La crisi de la covid-19 ha fet estralls i ha obligat tothom a quedar-se tancat entre quatre parets tot arrencant el sentiment de llibertat. Els esportistes no en són cap excepció i han hagut de seguir al peu de la lletra aquestes regles. Molts d'ells disputen i entrenen lluny de les seves localitats i per tant de les seves famílies. N'és un exemple la jugadora de bàsquet Mar Marata, nascuda a La Garriga l'any 2000 però amb passat a uns quants equips de la demarcació gironina. Actualment es troba a la residència d'estudiants del Dawson Community College a Montana (Estats Units), on estudia des de l'any passat. «Quan van començar a implementar les restriccions pel coronavirus vaig decidir quedar-me aquí. Les limitacions són menors de les que hi ha a Espanya», comenta l'exjugadora del Bisbal Bàsquet, que posarà fi a la seva primera aventura per terres americanes quan acabi el curs per iniciar una de nova i més ambiciosa. El confinament no li ha impedit tancar el seu fitxatge per l'equip de bàsquet de la University of Northwestern d'Ohio, que li permetrà competir a la lliga universitària NAIA D1. Abans, però, intentarà tornar aquest mes a Catalunya per reunir-se amb la seva família.

Quin és el punt de partida del seu somni? Tot va començar el mes de febrer del 2019, ara fa poc més d'un any. «Se'm va posar al cap marxar als Estats Units. Els meus pares van al·lucinar, creien que m'havia tornat boja», recorda la pivot, que va posar-se en contacte amb l'Elite Sports Academy per intentar fer realitat el seu somni. «La resposta va ser positiva. Em van oferir realitzar un parell d'entrenaments al pavelló Juan Carlos Navarro. Aquestes sessions es van gravar en vídeo i es van penjar a Youtube perquè les universitats nord-americanes poguessin veure'ns». Les imatges van cridar l'atenció; no pas d'una universitat, sinó d'un college. «La diferència és que, en aquest cas, estaríem parlant d'una mena de batxillerat. Són dos cursos». Marata va rebre una beca completa on entrava «la matrícula dels estudis de psicologia, l'allotjament i poder competir en un equip de bàsquet».

L'arribada va ser millor del que s'havia imaginat. «Tot el que apareix a les pel·lícules és veritat. Els autobusos grocs de les escoles... Tot!», recorda abans d'afegir: «Al primer viatge vam fer escala a Chicago durant dos dies. Allà vaig poder adonar-me que la mentalitat de la gent és molt diferent de la nostra. M'agrada molt, crec que estic vivint realment un somni». Però no tot han sigut flors i violes. També hi ha hagut aspectes negatius. «Em va costar molt adaptar-me. El primer que vaig notar és que no portava bé l'anglès. I jo creia que en sabia. És frustrant que avui dia encara no pugui debatre o tenir una conversa a la perfecció», lamenta.

Un altre aspecte que li ha costat assimilar és l'alimentació. «Estava acostumada a un país on la dieta és molt sana. Aquí no. Per exemple, a l'hora d'esmorzar es menja cansalada. Intento alimentar-me correctament, però he de dir que alguna vegada n'he menjat». En l'aspecte esportiu també ha hagut de superar algun obstacle. «El nivell del bàsquet és molt més alt. Hi ha molta intensitat, contacte físic i els entrenaments són més durs». Alguna vegada, fins i tot, s'ha hagut de llevar a les quatre de la matinada per entrenar o li ha tocat patir més d'una sessió al dia.

L'adaptació no va ser la desitjada. Tampoc va jugar tant com li hauria agradat. Per un motiu o per un altre, el Dawnson Community College va optar per no comptar més amb ella. «L'entrenador havia tingut unes expectatives molt altes al principi amb mi. Necessitava el meu període d'adaptació i quan ja l'havia complert, algunes jugadores ja anaven per davant», comenta. Tot i això, «comptava amb mi per la temporada següent, però no vaig obtenir la beca i vaig optar per marxar a una universitat». La jugada no li ha sortit tan malament com esperava i Ohio és el nou destí d'una jugadora que, a part del Bisbal Bàsquet, també ha militat al Torroella, L'Escala o Lima Horta de Barcelona. Marata es mostra ben optimista de cara al futur. «Em vull quedar aquí. Crec que puc créixer com a jugadora i com a persona. El meu objectiu és acabar la carrera de psicologia i posteriorment fer un màster».