El 12 de febrer de 2017, una espectacular Sílvia Domínguez capgirava la final a la segona meitat i el Perfumerías Avenida es va emportar el títol en un Fontajau ple a vessar que aspirava a celebrar la primera Copa de la història de l'Spar Citylift Girona. Un any més tard, el 21 de gener del 2018, els espectadors que hi havia al Príncipe Felipe de Saragossa van veure com l'Avenida es tornava a emportar el títol de Copa davant un Uni que, amb Nadia Colhado mig malalta després d'haver passat mala nit, no va trobar la manera d'aturar el físic de l'equip de Salamanca. I, per tercera final consecutiva, la temporada passada, el 3 de març de 2019, l'Uni va perdre contra el Perfumerías Avenida, a qui pocs mesos abans havia apallissat a Fontajau, en una final jugada al Mendizorrotza de Vitòria en què Julia Reisingerova es va lesionar en el pitjor moment. «Les tres últimes finals de Copa les hem perdut, però també són les tres úniques que hem jugat. Hem de ser conscients d'on estem, tenim l'ambició de guanyar la Copa, però és una competició extrema on tot passa molt ràpid i un mal dia et pot deixar fora», explicava ahir Èric Surís sobre una Copa que, en certa manera, és l'assignatura pendent d'un club que ha guanyat dues Lligues (2015 i 2019) i que la temporada passada va fer història en ser el primer equip català d'arribar en les semifinals d'una competició europea.

Una assignatura pendent del club -abans de les tres finals l'equip va arribar tres cops a semifinals (2012, 2013 i 2015)-, però no pas d'un vestidor on hi ha moltes jugadores que han guanyat Copes en diferents països europeus. Començant per la mateixa Adaora Elonu, que va ser protagonista en les tres últimes finals de Copa que ha perdut l'Uni. Això sí, en tots tres casos vestint la samarreta del Perfumerías Avenida.

Com sempre, quan es parla d'èxits acumulats, Laia Palau encapçala tots els rànquings amb una desena de títols de Copa amb els quatre que va guanyar de manera consecutiva amb el Ros Casares de València, les tres copes franceses que té de les seves dues etapes al Bourges, dues més a la República Txeca abans que el Praga deixés de jugar una competició on no tenia rival i una més a Polònia amb el Polkowice. Darrere seu, Adaora Elonu té quatre copes perquè, abans de les tres darreres amb el Perfumerías, l'actual aler pivot de l'Uni va ser una de les grans protagonistes de la Copa que va guanyar el Conquero a Sant Sebastià. I, igual que Elonu, Sonja Vasic també ha guanyat quatre cops el títol de Copa. En el seu cas en quatre països diferents: Sèrbia (Estrella Roja), França (Bourges), Rússia (Spartak de Moscou) i República Txeca (Praga). Quatre títols que podrien haver estat bastant més, perquè en el segon any de Vasic a Praga l'equip de la capital ja va deixar de jugar la Copa txeca; i després, un cop l'aler sèrbia va anar al Kursk, a Rússia ja s'aplicava que les estrangeres no jugaven la Copa. Dues normatives que, al mateix temps, són claus per entendre per què Marta Xargay s'ha quedat clavada en les tres Copes que va guanyar amb el Perfumerías Avenida, la darrera l'any 2015 a Torrejón de Ardoz. La gironina tornarà a viure ara l'experiència de jugar una Copa, que no ha tingut en els últims anys ni a Praga ni a Kursk.

Tres títols de Copa també té en el seu palmarès una altra de les jugadores més experimentades de la plantilla: Núria Martínez. La base de Mataró va guanyar la competició dues vegades amb el Perfumerías Avenida (2005 i 2006) i una a Itàlia amb l'Schio. I, finalment, per arribar a la xifra de 26 títols de Copa, Tijana Andusic té dos títols de Copa: un a Sèrbia amb el Hemofarm de Vrsac i un altre a Hongria amb el Sopron.

Magali Mendy, fa dos anys amb l'Uni a Saragossa; Abby Bishop, el curs passat amb el Szekszard hongarès, o Mima Coulibaly, tant amb l'Uni com el 2014 amb el Miskolkc a Hongria, saben el que és quedar-se a només un partit de guanyar la Copa. Aquest cap de setmana tindran una nova oportunitat de guanyar-la, com també María Araújo, que va disputar dues Copes amb Ferrol sense arribar a la final, amb un Uni que vol donar al bàsquet gironí la seva primera Copa més enllà de les vuit i set edicions que van guanyar les històriques jugadores figuerenques Anna Junyer i Rosep Llop, respectivament. La bases, dues amb Picadero, quatre amb el Sabor d'Abans de Tortosa i dues amb el Dorna Godella de València; i l'aler, una amb Picadero, quatre amb Sabors d'Abans de Tortosa i una amb Dorna Godella de València.