis que pot aportar a la mainada el bàsquet, com a esport d'equip: «Per a mi són les disciplines més interessants, les col·lectives, perquè aprens a conviure amb altres persones, els teus companys, i això et permet formar mentalment a banda de físicament».

Diumenge Girona tornarà a ser l'escenari de la Jornada de l'Esport Femení, un esdeveniment que Mayte Calamita no es perdrà. Segons ella, i ho explica amb coneixement de causa perquè forma part d'una comissió específica de la Federació, «cal potenciar el bàsquet femení, i s'hauria d'equiparar amb el masculí, com en tota la resta d'esports, perquè les dones fem el mateix esforç que els homes i, a més, sovint després a casa hem d'assumir més feines».

Fidel seguidora de l'Spar Citylift Girona, Calamita recorda com havia fet de taula als partits que una jove Marta Xargay jugava amb el Santa Eugènia. «L'Uni té ara un gran equip, molt ben dirigit per l'Èric. Hi ha un bloc molt compensat i el sotrac del mes de gener està oblidat», assegura.