a pandèmia de la Covid-19 ha trastocat tots els plans. I si no, que li ho preguntin a Marina Barneda. La palamosina no va tenir més remei que bufar les 22 espelmes del seu aniversari ben lluny de casa. Als Estats Units, on hi va viatjar l'any passat per estudiar i fer allò que més li agrada: jugar al futbol. Va creuar l'Atlàntic el mes d'agost del 2019 amb l'objectiu de participar a la lliga universitària del país nord-americà, on el futbol femení és una veritable potència a nivell mundial. Se'n va sortir, perquè va obtenir una beca que li permetia formar part del Missouri Valley College. Allà, compagina els estudis universitaris d'educació física amb l'esport. El passat mes de maig va fer 22 anys. Tenia ganes de celebrar-los amb els seus i per això, temps enrere havia comprat un vol per tornar a casa i passar-hi uns dies. Va ser impossible. El viatge, cancel·lat. No va tenir més remei que bufar les espelmes a Marshall, a l'estat de Missouri. «He viscut un aniversari diferent als anteriors i alhora ben especial». S'explica: «A causa del coronavirus no he pogut tornar a casa ni celebrar els anys amb la meva família i els meus amics». A dia d'avui, encara no sap quan hi podrà tornar. Creu que no ho farà fins el proper mes de desembre «si tot va bé», quan confia poder volar de nou cap a Catalunya. D'allà se'n va anar a principis de gener.

Barneda va començar a jugar a futbol ben menuda, quan només tenia set anys. Ho va fer a Calonge. Després, va defensar la porteria de l'Estartit, el Pontenc i també el Sant Pere Pescador. Va ser llavors quan va decidir canviar d'aires i provar l'aventura americana. Era una possibilitat que havia rumiat des de feia un temps. Pocs anys enrere, quan va disputar el MIC amb la selecció gironina, l'empresa I-ConSports es va posar en contacte amb ella per oferir-li una beca universitària. I del projecte, a la realitat. «L'experiència és genial. Crec que és una cosa que s'ha de viure si se't presenta aquesta oportunitat. És un altre món completament diferent. La manera de viure l'esport i d'encarar els estudis que tenen aquí no passa enlloc més. És brutal. Estic molt contenta, a nivell esportiu i acadèmic».

Una situació «difícil»

Tot però no han sigut flors i violes per a Marina Barneda, a qui se li han girat els plans amb la plantofada que ha suposat l'aparició del coronavirus. Es nota, per exemple, en detalls com el de celebrar un aniversari amb la pròpia família. «No vull mentir, ha sigut dur i també difícil. És un dia molt especial i a tots ens agrada viure'l envoltats de la nostra gent, per rebre les abraçades de tots». Dibuixa també quin és l'escenari que es viu durant aquestes setmanes a Marshall: «No estem confinats, perquè no s'han donat gaires casos. En aquest sentit estic més tranquil·la», explica, al mateix temps que confessa que «continua entrenant pel meu compte».

També admet que «malgrat estar lluny de la meva terra tinc la sort de tenir als Estats Units a persones meravelloses que m'han fet viure un aniversari igual d'especial». El que no van faltar, això sí, van ser les felicitacions dels seus, rebudes des de la distància, cosa per la qual es mostra molt «agraïda». «La família m'ha fet costat tot i la gran distància que ens separa», puntualitza. Per a Barneda, els quilòmetres que hi ha pel mig «poden separar cossos, però no pas els cors i els nostres estan més units que mai. Trobo a faltar moltíssim a tota aquella gent que m'estimo, però sé que tot això ens farà més forts. Quan ens retrobem ens abraçarem amb encara més força».