Menys de mitja hora és temps suficient per conèixer una mica més un Àlex Gallar a qui no s'ha vist prou al damunt de la gespa. Malgrat rascar-se la butxaca a l'estiu, el club encara no li ha tret suc a un jugador que va rendir força amb l'Osca, tant a Segona com també a Primera. Ell mateix ho sap i per això ahir, en una trobada telemàtica a través de l'Instagram oficial del Girona, l'egarenc reconeixia estar encara lluny del seu millor nivell. Vol redreçar el rumb sent important a partir d'ara. Així s'expressava, com també demanava el caliu de l'afició tot recordant alguna vivència, passada i recent: la mort del seu pare a finals d'estiu, els rituals abans dels partits, com el va captivar la visita a la Catedral de Girona i també la seva trajectòria com a futbolista.

sortir a córrer

«El cos tècnic ens ha marcat alguns canvis a les rutines que teníem marcades perquè ara ja podem sortir a córrer. Des de dissabte que no he fallat cap dia. Ho trobava a faltar. La nostra professió ja ho té això, de córrer darrere d'una pilota. Intentem simular molts cops la cursa d'un partit, fent canvis de ritme»

tornada a la feina

«Hem rebut tots els documents i protocols per fer-nos totes les proves. És un protocol molt estricte que no ens permet saltar-nos res. Estarem vigilats per LaLliga i per Sanitat. Posar-nos les botes i olorar la gespa ja és important. Estarem un pas més endavant de tornar a la normalitat. Tant de bo ho fem el més aviat possible».

com està l'equip?

«Se'ns veu a tots amb una motivació molt gran. Tant de bo siguem l'equip que torna més motivat del confinament. Veig l'equip que intenta sobretot mantenir la relació que teníem. Estem treballant tots un munt. Tothom ho està fent de la millor manera possible. Tant de bo entrenem en grup el més aviat possible. Que torni la Lliga perquè encara podem fer coses molt boniques».

el retorn

«Mentalment potser tenim una mica de por a les lesions. Portem molts dies a casa i això ens genera l'angoixa de com serà el retorn. Hem d'intentar no tenir por a les lesions. Ara és la por més gran que podem tenir».

trajectòria

«Ha sigut un camí llarg i dur. Recordo a Mallorca, al final de l'etapa juvenil, quan ho veia molt a prop. Per unes circumstàncies o unes altres vaig sortir d'allà acabant a Tercera i fins i tot entrenant a Primera Catalana. Sempre he mantingut la constància i la il·lusió. He cregut que sempre podia arribar a dalt. Després hi ha el punt de sort. He jugat a molt bons equips. Ara estic al millor de tots».

quin és el seu objectiu?

«Quan ets jove no et marques com a fita arribar a Primera. Pels nens el més important és gaudir. Com a juvenil va començar a despertar aquesta il·lusió. Anava amb el meu pare a veure el Terrassa a Tercera i Segona B. Per a nosaltres ja era massa. Vaig tenir la sort d'estar a bons equips, com l'Hèrcules i la Cultural. Ara em trobo en projecte molt il·lusionant perquè estar al Girona és una oportunitat molt gran. Espero tornar-li la confiança. Hi va haver un punt d'inflexió a la Cultural. Era el tercer equip de Segona B pel qual passava. Allà em vaig plantejar si seria un futbolista d'aquella categoria o volia ser molt important tot pujant a Segona A o fins i tot a Primera. Anar a Osca va ser una de les millors decisions que vaig prendre. Ara estic a Girona. Encara no he donat el meu millor nivell però tant de bo a partir d'ara sigui important per l'equip».

fitxatge pel girona

«Em va cridar l'atenció la confiança de la directiva. M'atreia el projecte. Volia estar també a prop de casa. El meu pare ja no hi és, estava molt malalt i volia estar al seu costat. Va morir quan vam marxar concentrats cap a Albacete. Però bé, coses que passen...»

adaptació

«Tota la gent del club m'ha tractat molt bé. Amb els companys hi ha una relació fantàstica. A la ciutat ens sentim molt còmodes. Cap jugador pot sentir una mena de pressió de voler pujar. Hi ha l'ambició de fer-ho; nosaltres tenim la responsabilitat de tornar la ciutat a Primera. Esperem que els aficionats no abandonin mai el seu suport, encara que no estiguin a l'estadi esperem tenirlos al nostre costat».