Maria Araújo: «Volem tornar a jugar, però ara és una cosa secundària»

"Tot això ens exigeix fer un esforç comú. Pensar en el del costat, sobretot si som joves. Hem de ser conscients de la situació. I hem de ser responsables. Intentar estar sempre a casa. Sortir el menys possible. I complir les normes", ha dit.

Comenta que "tant de bo es reprengui la Lliga", però creu que "té pinta que es cancel·larà tal com ja s'ha fet en altres països d'Europa". "Seria un pal bastant gran i em faria moltíssima ràbia perquè afrontàvem el final de la temporada amb moltes ganes. Però la salut és el primer. Ara mateix cal pensar més en la salut de tots que en una lliga. Volem tornar a jugar, però ara és una cosa secundària", ha insistit.

Assegura Araújo que la prioritat és "fer tot el possible perquè tots estiguem bé el més aviat possible" i admet que la temporada estava anant "super bé" en l'apartat individual i en el col·lectiu. "Estàvem en una dinàmica súper positiva. I ara tenim un gust molt amarg. Perquè fa la sensació que no es podrà acabar el que hem començat. I que no podrem ni lluitar pel títol. No és que ho haguem perdut, és que ens han tret la possibilitat de lluitar per ell", ha lamentat Araújo.

Aquests dies de confinament, l'aler pivot, que va arribar a Girona fa un any procedent del Wisla Cracòvia polonès, s'exercita al seu pis de Girona "com pot" i compagina els entrenaments amb trucades amb la família i els seus amics, amb els estudis i el visionat de sèries televisives. "Estic bastant off pel que fa a notícies. Perquè al final és ficar-se en un cercle viciós que no et suposa res positiu. Estic a l'aguait de la situació, però no encenc molt la televisió. Només per veure sèries", diu. "Ja he acabat Élite. I ara estic amb La Casa de Papel, que m'estic obligant a veure només un capítol al dia perquè sinó em dura poquíssim.

Pel que fa a llibres aquí tan sols en tinc un ("El día que se perdió el juicio" de Javier Castillo) i ja me l'havia acabat, així que he de llegir els apunts de la universitat sí o sí", comenta. "Durant la temporada fins i tot solc portar-me'ls als viatges, però resulta molt difícil compaginar-ho perquè vas molt cansada", apunta la gallega, que estudia el grau semipresencial en Ciència i Tecnologia dels Aliments de la UCAM, a Múrcia.

El que més troba a faltar Araújo -formada al Celta Zorka Recalvi - Vigo amb el qual va debutar a segona divisió amb només 14 anys i posterior jugadora del Baxi Ferrol, amb el qual va jugar tres cursos a la màxima categoria-, en aquests difícils dies és la pilota taronja que l'ha acompanyat des que era una nena. "No sé viure sense una pilota a les mans. He mamat la passió, l'amor, per aquest esport des de ben petita. Vaig començar a botar, a perseguir, la pilota sent una nena. I fins ara. Tota la vida he volgut ser com la meva mare (Àngels Araújo), que també va jugar amb la selecció espanyola de bàsquet", proclama, feliç, la jove jugadora del Girona.

La gallega somia en engrossir el seu currículum internacional, en el qual sobresurten els ors als campionats d'Europa sub-18 (2015) i sub-20 (2017), en què va ser la MVP, i la plata al Mundial sub-17 (2014), acudint als Jocs Olímpics de Tòquio, que finalment es disputaran el 2021. "Fa una mica de ràbia que s'hagin hagut d'ajornar. És una putada. Però les ganes d'anar-hi són les mateixes. Hi ha molta qualitat a l'equip, però les meves ganes i el meu esforç per anar sempre estaran allà", ha comentat.