Els corredors que somriuen gasten menys oxigen, treballen de forma més econòmica i tenen un menor nivell d'esforç, segons un estudi realitzat per la Ulster University (Irlanda de Nord) i la de Swansea (Gal·les).
Els investigadors van demanar a un grup de 24 corredors que es posessin una màscara per mesurar el consum d'oxigen i després completessin blocs de 4-6 minuts corrent sobre cinta mentre somreien.
L'estudi, publicat a 'Psychology of Sport and Exercise', va revelar que els corredors que van somriure consumir menys oxigen, corrien de forma més econòmica i tenien un menor nivell d'esforç percebut que els de el grup de control i aquells que frunzien les celles.
"S'economitzaven un 2,8 per cent més quan somreien que quan arrugaven les celles", ha precisat Noel Brick, professor de psicologia de l'exercici a la University of Ulster i coautor de l'estudi.
Una millora del 2,8 per cent, per a un atleta popular que corri una marató en 4h20 o 4h45 (el temps mitjà per a homes i dones, respectivament), significa un guany d'uns 5 minuts.
El plusmarquista mundial de marató, el kenyà Eliud Kipchoge, que l'any passat va trencar a Viena el mur de les dues hores (1h59: 40), encara que la marca no fos homologable (el seu rècord de l'món oficial és 2h01: 39), es caracteritza pel seu ampli somriure.
Durant la mateixa carrera del repte Kipchoge oferia un aspecte somrient i després va explicar que somreia per relaxar-se i suportar el dolor.
