Kilian Jornet (Sabadell (Vallès Occidental), 1987) és un col·leccionista de rècords i victòries. En el seu palmarès llueixen dos Mundials de curses per muntanya, dos més de Quilòmetre Vertical, així com set campionats de la Copa del Món de curses de trail i un títol del prestigiós circuit de les Golden Trail Series.
Des de fa anys viu als afores d'Andalsnes, un petit poble del centre de Noruega a poc més de 400 quilòmetres al nord d'Oslo. Allà viu amb la seva parella, l'esportista sueca Emelie Forsberg, i la seva filla, Maj, d'un any.
Vivint a Noruega, com es veu des de la distància el que està passant a Espanya i al món sencer? Com ho està portant personalment?
Ho estic portant bé perquè a Noruega les restriccions no són tan exigents com en altres països. Tenim un petit terreny al voltant de casa i podem estirar les cames. No obstant això, no surto a entrenar com normalment perquè no em sembla ètic. Estic fent molta cinta aquests dies.
La muntanya et posa de vegades en situacions crítiques. Pensa que en aquest moment crític a nivell social es veu el costat més personal i humà de cada persona?
Sens dubte, i hem vist un munt d'iniciatives solidàries i gestos altruistes en tots els camps. M'agrada veure que la gent pot unir-se per una causa comuna.
El món occidental té molta por per una situació que tradicionalment li era aliena o veia en altres continents. Com pot afectar a una persona conviure amb la por?
La por ha de ser part de la nostra vida, a la muntanya per exemple és el que ens fa adonar-nos que hem de donar la volta i intentar-ho un altre dia.
Després de la paternitat, canvia la visió de la vida?
Sens dubte. Maj s'ha convertit en el centre de la nostra vida i ara construïm el nostre dia a dia al seu voltant i del que necessita. És increïble tot el que t'aporta un fill, tot el que t'ensenya i els moments que comparteixes amb ella. Això també es nota en muntanya, on ara et penses dues vegades tots els teus moviments.
Quins propers objectius té?
La veritat és que no ho sé. Tenia pensat anar a l'Himàlaia a la primavera, però no serà possible. A l'estiu tenia pensat anar als Estats Units, però encara no sabem si podrem, així que estarem a l'espera de veure què podrem fer.
Per al 2020 va anunciar que volia córrer en asfalt. On el veurem?
No és una cosa segura, és una cosa que tinc al cap però gens clar encara.
A 'Inside Kilian Jornet' i en altres pel·lícules seves es veu el fenomen global en què s'ha convertit. Com porta la fama? Li suposa algun tipus de pressió saber què tot el que faci tindrà abast internacional?
La veritat és que en el dia a dia em sento com sempre. Vivim en una petita granja a Noruega i estem bastant aïllats. Jo sóc molt introvertit, així que en el dia a dia no ho sento. És cert que en sortir es pot notar més, però és la meva feina i he après a conviure amb això. Crec que això em dóna l'oportunitat de mostrar a la gent els valors de la muntanya, la sostenibilitat i el respecte per la natura, i estic content que la meva veu pugui ajudar algú en un futur.
Aquest moment convuls que vivim pot servir perquè la gent torni a donar importància a temes importants com l'ecologisme, el medi ambient o la solidaritat entre pobles?
Espero que sí. Ja hem vist que el planeta s'està prenent un respir mentre nosaltres no l'estem contaminant. Espero que ens serveixi per veure l'important que és respectar la naturalesa i preservar-la.
