Carles Mas es troba a gust a l'Olot. Molt. Ha trobat l'estabilitat que tot futbolista vol i la Segona Divisió B és una categoria que no només fa patxoca, sinó que té un nivell competitiu prou alt com per sentir que s'està jugant contra grans equips i excel·lents futbolistes. Per això mateix, al central li ha costat ben poc acceptar la proposta de renovació que el club li posava al damunt de la taula. Sent fidel al projecte de proximitat i allargant el desig de mantenir el bloc de l'última temporada, a La Garrotxa s'asseguren així la continuïtat d'un dels pilars defensius del vestidor. Mas, a l'Olot des del 2017, viurà el seu quart curs a l'entitat. I ben satisfet de fer-ho. «Estic molt content i feliç de poder seguir creixent aquí. Anem fent passes endavant per consolidar-nos a la categoria. Volem mantenir aquesta línia ascendent per aconseguir alguna cosa bonica», declara.

No cal ara tornar a descobrir el seu passat mes recent. El Girona li va donar l'oportunitat de jugar a Segona A, categoria en la qual hi ha disputat 25 partits. Després, un breu parèntesi, amb una greu lesió al genoll i una cessió al Gavà, una divisió per sota. Fins el 2017, quan Sergi Raset va decidir que se l'emportava cap a l'Olot. Des d'aquell moment ha anat acumulant aparicions. Un total de 93 partits entre Lliga i Copa del Rei. Estadístiques que es completen amb quatre gols.

Continua l'Olot picant pedra i sumant peces al seu projecte. A banda de Mas, també s'han anunciat les renovacions d'Albert Blázquez, Jordi Xumetra, Pol Ballesté, Alan Baró, Jordi Masó, Álvaro Salinas i Pedro del Campo. «El projecte de proximitat fa que els jugadors ens sentim més compromesos i sentim més nostre el futur de l'Olot. Som un grup d'amics, una família», diu el jugador, qui diu estar «satisfet» amb el rendiment d'aquest curs però amb aquell «regust» de no saber què hauria pogut passar si la lliga s'hagués pogut acabar al damunt de la gespa.