La base internacional Laia Palau no amaga que el seu gran objectiu en aquesta recta final de la seva carrera és disputar a Tòquio els seus quarts Jocs Olímpics, una cita a la qual no desitja renunciar, pel que ha decidit ajornar la seva retirada i perllongar un any més el seu contracte amb l'Spar Citylift Girona.

"Anar als Jocs Olímpics és com anar-se'n de viatge mig any. O com anar a la Lluna. I jo vull anar a la Lluna per quarta vegada", admet Palau en una entrevista a EFE.

Si finalment acudeix a Tòquio, la capitana de la selecció espanyola es convertirà en la jugadora de bàsquet més veterana de la història en participar en uns Jocs Olímpics, amb gairebé 42 anys. Una motivació més per continuar.

Palau admet, però, que durant el confinament va pensar en deixar-ho definitivament, després que els Jocs s'ajornessin un any per la pandèmia de la Covid-19.

"Aquestes setmanes se m'havia passat pel cap la retirada, perquè seran molts mesos sense competir, i perquè, a nivell físic, la corda sobre la qual camino com funambulista cada dia és més prima. I perquè, de vegades, penses que potser és el moment de començar a fer altres coses. Però vull seguir jugant. I, si estic bé, no em vull perdre l'oportunitat d'anar a uns Jocs. Anava a deixar la selecció a l'estiu, però com perdrem unes Olimpíades?", reflexiona.

I és que per a la base catalana uns Jocs "són una experiència vital que t'enriqueix molt" i que et dóna "moltíssimes coses", més enllà de l'àmbit esportiu.

"Viure'ls des de dins et fa sentir una privilegiada. I no només com a esportista. També com a persona. És un esdeveniment total. Tot s'atura perquè es disputin els Jocs", afirma.

Laia Palau és la jugadora que ha defensat en més ocasions, gairebé 300, la samarreta d'Espanya, amb la qual ha guanyat 12 medalles (una plata olímpica, una plata i dos bronzes mundials i tres ors, una plata i 4 bronzes europeus) de les 14 que ha aconseguit la selecció femenina en tota la seva història.

En 2021, tindrà l'oportunitat d'ampliar el seu palmarès internacional, perquè també es disputarà l'Eurobasket, encara que ella té clar quina és la cita que la motiva més.

"Anar als quarts Jocs seria posar una guinda més al pastís. És una pastanaga més que tinc aquí davant. Però si al final, pel que fos, no pogués anar, no passaria res. Mentre estigui a la carretera vull aturar-me en totes les estacions però, si no puc estar a Tòquio, al menys tindré sempre la sort d'haver viscut tres Jocs, que és una cosa molt difícil", remarca.

La jugadora de l'Spar Citylift Girona reconeix que aquesta ha estat "la temporada més surrealista" que ha viscut mai, però que ja està treballant amb la mirada posada en el que serà el seu vint-i-tresè curs com a professional.

"Mantenir-se aquí és complicat. I el més complicat és el cap. Perquè, quan t'han passat moltes coses i has estat en molts llocs, la gent de vegades perd la il·lusió i la passió per aquest esport. Però aquest no és el meu cas", assegura.

"Hi ha dies en què no et surten gens bé les coses, en què et calces les botes i no et trobes, i és horrible, i t'entristeix l'ànima perquè el bàsquet és la teva vida, però ara estic com en pau amb tot això. I cada dia em llevo pensant que és una oportunitat per fer coses noves i per aprendre moltes coses", subratlla.

Palau, feliç d'haver viscut en primera persona "la professionalització del bàsquet femení", confia ara que la crisi sanitària i econòmica causada pel coronavirus ens serveixi a tots per reflexionar.

"Ha estat una bufetada a la cara per a tothom. Ens hem adonat que potser el nostre món és molt més fràgil del que ens pensàvem, que hem edificat les nostres vides sobre coses que potser no són tan sòlides. Hem d'intentar que cada dia compti perquè no sabem què pot passar demà. És el moment de donar valor a altres coses i de començar a pensar en el col·lectiu", reflexiona.

I fa un paral·lelisme amb el bàsquet per explicar que tenim una responsabilitat com a societat i que cadascú ha de desenvolupar el seu rol en aquesta crisi.

"De vegades ser un bon jugador és limitar-se a no molestar perquè els 'killers' puguin lluir-se. Ara no cal que fiquem la cistella de les nostres vides. Avui l'heroi és el pagès, la caixera del súper, el metge. Avui ells són Lebron James, i a la resta ens toca animar-los, acompanyar-los i no cagar-la", sentencia.