La Xina va ser el primer país d'experimentar les desgràcies del coronavirus. La pandèmia va esclatar durant l'Any Nou xinès i des d'aleshores els seus habitants s'han vist obligats a seguir tota mena de mesures estrictes. L'horror que va viure la població asiàtica és el mateix que s'experimenta aquí ara, amb l'esperança que a poc a poc la Xina torna a la normalitat. Això sí, s'han necessitat dos mesos de confinament estricte. Tot i que els contagis han disminuït i estan controlats, el dia a dia encara és lluny de ser el que era. La desconfiança n'és un dels principals motius. Per això, les escoles i les instal·lacions esportives es mantenen tancades topant amb la represa de l'activitat econòmica. Fins que els menors no tornin a les aules ni es reprenguin les competicions, la feina no podrà exercir-se al cent per cent. I, per tant, el tècnic gironí Miquel Hereu també haurà d'esperar per continuar la seva aventura a Kunming com a director del projecte local d'una de les acadèmies del Barça.

Una espera que haurà de fer des de Molló, batallant contra la crisi de la COVID-19. Hereu no ha viscut l'afectació de la pandèmia des de la Xina, però, com tothom, n'ha patit els danys col·laterals i ara el seu treball s'ha vist limitat a la via telemàtica. «El 17 de gener vam acabar el primer semestre de temporada i, fins llavors, ningú en parlava», explica. Aprofitant el període de vacances, el tècnic va venir cap a Catalunya i «una setmana després d'arribar va explotar el cas a Wuhan». Els precedents són fil per randa a l'evolució del virus dins l'Estat espanyol: «Primer s'havien de reiniciar les activitats el 10 de febrer perquè el segon semestre de temporada començava a finals de febrer». La represa de les activitats s'ha anat posposant amb les pròrrogues del confinament i encara ara «estem a l'espera que el Govern xinès decideixi quan es comencen les activitats escolars esportives».

Malgrat que Kunming (Yunnan), on hi ha l'Acadèmia del Barça on treballa Hereu, és al sud-oest de la Xina i «no ha sigut una regió gaire afectada», la prudència es manté. «Des de fa tres setmanes, les empreses tornen a funcionar. Els restaurants van obrint... Sembla que la vida a poc a poc torna a la normalitat», afirma. Les paraules d'Hereu són un raig de llum enmig de la foscor.

«Vaig venir cap a casa per fer 15 dies de vacances, però no hi he pogut tornar de moment», expressa el tècnic gironí. Mentrestant, Hereu està «treballant telemàticament a la Xina, i també he treballat a Barcelona i donant suport en altres països, ja que gairebé s'ha aturat el món sencer». El club blaugrana va ser taxatiu des de l'inici de la crisi del coronavirus a Barcelona presentant un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) als seus treballadors. Com bé diu, «la situació és incerta a tot arreu», però Hereu té clar que «tornaré a Kunming, esperem que per poder acabar la temporada». Sigui com sigui, «l'evolució de la situació a la Xina i aquí ho determinarà tot».

Del Bescanó a la Xina

El mes vinent farà un any que Miquel Hereu va deixar el càrrec com a màxim responsable tècnic i esportiu del Bescanó per posar rumb cap a la Xina. El Barça va proposar-li el repte de dirigir l'acadèmia de Kunming, posant-li habitatge, transport i traductor. Havia d'allunyar-se gairebé 9.000 quilòmetres de casa, però l'oportunitat que li oferia el club blaugrana era majúscula. «Em considero un privilegiat per poder viure una experiència com aquesta, en l'àmbit personal i professional, i a més en futbol i representant el Barça», confessa.

Tot i el xoc de cultures, el gironí admet que «em vaig integrar més ràpid del que pensava. Les diferències culturals són grans, però tenia clar que arribava a un altre 'món'». Conscient i disposat a amarar-se del funcionament asiàtic, Hereu de seguida va intentar «tenir una actitud oberta amb voluntat de conèixer i aprendre de la gent, la cultura, la gastronomia... A la Xina m'han acollit molt bé. Són respectuosos i valoren l'estranger; i en el futbol, el Barça és una referència mundial».

Sens dubte, treballar per l'entitat blaugrana és el millor d'aquest viatge. A Kunming, s'encarrega de dirigir l'acadèmia de futbol amb el suport del club, des de les oficines de Hong Kong i Barcelona: «Tenim una oficina amb set treballadors locals, en un gran complex esportiu. Gestiono aquest equip a dins i fora del camp fent el desenvolupament metodològic i estratègic, l'elaboració i supervisió dels entrenaments i partits, la formació d'entrenadors i l'operativa». Segons el tècnic, «la responsabilitat és gran, però la recompensa en la formació de joves i compartir el que representa el Barça a la societat xinesa, també».

Tot i la gran experiència que està tenint a la Xina, viure en un altre continent no ha impedit que mantingui el seu vincle amb el Bescanó. Fora de la banqueta, n'és un fidel seguidor. La temporada passada, els bescanonins no van poder complir el somni d'ascendir a Primera Catalana després d'un empat insuficient contra el Martorell (1-1) a la tornada del play-off. Hereu va veure's obligat a deixar l'equip al tram final perquè tenia el vol cap a Kunming i va treballar colze a colze amb Toni Díaz des de la distància.

«Ho vaig viure malament. El club encapçalat per Dani Genoher i Pau Nogué ho mereixia. Fa temps que es treballa molt i que es treballa bé, però no va poder ser. Per sort, és només futbol i ho seguirem intentant. També és important que es recordi l'equip i el club pel nom, més enllà del què, de si es va pujar o no, per un gol més o menys...», lamenta.

Pendents que la Federació Catalana de Futbol decideixi què passarà amb la temporada arran de l'aturada per la crisi de la COVID-19, el Bescanó és líder de Segona Catalana amb 48 punts: «Esperem que aquest any sí, s'ho mereixen. Soc soci del Bescanó des que hi vaig començar a treballar, hi tinc bons amics i hem compartit moltes hores plegats».