31 de maig de 2020
31.05.2020
Diari de Girona
Sandro Rosell - expresident del FC Barcelona

«Llibertat és estar tancat tot sol en un lavabo»

Sandro Rosell, expresident del F.C. Barcelona, va estar tancat a la presó preventiva durant 645 dies

30.05.2020 | 22:43
L'expresident del Barça Sandro Rosell.

Una jutgessa -Carmen Lamela, 645 dies a la presó preventiva, 13 peticions de llibertat denegades, 10 llibretes de memòries, uns 2 milions d'euros de l'Estat invertits en la seva persecució, més d'un milió en minutes d'advocats fins a l'absolució. Sandro Rosell (Barcelona, 1964), empresari, expresident de Barça, independentista només de cor, dóna compte de tot en Una forta abraçada (Rosa dels Vents), els beneficis del qual aniran al pare Paulino, el capellà culer de Soto de Real.

Què ha estat tot això?


Una vendetta. Qui ho comença és una sola persona, capaç de mobilitzar les clavegueres de l'estat. I un cop posa la roda en marxa, en un ambient propici, se n'hi afegeixen d'altres, que no necessàriament tenen per què haver tirat benzina.

Ho té tot molt clar, veig.

Tinc un quadre sinòptic que ocupa un Din A3. Si admeten a tràmit la querella que li he posat a la jutgessa Lamela, han d'obrir una investigació interna; i si l'obren, haurà d'explicar per què ha prevaricat en contra meva i en favor de Mediapro.

No tindrà mania persecutòria?

Tinc molta informació. Sap d'on? De dins de la presó. Polítics i empresaris de categoria que estaven a Soto de Real parlaven de tot. Deien: «En aquesta reunió hi era en tal, i li van donar tal concessió».

Va compartir barrots amb Rodrigo Rato, Luis Bárcenas, Ignacio González...

I 6.500 quilòmetres de voltes al pati donen per a moltes xerrades. Vaig lligar caps.

Manquen les proves.

L'única manera d'aconseguir-les és posant detectius privats, o provocar que ho faci d'ofici qui ho ha de fer. Malgrat que m'han acusat d'espiar correus, mai he espiat ningú, ni he ordenat a ningú que ho faci. Estic tranquil·líssim, com ho estava per l'assumpte del Brasil, el fetge d'Abidal i el tema Neymar.

Al seu llibre ballen noms. Hi apareix el causant del seu infortuni?

(...).

Ha patit. Vostè ha fet patir?

He intentat no fer mal a ningú. Des que vaig presidir el Barça és veritat que genero odi, i no sé per què.

A l'equip de Joan Laporta li va fer viure moments amargs.

Quan s'agafen les regnes d'una entitat esportiva, si l'administració anterior ha deixat el club en pèrdues, s'està obligat per llei a presentar a l'assemblea una acció de responsabilitat. Vaig avisar que votaria en blanc i vaig donar motius per posicionar-se a favor i en contra.

Amb la independència li passa el mateix. Juga al sí, però no.

Sóc independentista. Dit això, un empresari com jo paga un 70% d'impostos i, a canvi, no rep el que a Suècia. Quan sento «que els que més guanyen, paguin més», penso: «Més del 70%?». Com continuïaixí, els empresaris se n'aniran de Catalunya.

Ha pensat a anar-se'n?

Malgrat que això es tornarà invivible, encara no. Sí que vull empadronar a Corçà, on més temps pas des de la sortida de presó.

La seva esposa, Marta (Pineda), diu que vostè li agrada més ara?

Estic més tranquil. Em surten oportunitats de negoci i dic: «Bah, me'n vaig a l'hort!» Em quedo embadalit contemplant les orenetes, cosa que abans era impossible.

Jordi Cuixart també mirava ocells a Soto del Real.

La seva estada a la presó també és incomprensible. Jo diria que sóc més espiritual. A Esade em vaig convertir en un tauró (riu), però ara tinc molt present Costa i Llobera, l'escola que em va educar en la solidaritat. M'emociona la bondat, la gent com el pare Paulino, que fa 26 anys que va a Soto de Real, un lloc de merda.

Tot i això, va viure pitjor a Brians, on va passar el darrer tram de la preventiva.

Jo esperava ser rebut com Braveheart, i no. A Soto era respectat -el Presi em deien- i aquí, només un empresari corrupte. A Catalunya no està ben vist tenir un cert patrimoni.

S'ha tornat més frugal?

Tot el que sigui per gaudir amb la família i els amics, vaig més a sac. M'he tornat més auster en el que no és vital. A la presó vaig adonar-me que vivia en una bombolla.

Què és la llibertat?

És estar tancat sol al lavabo, és prendre una cervesa gelada quan tens set, és un ou ferrat, és abraçar qui vols quan vols.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.