29 de maig de 2020
29.05.2020
Diari de Girona

La retirada més trista

Avui fa 15 anys, Delfí Geli es va acomiadar com a professional a Montilivi en l'última jornada del curs 04-05, que va acabar amb el descens del Girona a Tercera · «Sabia que no tornaria a jugar més», recorda

28.05.2020 | 23:23
Geli, amb les mans a la cintura, durant un partit d'aquell curs 04-05, l'últim com a professional.

El relleu a la propietat que hi va haver al Girona el 2015 va dur aire fresc a Montilivi. Els nous màxims accionistes, amb l'assessorament extern de Pere Guardiola, cercaven una figura emblemàtica que generés consens entre la massa social per presidir l'entitat. Delfí Geli encaixava i el saltenc va acceptar la proposta. D'ençà de llavors, Geli ha estat i és una de les cares més visibles i un dels màxims exponents del club en els millors anys de la seva història. Geli va tornar el 2015 per la porta gran a Montilivi, un estadi que avui fa 15 anys el va acomiadar dempeus en una desgraciada tarda que va acabar amb el descens del Girona a Tercera Divisió. Fins al de la temporada passada, aquell 29 de maig del 2005 era l'últim descens del Girona. Segurament molts aficionats de la nova fornada no se'n recorden però Geli sí. Aquell dia l'equip va baixar a Tercera i ell, que vivia la segona etapa al club, va penjar les botes. «No va ser la retirada somiada, no», reconeix Geli que va posar punt final a una llarga i destacada carrera professional amb trist epíleg.

Tot semblaven flors i violes a l'estiu del 2004 quan el club va començar a fitxar un reguitzell de noms destacats de la categoria i de més amunt per fer el salt a Segona A. Tanmateix, la temporada va acabar amb drama. Relleus a la direcció esportiva, canvis de president, tres entrenadors... «Tot va sortir malament. Hi va haver canvis al principi i al final es va torçar tot», recorda Geli que, tot i això, destaca que amb Domènec Torrent «l'equip va millorar molt però no hi va ser a temps». Tot plegat va fer que s'arribés a l'última jornada en zona de descens (18è) amb 42 punts a dos del play-out i a tres de la salvació.

Res estava perdut però el fet que hi haguessin 7 equips implicats (Sabadell, Peralta, Osasuna B, Gramenet, Girona i Espanyol B) feia que aquella última jornada contra un dels implicats, l'Espanyol B, fos una ruleta russa. Geli era conscient que el Girona depenia d'una carambola. A més a més, l'ara president sabia que aquell era el seu darrer partit. «Hi havia reflexionat molt i ho tenia clar. Abans del partit, mentre em canviava, sabia que no jugaria més», confessa.

El reconeixement de Montilivi

El partit en sí va tenir poca història. El Girona va capgirar el gol inicial de Yagüe gràcies a un autogol de Chica i un de David Prats. Amb 2-1 al marcador, al minut 71 Torrent va substituir Geli i va fer entrar Chechu Flores. «Pocs ho sabien, però en Dome, sí», revela el saltenc que recorda que l'afició de Montilivi «malgrat que la dificultat del moment» el va acomiadar «molt bé». «No havia anunciat res però la gent va ser molt afectuosa». Els minuts finals, Geli se'ls va passar a la banqueta escoltant la ràdio i fent números amb els companys sobre les possibilitats de salvació. No hi va haver sort. La victòria del Girona va fer que hi hagués un quàdruple empat a 45 punts que, tot i això, va condemnar els gironins (17ens) al descens a Tercera. Confirmat el descens, Geli va entrar al vestidor, es va dutxar i se'n va anar cap a casa. «En aquell moment no era conscient que no hi tornaria. Me'n vaig adonar més tard, amb el temps, quan veia que ja no tenia la rutina, d'anar a entrenar, de viatjar els caps de setmana...Canvia molt la cosa», detalla.

Tot i el trist final, Geli es mostra «content i orgullós» de la seva carrera. «Sempre dic que sóc un privilegiat per haver pogut fer la feina que més m'engrescava i que era el meu somni de petit». Enrere quedaven més de 800 partits com a professional, el debut amb el Barça, un doblete màgic amb l'Atlètic, quatre internacionalitats i una final de UEFA amb l'Alabès. També l'honor d'haver-se deixat fins a l'última gota de suor pel seu Girona fins a l'últim dia un final que mai hauria desitjat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


Buscador de deportes