La base de l'Uni Laia Palau no amaga que el gran objectiu en aquesta recta final de la carrera és disputar a Tòquio els seus quarts Jocs Olímpics, una cita a la qual no pensa renunciar, i per la qual cosa ha decidit ajornar la retirada i perllongar un any més el seu contracte amb l'Spar Citylift Girona. «Anar als Jocs Olímpics és com anar-se'n de viatge mig any. O com anar a la Lluna. I jo vull anar a la Lluna per quarta vegada», admet Palau.

Si finalment acudeix a Tòquio l'any vinent, la capitana de la selecció espanyola es convertirà en la jugadora de bàsquet més veterana de la història en participar en uns Jocs Olímpics, amb gairebé 42 anys. Una motivació més per continuar. Palau admet, però, que durant el confinament va pensar a deixar-ho definitivament, després que els Jocs s'ajornessin un any per la pandèmia de la Covid-19. «Aquestes setmanes m'havia passat pel cap la retirada, perquè seran molts mesos sense competir, i perquè, pel que fa al físic, la corda sobre la qual camino com funambulista cada dia és més prima. I perquè, de vegades, penses que potser és el moment de començar a fer altres coses. Però vull continuar jugant. I, si estic bé, no em vull perdre l'oportunitat d'anar a uns Jocs. Deixava la selecció a l'estiu, però com perdre'm unes Olimpíades?», reflexiona.

Per a la base maresmenca uns Jocs «són una experiència vital que t'enriqueix molt» i que et dóna «moltíssimes coses», més enllà de l'àmbit esportiu. «Viure'ls des de dins et fa sentir una privilegiada. I no només com a esportista. També com a persona. És un esdeveniment total. Tot s'atura perquè es disputin els Jocs», afirma.

Palau és la jugadora que ha defensat en més ocasions, gairebé 300, la samarreta de la selecció espanyola, amb la qual ha guanyat 12 medalles (una plata olímpica, una plata i dos bronzes mundials i tres ors, una plata i 4 bronzes europeus).