Albert Arenas (Girona, 1996) sap millor que ningú el que significa aconseguir una victòria. Lluitador nat, ha deixat enrere un calvari de lesions que li han fet la guitza des de l'any 2014. Un trencament de tres metacarpians de la mà dreta va frenar la seva progressió en el món de les motos, tot just quan havia de fer el salt a Moto3. El pilot gironí va haver d'esperar uns mesos per al seu debut fins que Calvo Team va donar-li l'oportunitat amb 17 anys al GP de Xest. No va ser fins al 2017 que va rebre la trucada d'Aspar Team per poder fer realitat el seu somni al damunt de l'asfalt. Des d'aleshores, ha plogut molt i ara s'ha convertit en un expert de la categoria de bronze que espera fer el pas definitiu cap a Moto2. De moment, i després d'una gran exhibició, ja és el primer guanyador i líder de l'any al GP de Qatar amb Aspar Team en un Mundial atípic marcat per la pandèmia del coronavirus.
Fins ara, és el líder del Mundial 2020. Què se sent?
Ara mateix és una sensació una mica estranya per la situació que estem vivint, però la veritat és que aconseguir la victòria al Qatar i començar la temporada d'aquesta manera liderant per primera vegada el Mundial és increïble. Sobretot, després d'haver treballat moltíssim durant la pretemporada per lluitar pel Mundial i assolir l'objectiu. Se m'ha posat molt i molt bé, però, vaja, cal tenir paciència. Estic feliç de tornar a entrenar i tenir data per a la pròxima cursa.
Com va viure la cursa al GP de Qatar? Tot i guanyar-la, devia ser diferent a totes les altres i, fins i tot, amb més pressió afegida...
Quan van comunicar-nos que MotoGP no podia venir a fer la cursa, ens van entrar dubtes de si realment nosaltres podríem disputar-la. Érem allà. Un cop es va decidir que corríem, vam tenir clar de seguida que seria un cap de setmana diferent amb tota l'atenció mediàtica per a nosaltres. Això potser ens podia suposar una mica més de pressió, però alhora tenia coses molt positives. Sabíem que potser seria l'última cursa que faríem en molt de temps i jo, personalment, vaig intentar aprofitar l'oportunitat per disfrutar del cap de setmana al circuit de Qatar. Al final va sortir de la millor manera possible.
I després, un cop va saber-se que se suspenia el Mundial i anaven caient uns quants campionats, com s'ho va prendre? La salut està per sobre de tot i això no ho discuteix ningú, però la frustració devia ser màxima...
Va ser un procés bastant lent de pair. Tots vam tenir temps d'assimilar-ho, tot i que quan es va acabar el GP de Qatar jo ja tenia la ment posada en la següent cursa. Volia passar pàgina ràpidament per estar centrat en el GP de Tailàndia perquè és la manera de progressar i no quedar-me només amb la victòria. Tenia ganes de més. Crec que em va ajudar a afrontar la situació, també el fet de mantenir el contacte amb els organitzadors de MotoGP van dir-nos que farien el possible per mantenir el campionat dins les possibilitats. Saber que estaven disposats a fer el que fes falta i a adaptar-se per dur a terme el Mundial, va donar-nos certa tranquil·litat. Com dius, la salut és el més important i hem de col·laborar tots. Era el moment de ser solidaris i deixar de banda la vessant esportiva i professional. Ara mateix, em trobo molt positiu i tinc ganes de tornar. Ja he començat a entrenar, veig que tothom rema cap a la mateixa direcció i em sento més actiu i optimista.
Què va fer durant el confinament?
He hagut de ser molt creatiu per poder entrenar, buscant formes més dinàmiques i entretingudes. Tantes hores a casa sense adrenalina, em pujava per les parets. He après noves tècniques d'entrenament a través del FaceTime amb el meu entrenador. Han sigut temps de fer coses diferents per mantenir la forma el millor possible.
També van ser temps de reprendre altres aficions?
Vaig començar a pintar sobre tela amb pintura acrílica. Em va relaxar bastant, tot i que a la que he pogut sortir a fora per entrenar ho he deixat una mica de banda. També m'ha donat temps per llegir algun llibre. Tot el que sigui relacionat amb el motor m'apassiona. M'ho passo bé i és més productiu.
Aquests mesos fins a arribar al juliol a Jerez, se li deuen estar fent llargíssims.
S'està fent molt llarg. Estic més positiu i optimista perquè he pogut tornar a sentir les sensacions amb la moto. Després de tornar a sentir l'adrenalina, m'he adonat de perquè ho faig. Les sensacions que tinc i com em fa sentir pilotar... Vulguis o no, són oportunitats per conèixer-te més a tu mateix i per adonar-te de com disfrutes fent el que fas. També he après a tenir paciència. A partir de la confirmació oficial, el camí serà més planer.
Com afronta la represa del Mundial amb un calendari tan comprimit?
Serà un campionat diferent. M'hauré d'adaptar a la nova situació, però serà el mateix per a tots. Serà molt més intens encara que em prepararé. Preparar-se bé serà la clau per adaptar-se.
És el segon pilot més veterà de la parrilla. Els sis anys d'experiència poden ser clau per fer el salt definitiu a Moto2?
Vaig debutar el 2014, però només vaig fer una cursa. El Mundial sencer no vaig fer-lo. L'any 2015 no vaig córrer el Mundial de Moto3 sinó el júnior; el 2016 pràcticament tampoc perquè vaig còrrer com a substitut les últimes deu curses; i el 2017 va ser la meva primera temporada completa com a pilot oficial del Mundial. Primer va ser amb Mahindra i les dues temporades següents amb KTM. Aquesta és la meva tercera temporada amb KTM i la meva quarta com a pilot permanent. La resta van ser substitucions i com a convidat. A partir d'aquí, sí que tinc experiència i m'ha donat nombroses maneres per afrontar aquest Mundial 2020. L'any passat, sobretot al final de temporada, vaig aprendre a lluitar com mai per les victòries i a gestionar les curses. Tailàndia, Japó, Austràlia... van ser molt positius i productius per enguany. Ho he aplicat. La suma de tot això m'ha portat a ser líder del Mundial, tot i que encara queda molt i m'ho emporto tot a la meva motxilla. Intento aplicar tot l'aprenentatge que he tingut per treure la meva millor versió com a pilot.
El fet de tenir més entrebancs entre lesions i tot, fan que sigui més fort i valori el que ha aconseguit fins ara?
Exacte. Les lesions no m'han ajudat gaire pel que fa a l'experiència del que és gestionar un Mundial sencer, però sí que m'han donat molta força i motivació. Sento que cada victòria té molt més valor. La compensació és més gran. És una etapa que ja vaig viure i ara mateix l'objectiu és aplicar tot el que he après, ser constant i consistent. Tenim unes bases sòlides. Aquest any he canviat l'equip tècnic i estic molt content perquè m'han ajudat a fer el pas definitiu que em faltava per acabar de destacar. No puc esperar el moment per tornar a competir.
Veu possibilitats de guanyar el Mundial aquesta temporada?
Sí, sí. Per descomptat. Si no, no estaria entrenant de la manera que ho estic fent ni estaria tan motivat com ho estic. És un dels objectius i el principal és fer el salt a Moto2. Està clar que per aconseguir-ho s'ha de lluitar pel Mundial. Guanyar-lo seria la recompensa. Ho hem de tenir present i creure que és possible, però tampoc cal obsessionar-se mirant tan lluny. El més important és lluitar a cada cursa per tenir opcions.
En el cas de pujar de categoria, li agradaria fer-ho amb Aspar Team? Tenen equip a Moto2.
La relació és molt bona i em sento súper bé a l'equip. Seria una satisfacció enorme créixer dins d'Aspar Team, tot i que al final l'objectiu és pujar a Moto2. Un cop pugui aconseguir-ho, tota la resta és secundària. Intento no mirar més enllà i disfrutar cada moment, traient profit de les situacions, fins a assolir-ho.
