El coronavirus ha obligat a concebre el futbol d'una manera molt diferent de com l'enteníem fins ara. Després de gairebé dos mesos d'aturada, els equips tornen a posar-se en marxa i LaLliga ja té a punt el calendari per reprendre les competicions de Primera i Segona. Aquesta nova normalitat, però, en cap cas contempla a l'afició. És més, ha quedat completament relegada per les mesures de distanciament social que cal prendre per evitar el contagi de la covid-19. Sense tenir encara un full de ruta marcat per les autoritats, el Girona treballa per trobar la forma de mantenir al màxim la relació amb els seus seguidors.
No poder preveure el dia de demà fa que l'àrea social del club hagi de prendre decisions sobre la marxa, aparqui projectes que tenia al cap o, fins i tot, n'obri de nous com la campanya «Guanyarem al covid-19» per respondre al moment que s'està vivint. Haver-ho de deixar tot a la via telemàtica fa que la relació entre l'equip i l'afició sigui una autèntica odissea. «Si hi ha un col·lectiu a qui afecta especialment el distanciament social, és a nosaltres, perquè per essència som un grup social i els que tenim més contacte físic i humà. Absolutament tots som conscients de la situació que estem vivint. Sabem que ens hi estem jugant molt més que uns punts, un ascens o veure el Girona guanyar perquè es tracta de la vida de les persones i això no té preu. Qualsevol sacrifici ens sembla bé», explica el president de la federació de penyes del Girona, Cristóbal Sánchez.
«Per a un penyista o un aficionat, veure els partits per televisió sense públic i sol a casa serà realment un altre espectacle. Ja d'entrada és, com a mínim, poc engrescador», diu. I és que no només quedarà prohibit acostar-se a Montilivi durant un temps, sinó que les reunions de les penyes a les seves respectives seus seran un altre món. Distància mínima de dos metres i aforament limitat. Unes normes que no s'entenen en la nostra societat: «No podrem trobar-nos als locals socials com voldríem i, per tant, haurem de canviar de xip. S'ha de fer perquè paga la pena, però s'han acabat els sopars multitudinaris, els viatges i fer amistats amb penyes d'altres equips. Hem de sumar la responsabilitat individual a la col·lectiva si volem tornar als estadis».
Precisament, un dels reptes que té ara mateix el Girona és aconseguir la fórmula perquè els aficionats puguin seguir l'equip des de la distància tot i les dificultats que això suposa. Sense espectadors a la grada, entrenaments a portes obertes, signatures d'autògrafs, rebudes als jugadors, tours a Montilivi i un infinit etcètera, preocupa que la covid-19 posi en risc una massa social consolidada que la temporada passada era de 9.500 abonats i 11.000 socis a Primera i que aquesta ha marcat un nou rècord a Segona amb 9.501 carnets i una mitjana de més de 7.000 espectadors per partit. És per això que el club centra tots els esforços a reforçar l'arrelament amb les comarques gironines, ja sigui ajudant l'hospital Trueta, posant la residència de Les Hortes a disposició de l'Ajuntament -actualment acull persones vulnerables al coronavirus- o trucant als socis de més edat per saber si necessiten alguna cosa durant el confinament. Aquesta última iniciativa s'ha ampliat recentment i molts treballadors del club truquen als socis en general per tenir un contacte més directe amb ells.
«Estic molt satisfet de l'evolució i tota la reacció que ha tingut el club arran de la pandèmia. Hi ha moltes propostes socials que demostren que el Girona s'està arrelant a tota la demarcació. Les penyes hem participat moltíssim en el projecte per recaptar fons per al Trueta i els donem suport en tot moment. La unió que hi ha ara amb el club és molt forta perquè la junta directiva s'està gironitzant cada cop més i s'està fent seves tant la ciutat com la resta de comarques. Anem plegats cap a la mateixa direcció. Crec que el coronavirus ens ha unit encara més», destaca Sánchez.
Els tres primers a Montilivi
Amb tota la incertesa que hi ha sobre com acabarà la temporada, el Girona comença a replantejar quin tipus de relació hi haurà amb la seva gent. Acceptant que la represa de la Lliga serà a porta tancada i amb la intenció d'avançar-se al que comuniquin les autoritats respecte al públic dels estadis, l'entitat té a sobre la taula fer una compensació econòmica com a solució als abonaments i retornaria la part proporcional dels partits restants.
Si la frustració de no poder animar l'equip des de Montilivi ja és prou grossa per a l'aficionat, encara ho és més sabent que han de passar tots els rivals directes per casa. El tres primers classificats, Cadis, Saragossa i Almeria, havien de venir a terres gironines entre aquest mes i el passat. A hores d'ara, per tant, el factor camp ja s'ha perdut sense l'empenta de l'afició. «Seguirem donant-los suport a través de les xarxes socials, que estan molt i molt actives. Ja estem fent arribar missatges d'ànims a l'entrenador i jugadors. No podrem anar a l'estadi i si tenim la sort d'anar als bars quan hi hagi partit no ens sentiran, però ens preocuparem per fer-los saber que estem amb ells», comenta.
Fins que alguna autoritat competent es pronunciï, tot està a l'aire. Per fer-se'n una idea, l'equip ha tornat als entrenaments seguint uns protocols de seguretat estrictes sense saber exactament quan ni com podrà reprendre la competició. LaLliga està capficada a preparar la tornada del futbol als estadis, però encara està per veure com s'acabarà executant, ja sigui la competició pura i dura com totes les rutines que acompanyen un partit. Sobretot, els que siguin fora de casa, per la dificultat de fer el desplaçament. En aquest cas, és possible que LaLliga posi un xàrter, però tampoc hi ha cap garantia ara per ara.
La represa de la competició deixa un munt de preguntes sense resposta i, més enllà de la incertesa que generi el final d'aquesta temporada, la preocupació entre els clubs i l'afició està en la vinent: «L'aforament limitat quan es pugui anar a l'estadi és un tema que ens preocupa molt perquè el problema està en com es farà. Com vens abonaments sabent que probablement començaràs el curs sense públic i que després potser serà d'un 30 o 50 per cent? Per arribar a omplir tot l'aforament pot passar mitja temporada o més. És aquí on els clubs han de trobar una solució, però no tinc ni idea com es pot fer per dir a la meitat dels abonats que no poden anar a l'estadi o que han d'anar un partit sí i l'altre no perquè no es poden comparar els partits. Si estem a Primera no és el mateix que et toqui el Barça o el Leganés». El Girona està plantejant totes les possibilitats, però tot dependrà de l'escenari que hagi deixat el coronavirus al setembre.
Gestionar-ho és de tot menys fàcil. I poder estar mesos sense un contacte directe entre equip i afició fa replantejar seriosament la vinculació que haurà de tenir a partir d'ara la comunitat blanc-i-vermella. Segons la federació de penyes, «ens ho hem de prendre com un parèntesi» i «si volem tornar a la normalitat cal fer bondat perquè queda molta feina a fer abans de celebrar victòries plegats».
