El futbol va acomiadar ahir una llegenda històrica del Reial Madrid, Gregorio Benito, de 73 anys, víctima del coronavirus. Benito era un defensa central dels d'abans, contundent, expeditiu, de vegades fins i tot massa, però imprescindible en la història del club blanc. La seva eficàcia, i també duresa, el van mantenir tretze anys al primer equip del Reial Madrid, al qual va arribar amb 17 anys (de 1969 fins a 1982), en els quals va aconseguir sis Llligues i cinc Copes. Benito va militar en les categories inferiors fins que va ser cedit al Rayo Vallecano per foguejar-se una temporada i mitja.

Benito era un dels exponents de centrals potents, expeditius, que marcaven la línia. Passava la pilota però no el jugador. Molts d'ells lluïen un prominent bigoti. Atemorien fins i tot. Un malson per a molts davanters i per als rivals, encara que molts després van tenir paraules d'afecte cap al futbolista toledà, parlaven de la seva noblesa. Aquesta fama va motivar que fins i tot el narrador Héctor de la Mar li posés el sobrenom de 'destral brava', pel qual va passar a la posteritat, sobrenom pel qual s'havia conegut també amb anterioritat l'argentí Rubén Marí Navarro.

No rebutjava la baralla, física i verbal fins i tot, les 'martingales' tan comuns en una època sense l'ull acusador de la televisió, ràpid a la cruïlla i ferma per dalt i per baix s'arriscava a el màxim. Tot per defensar la seva porteria. Sempre a el límit de el reglament. Però curiosament malgrat aquesta llegenda que sempre el va acompanyar la valentia va acabar amb Benito deu vegades al quiròfan, operat cinc vegades de genoll, dues de nas i una de tèbia. Com no podia ser menys, va vestir la Roja, primer la d'aficionats, després la B i va acabar a la selecció absoluta. El va fer debutar Ladislau Kubala el 9 de maig de 1971 a Nicòsia davant Xipre i va acabar jugant 22 partits, l'últim 29 març 1978 contra Noruega. En total Benito va disputar 420 partits amb el conjunt madridista. El 1970 es va convertir en el segon jugador de la història en rebre la 'Laureada' de Reial Madrid, el seu més alta distinció, després José Martínez Pirri, va formar part de el projecte de Florentino Pérez la primera vegada que es va presentar a la presidència. Casat amb Paula i amb dos fills, Patricia i Rubén, portava més d'una dècada molt delicat de salut. Curiosament la seva marxa es produeix just 28 anys després que un altre mite com Juanito, que va morir en accident de trànsit a l'altura d'Orpesa, a la comarca de Talavera de la Reina