15 de abril de 2020
15.04.2020
Diari de Girona

El 25è aniversari de la històrica mitja dotzena de gols de Puche II al Leganés

L'exdavanter del Palamós, ara tècnic sub16 de la Xina, va marcar 6 gols en un partit contra els madrilenys (7-1) el curs 1994-95 a Segona A · «Són dies en què surt tot; si arriba a durar més encara hauria pogut marcar un parell o tres de gols més» · La fita continua situant el murcià i el Palamós en un lloc destacat de la història del futbol espanyol

14.04.2020 | 23:41
Puche II celebra un dels seus gols al Leganés la tarda del 7 d'abril del 1995 al Nou Estadi

Dembo és aquesta temporada el gran referent ofensiu del Palamós. Abans del del gambià però, han estat molts els noms il·lustres que s'han atipat de fer gols amb la samarreta del degà del futbol català. Més recentment Revert, Casagran o Hornuss, entre altres, han fet cantar molts gols a una afició patidora de mena que enyora l'època daurada de l'equip a Segona A. Van ser sis temporades a la categoria de plata en què homes de la classe de Javi García, Vílchez, Ángel, Orejuela, Alfaro Moreno, Àlex Fernández, Roberto Martínez, Sixto o Cándido Viana van fer xalar de valent públic del flamant Nou Estadi. També hi guarda un lloc destacat, o destacadíssim, a la història del club, Antonio Puche. El petit dels germans, Puche II, va vestir dues temporades la samarreta palamosina i, sobretot en la segona, es va convertir en l'ídol de la parròquia local a còpia de gols. Fins a 21 (als quals cal sumar-n'hi 4 més a la Copa del Rei) en va fer el curs 1994-95. Una xifra que li va permetre aconseguir el pitxitxi de Segona A per davant de Milojevic (Mallorca) i Salillas (Lleida). El punt àlgid de Puche II amb el Palamós va arribar a la 28a jornada en un partit al Nou Estadi en què va destrossar el Leganés amb 6 gols. El resultat final va ser de 7-1 -l'altre gol el va fer Javi García- i el jove porter dels madrilenys, Óscar Benito, que debutava com a titular a la Lliga aquell dia, encara té malsons amb el murcià.

Aquesta setmana s'han complert 25 anys d'aquell dia en què Puche II va ser el centre d'atenció estatal i va situar, encara més, Palamós al mapa. «Va ser un petit impacte, sí. Tothom volia parlar amb mi. Vaig fer un piló d'entrevistes. Em va trucar José María García que llavors era el gran referent de la ràdio esportiva espanyola. També la Julia Otero que m'agradava molt com a periodista», recorda el protagonista. Puche II, un cop retirat el 2003 amb l'Abarán, va començar la seva carrera com a entrenador i actualment és el seleccionador sub16 de la Xina. Des de Guangzhou on de mica en mica es va recuperant la noramalitat després del coronavirus, Puche recorda amb estima aquell partit. «Aquell dia està marcat per tota la vida. És un record imborrable. ElPalamós va guanyar i jo vaig marcar 6 gols. Va ser un dia en què em va sortir tot. Recordo perfectament que a la segona part en vaig fer 5 i si el partit hagués durat 10 minuts més n'hauria pogut fer dos o tres més. Això no passa ni en un entrenament...», detalla Puche II. El murcià, de 48 anys, recorda aquella nit després del partit no va fer tampoc gaire res d'especial. «Ens en vam anar a sopar amb en Toni Lima, en Juanjo Torres i el meu germà. Recordo que també va venir el porter De la Fuente que l'any abans jugava al Palamós i havia vingut a veure'ns». Això sí, un cop acabat el partit, encara al Nou Estadi, es va fer un tip d'atendre mitjans de comunicació. També a la nit i l'endemà quan els seus sis gols ja havien trascendit de les comarques gironines i havien arribat als principials mitjans estatals.

De records físics d'aquell dia, tanmateix, no en guarda cap. «Això de quedar-se la pilota del partit si es fan tres gols, abans no es feia. És més modern. Sí que guardo la samarreta d'aquella temporada», confessa el murcià que revela que els 6 gols amb el Palamós i el debut a Primera Divisió amb l'Elx de la mà de Kubala amb només 16 anys són els records més bonics que guarda del futbol». De qui no se'n recorda Puche, és del porter del Leganés. «Són situacions del futbol. La sort es va decantar del meu costat i no del seu», deixa anar. Puche confessa que mai més va tornar a marcar tants gols en un partit. Fins i tot abans, en categories inferiors, tampoc ho havia aconseguit. «Sempre havia marcat molts gols d'infantils i juvenils però mai n'havia marcat tants en un partit».

Malauradament, aquella tarda de glòria de Puche II al Nou Estadi ha quedat com una simple anècdota d'una temporada nefasta mracada pels greus problemes econòmics d'un Palamós que no només va baixar a Segona B sinó que va acabar descendit a Tercera per impagaments als futbolistes. I això que, com recorda Puche, el Palamós podria haver continuat a Segona A si s'haguessin fet mínimament bé les coses. «Era l'any en què es van ampliar la Primera i la Segona A per evitar els descensos de Sevilla i Celta i van repescar els millors classificats. Nosaltres havíem quedat quarts per la cua (17ens) però es van salvar el Getafe i el Leganés (18è i 19è)».

Un desgavell total

El Palamós va descendir matemàticament al Nou Estadi en una derrota contra el Rayo (2-3). Era la primera garrotada a una plantilla amb nivell de sobra (Àlex Fernández, Javi, Frank, Màgic Díaz, Belenguer, Jordi Condom, Eloy...) per salvar-se. «En circusmtàncies normals de tranquil·litat i feina diària, l'equip hauria rendit molt millor», admet Puche. El de Iecla confessa que els problemes econòmics van afectar molt el desenvolupament normal de la campanya. «Ens van pagar el setembre i no vam tornar a cobrar. Va ser una temporada tremenda. Ens vam tancar 15 dies al gimnàs i vam tenir mil reunions però res. Recordo que apareixia gent que deia que pagaria i no ho feia. Era un mal viure diari», destaca Puche. En aquest sentit, el murcià revela que des del club ningú el va trucar per retirar la denúncia a l'AFE. «Si ho haguessin fet, se'n podria haver parlat. Allò va degenerar molt. El club era un desgovern. Érem els jugadors, el cos tècnic i unes quantes persones carinyoses que envolataven el dia a dia».

Puche va continuar la seva carrera a Segona A Vila-real, Toledo i Jaén i després a Segona B amb Granada, Novelda i Pájara Playas. Un cop retirat ha treballat de tècnic a l'Hèrcules, Tenerife i Racing i com a primer entrenador a les lligues de Kuwait i Xipre. També va ser ajudant d'Òscar Garcia al Saint Ettiene i l'Olympiakos. Malgrat el trist final de l'estada al club baixempordanès, Puche guarda un record immillorable del Palamós. «Era un club petit, envoltat de poca gent i amb un tracte proper. Encara l'any passat hi vaig ser i no serà l'últim cop que hi torni. Palamós, Girona i Catalunya m'han tractat molt bé. Tinc molta estima a aquesta terra», diu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


Buscador de deportes